Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vida. Mostrar tots els missatges

6 de juny 2017

I havia una vegada...un negoci de temporada

Diuen que els que fa temps que porten al ofici, ja ho tenen per la mà però als mes nous, la incertesa de com anirà la temporada, els primers díes, les primeres valoracions, sempre creen malestar i patiment.

Amb una passejada pels pobles de costa,  i sense ser massa llarg, ni necesitar grans estudis. Un, es dona compte de que amb l'arribada del bon temps, aquelles princeses de conte que han estat dormides  durant temps, tancades en el seu castell, desperten de cop.


Però com que la vida, es un xic més complexa, ens decantem més per una versió de conte a lo “Sherk", el del ogre verd que va a salvar la “Fiona”, així es deia la princesa, que cansada d’espera al seu princep blau, s’havia salvat a ella mateixa.

Doncs aquí a casa nostra, passa el mateix, tots desitjant que arribi la temporada, i com que no arriba la anem a buscar nosaltres. I depèn com vagin els primers dies, o creiem que serà la bomba o  ja comencem amb mal peu i estem fins als nassos. 

                                       Es una relació amor-odi per fer-ne un autèntic culebrot

I en aquest meravellós conte, qui es el drac o el dolent? 
Segons els nostres personatges principals, els restauradors, ens diuen que el llop ferotge es l’administració, ja que sempre estan posant pals a les rodes! Un llop ferotge que sempre es presenta amb amenaces, amb inspeccions, amb sancions. Amb un"bufaré, bufaré i el negoci et tiraré".

Entenc que es complicat pels empresaris amb l'allau de noves normatives, que van sortint contínuament,-ara es un moment que a l’escena del conte entraria els germans Marx i dirien allò de " ...des del punt de vista de l’ordenament jurídic actual i tal i com expressa la primera part del contracte, els drets de la primera part..." vaja un mal de cap complir-ho tot.-
En concret, pot passar que molts negocis que son de tota la vida, no compleixen aquesta, per la senzilla rao de que quan es varen construir no existia. Amb el temps s’ha intentat acondicionar  aquests locals però de vegades, l'espai físic fa impossible fer tot el que estableix a la normativa vigent. 

La solució salomònica no existeix, convertint-se en un peix que es mossegar la cua. I si el llop vol bufar amb força, de segur que fara caure el negoci al terra!

Una altre de les historia que es donen als negocis de temporada, es la de la formiga y la cigala ( o escamarla que estabem a la costa), la que cada final d’any constatem.

Per un costat estan els negocis de les formiguetes, que treballant dur, fent les coses be i a l'any següent tornen amb constància i ganes
Per l'altre trobem als escamarlans que estan rere un nou negoci, que tot i que comencen a fer calaix, sembla que no pagen als llogaters, als treballadors o als proveidors. I que poden arribar a fer coses inversemblants, com no tenir llicencia o connectar-se directament al comptador de la llum. 

De vegades es per negligencia profesional, vaja que es monten un negoci sense saber el que fan, d'altres ho fan com a inversió perque es pensen que serà la gallina dels ous d'or i d'altres perque son profesionals del engany i s'enriqueixen montan negocis efímers que no son més que flors d’estiu, que no pasen d'aquella temporada.

Com veieuen hi han moltes histories per explicar fruit de la temporada d'estiu. 

Contes de venedors d’il·lusió i  màgia, de panxes plenes, de gelats fresquets, de souvenirs eterns, records idíl·lics per espectadors de xancletes i tovallola.





Llarga vida als contes i les histories que comencen amb el bon temps

3 de maig 2017

Trenta, quaranta la ametlla amarganta

De segur que aquesta tornada us es coneguda de quan eren vailets, daltres potser son de la era 2.0 i no els hi ve a la memòria. El fragment de la cançó de pati descola ens explica que contant, sempre apareix en un grapat dametlles una damarganta.

Aquest nadal a molts no ens ha tocat la grossa es més sense contar-hi ens ha tocat la ametlla amarganta, al nostre cistell bancari hi havia una poma podrida, la noticia ens ha deixat glaçats a nosaltres i als nostres comptes.


Lamargo dels fruits de lametller es habitual, de fet es inevitable, per que lametlla original de la familia prunus dulcis te aquest sabor per advertir del seu veri als depredadors, ja que una gran ingesta pot provocar la mort.

Els pagesos de casa nostra recullen olives, raïms, taronges, avellanes i també ametlles, sacs plens daquest fruit que es deixa assecar a loratge . La gent de camp fa els seus números, porta amb la seva suor i les mans  treballades per les feines de la terra els quatre rals a la caixa de tots. Poc sesperaven aquells vileros que els fruits de la seva collita sortís amarga.

Les ametlles son molt importants a la nostra cuina, sense ametlles no tindríem tantes elaboracions, posem noms a les nostres receptes, a veure qui en diu més:

Si no hi hagués ametlles no tindríem:
Picades que espesen els nostres suquets de peix o guisadets de carn, no gaudiríem de la salsa de romesco o no podríem fer les nostres romescades, xatonades, escaixades, empedrats, calçotades

No podríem  gaudir del mon dolç. Del menjar blanc, una sacher, un ametllat, torrons o TORRONS de xixona i el dur, ametlles garrapinyades, massapa, panellets, pastetes pel café, les roques la llet dametlla o lalmendrina!!



Lametla es part de la nostra cultura, la nostra vida, qui no coneix la llergueta, la marcona, son de la casa, quants moments que ens ha matat la gana un grapat dametlles torrades, en aquella sortida del cau o la caminada a lermita de la mare de Deu de la roca. Quantes sobre taules, el famós music, i no pas el que toca, el que acompanyem amb ratafía, amb una partideta del domino o un bingo tant apropiat per aquestes dates.

Al bingo que ens ha tocat viure, aquest any ens ha tocat un cartró un xic rebregat, que amagava una ametlla amarganta, i que sense voleu ens la em fotut a la boca i ens ha amargat toca la resta dametlles, i com sempre ens ha agafat ganes de escopir.


Tenim esperança de que quelcom dolç ens esperi després daquesta amargor per treurens aquest malt gust col·lectiu que ens ha agafat a tots/es.

30 de set. 2016

L’oliva viva




Es questió de setmanes que comencin els primerencs a recollir olives, les burraces son com a catifes als nostres camps, diverses generacions sapleguen al tros i junts tan el lampista com el cosí de ciutat fan de pagesos per uns dies.

I amb més o menys tècnica, traça i fortuna satansen a les oliveres amb ganes de collir el fruit que ha madurat en aquell arbre tan nostre, per poder-ho expreme, mai millor dit i obtenir el preuat greix que gaudiran a la cuina durant bona part de lany.

Tradició a part, si ens fiquem les ulleres de un nen de sis o set anys, creuríem com diu lavi que lolivera sha de cuidar be, per que esta viva i que aquesta serà generosa i ens oferirà molts fruits per emplenar els sacs.


De segur que la següent pregunta que ens descol·locaria la mandíbula i algun empast seria: ¿Però loliva es viva?

Be si la planta es viva i loliva es part de la planta esta viva. Buff, salvem els papers.
No, no. ¿Quan la collim encara esta viva?
Ostres, son preguntes que fan suar el front davant dun nen de cinc o sis anys...Vaja no tinc nidea. Fem un google damagat a veure que..

Les plantes son vives per que respiren i transpiren això vol dir que perden aigua que es reposada pel flux de saba que recorre la planta.

Loliva com tots els fruits després de la recol·lecció segueix respirant i transpirant, el problema es que no tenen una font que els aporti aigua, per tan el fruit viu fins que es queda sense reserves daigua i lestructura es col·lapsa. Es una de les raons que les parts de les plantes que consumim com els fruits tinguin una vida útil curta, o sigui que es malmetin relativament aviat.

Tot i això hi han fruits que respiren més ràpidament que altres, si, si, hi ha per llogar-hi cadires! Que vol dir això, que hi han productes que es malmeten més ràpidament com es el cas de el tomàquet o el plàtan en relació amb altres que la seva respiració és més lenta com la pinya o els cítrics, es una relació entre la respiració i el contingut detilè que es forma.

La resposta doncs, es sí, les olives son vives després de collir-les i poc a poc deixen de respirar.
Deu meu mai més tornaré a mirar una oliva de la mateixa manera! Sembla el guió per una pel·lícula de stephen king.


Ja ho deia lavi que shan de cuidar les olives per treure un bon oli. Bona collita!

TRANSLATE