Aquesta pregunta innocent
i que pot semblar d’entrada obvia, es una de les moltes
reflexions que apareixen al llibre de “Begudes” publicat per Bullipedia. Una obra que segueix la metodologia Sapiens i que
investigar un objecte d’estudis de manera holística, interdisciplinal
i que es qüestiona constantment l’status quo.
Es per això si
seguim la seva metodologia, abans de respondre a la pregunta, haurem de definir
que es menjar.
Segons el cercador l’enciclopedia.cat menjar es “Ingerir (aliments sòlids o semi sòlids)”.
En la versió de la RAE, respon a “l’acte quotidià de nodrir-se”.
En la primera
definició parla d’ingerir que segons el propi diccionari l’aborda com l’acció de “ introduir (alguna cosa: aliments, begudes,
medecines) a les vies digestives a través de la boca.” A qui
veiem una confusió en les definicions, perquè si en el primer cas només parla
de sòlids i semi sòlids, en el segon s’especifiquen
les begudes (líquids) vaja que ens comencem a complicar.
En la segona
definició també apareixen incongruències semàntiques ja que durant el menjar,
com a acte quotidià, es barreja tant el que mecànicament es “menjar” acció física i el que mecànicament es “beure” un altre acció física. Així menjar
te molts prismes.
L'ús més corrent d’aquest verb “menjar” és el que fa referència
al propi acte, (anem a menjar). Es fa servir doncs com a sinònim, depenent del
moment del dia parlem de desdejunar, esmorzar, dinar, berenar o sopar.
El segon us és la de l'acció
purament física de digerir sòlids, és el que anomenaríem “mastegar”.
La paraula “menjar” té
encara una altra accepció com a substantiu, que fa esmena a la substància o
aliment en si. Aquest es vàlid como concepte per sòlids o líquids.
A les hores si
repetim la pregunta de el menjar es
poden beure?
La resposta és
Sí, quan “menjar” es refereixi a l'acte social quotidià, ja
que durant aquest acte es realitza tant l'acció de menjar com de beure, vaja
que es igual la textura d’allò que endrapis.
No, en el cas que
“menjar” es
refereixi a l'acció física de mastegar; en tal context el menjar només es pot
menjar (mastegar) i no beure, resulta difícil mastegar una beguda, tot i que
alguns còctels d’avui podrien estar en aquesta tessitura.
En aquest particular
camp del llenguatge altres idiomes utilitzen paraules amb arrels etimològiques
diferents per diferenciar el verb i el nom.
Per exemple, en anglès utilitza
dues paraules molt diferents per als diferents contextos de menjar.
Per menjar com a
acte social quotidià s'utilitza el verb to eat,
encara que també la paraula meal. Com
a acció física s'utilitza el verb to eat.
I quan es refereix a aliment s'utilitza la paraula food.
Preguntes com
aquesta semblen no tenir importància, però ens ajuda a veure que el més interessant
son els matisos, els grisos que hi ha entre els blancs i els negres.
