El menjar es pot beure ?

Aquesta pregunta innocent i que pot semblar d’entrada obvia, es una de les moltes reflexions que apareixen al llibre de “Begudes” publicat per Bullipedia. Una obra que segueix la metodologia Sapiens i que investigar un objecte d’estudis de manera holística, interdisciplinal i que es qüestiona constantment l’status quo.

Es per això si seguim la seva metodologia, abans de respondre a la pregunta, haurem de definir que es menjar.

Segons el cercador l’enciclopedia.cat menjar es “Ingerir (aliments sòlids o semi sòlids)”.

En la versió de la RAE, respon a “l’acte quotidià de nodrir-se”.

En la primera definició parla d’ingerir que segons el propi diccionari l’aborda com l’acció de “ introduir (alguna cosa: aliments, begudes, medecines) a les vies digestives a través de la boca.” A qui veiem una confusió en les definicions, perquè si en el primer cas només parla de sòlids i semi sòlids, en el segon s’especifiquen les begudes (líquids) vaja que ens comencem a complicar.

En la segona definició també apareixen incongruències semàntiques ja que durant el menjar, com a acte quotidià, es barreja tant el que mecànicament es “menjar” acció física i el que mecànicament es “beure” un altre acció física.  Així menjar te molts prismes.

L'ús més corrent d’aquest verb “menjar” és el que fa referència al propi acte, (anem a menjar). Es fa servir doncs com a sinònim, depenent del moment del dia parlem de desdejunar, esmorzar, dinar, berenar o sopar.

El segon us és  la de l'acció purament física de digerir sòlids, és el que anomenaríem “mastegar”.

La paraula “menjar” té encara una altra accepció com a substantiu, que fa esmena a la substància o aliment en si. Aquest es vàlid como concepte per sòlids o líquids.

A les hores si repetim la pregunta de el menjar es poden beure? 

La resposta és 

Sí, quan “menjar” es refereixi a l'acte social quotidià, ja que durant aquest acte es realitza tant l'acció de menjar com de beure, vaja que es igual la textura d’allò que endrapis.

No, en el cas que “menjar” es refereixi a l'acció física de mastegar; en tal context el menjar només es pot menjar (mastegar) i no beure, resulta difícil mastegar una beguda, tot i que alguns còctels d’avui podrien estar en aquesta tessitura.

En aquest particular camp del llenguatge altres idiomes utilitzen paraules amb arrels etimològiques diferents per diferenciar el verb i el nom. 

Per exemple, en anglès utilitza dues paraules molt diferents per als diferents contextos de menjar.

Per menjar com a acte social quotidià s'utilitza el verb to eat, encara que també la paraula meal. Com a acció física s'utilitza el verb to eat. I quan es refereix a aliment s'utilitza la paraula food.

Preguntes com aquesta semblen no tenir importància, però ens ajuda a veure que el més interessant son els matisos, els grisos que hi ha entre els blancs i els negres.