LA REVOLUCIÓ DOLÇA DE LES POSEIDONIES

Us crida l’atenció aquest títol? De fet,  el titular de la notícia que em va inspirar per escriure aquestes línies era “Més d'un milió de tones de sucre s'acumulen al sòl marí: per què i què suposen”. Aquesta explicava que segons un estudi científic realitzat per l'Institut Max Planck de Microbiologia Marina de Bremen, Alemanya, la posidònia i altres plantes aquàtiques acumulen més d'un milió de tones de sucre en el sòl marí. Gràficament, equivaldria al sucre que contenen 32.000 milions de llaunes de refresc de cola. 

La primera pregunta  que ens ronda pel cap. Com és que les posidònies creen i acumulen sucre? Les posidònies no es diferencien tant d’un altre tipus de plantes, això vol dir que capturen diòxid de carboni i el transformen aquests en nutrients, entre ells sucres pel seu propi creixement i oxigen imprescindible per la vida dels peixos (la fotosíntesi). Aquests sucres s’acumulen en el sol i els bacteris els consumeixen creant un altre cop CO2 l’equilibri perfecte.

El problema és que les posidònies també produeixen compostos fenòlics, “compte” paraulota! Bé la gent del vi els hi sona molt perquè són uns compostos  que afecten el sabor, el color i la sensació en boca del vi. Poden tenir la funció també d’antioxidant, però en el nostre cas tenen propietats antibacterianes. Per això els microorganismes que han eliminat part del sucre que generen les posidònies no ho fan, no creen CO2 i no és completa el cicle. 

Així que les campanyes que hi ha sobre el perill de la sacarosa és cert, però no per nosaltres sinó per tot el fons marí. Hem de fer un crit d’alerta el nostre mar s’està ensucrant, aviat serà com el glacejat de les berlines, d’aquí poc temps la pesca de peixos i mariscs esdevindrà una feina de confiters, captures garrapinyades amb un autèntic contrast del dolç i el salat.

Fora conyes ens hem de prendre aquest tema en serietat, ja que les posidònies són de les plantes més eficients en el procés de transformació de carboni en oxigen.  Com apuntava la mateixa notícia hem de pensar que un quilòmetre quadrat d'aquestes plantes emmagatzema el doble de carboni que els boscos terrestres i ho fa unes 35 vegades més de pressa. Per tant, són essencials per reduir la concentració de CO2 a l'atmosfera. 

Però com ja sabeu aquesta planta aquàtica està amenaçada, així com tot el seu ecosistema per l’actuació de l’home, les males praxis en el sector de la pesca, el vessament de residus tòxics al mar, els sistemes d’aqüicultura intensiva no sostenibles o l’escalfament de la temperatura del mar per l’efecte hivernacle, entre altres.

La reducció dràsticament la població de posidònies provoca que una infinitat d’espècies marines no disposin d’espai, refugi o nutrients per poder viure. Que el litoral i les platges estiguin cada cop més desprotegides davant l’erosió o que la qualitat de l’aigua es redueixi. 

És irònic sens dubte que ens carreguem la posidònia i la seva venjança és ensucrar-nos  la vida. Llaga vida a la posidònia al crit de Gloria Cruz “Azúcar”. 

Homo Sapiens, canvi climàtic, menjar, pops i moda

Sembla un títol per un article quelcom inconnex i sense sentit, però si comenceu a llegir veureu com ho lliguem tot. Com sentia l'altre dia comentar a un arqueòleg en una tertúlia radiofònica la terra ha patit diversos canvis climàtics, que han canviat l'aspecte dràsticament del nostre territori. Fa prop de 66 milions d'anys les nostres costes i valls tenia un clima sud-tropical, on i vivien cocodrils gegants, rinoceronts, mamuts o grans elefants. Que van desaparèixer per un cataclisme climàtic. Però aquest no ha estat el primer, a la terra s'han produït diversos en la història del planeta blau. Actualment, o un viu en un estat autoritari on la informació està totalment controlada i manipulada, o està assabentada que s'està produint un canvi climàtic, però el que és peculiar d'aquest situació es que és provocada per una de les espècies del mateix planeta, els Homo Sapients. O sigui que els mateixos que viuen, gaudeixen i exploten tots els recursos d'aquest per cobrir les seves necessitats bàsiques i altres de no són tan bàsiques, són els que se l'estan carregant. 

I tot perquè per cinisme, nihilisme o inconsciència. Les primeres tenen difícil solució i la darrera se suposa que amb el coneixement estaria arreglat. Però veiem com les coses se'ns va de mare amb molta facilitat i que possiblement no tenim remei. La frivolitat està servida igual que el grau d'estupidesa de la nostra espècie, només cal veure per un costat els vídeos de tiktok que penja mitja part del món, i per l'altra part les quantitats de guerres que es provoquen per qüestions econòmiques o per aconseguir un fals poder, com si es tractés d'una disputa de gallets per veure qui la té més grossa.

 Aterrem i ordenem aquests temes i portem-ho a un terreny conegut. Com la moda de menjar pop o advocat. Què passa quan a la nostra espècie es posa de moda un producte? Doncs que tothom el vol menjar, "a totes hores en tot moment", això genera en el camp una sobre demanda d'aquell producte que requereix unes condicions que trenquen l'equilibri del terreny, el famós sistema de rotació de cultiu, el fet de deixa descansar la terra, sense parlar de les hectàrees que necessiten un alt consum de recursos, comportant de vegades la desforestació de zones on es tenia un conreu sostenible i equilibrat amb l'entorn, provoca abaratir costos i precarietat, sustentada per famílies que cultiven productes que no poden ni consumir i com en dit la sobreexplotació dels recursos essencials. 

El cas del pop no és diferent, un dels cefalòpodes més intel·ligents, els científics fa anys que estudien el seu comportament, que tenen gran capacitat d'aprenentatge i són capaços de resoldre problemes senzills. Una meravella vaja, i el que m'ha frapat d'ells és que tenen tres cors, us ho imagineu tenen capacitat d'estima de tres formes diferent i d'anar a la moda sempre que volen, penseu que poden canviar constantment de color, inclús quan dormen, fabulós. I no us ho perdeu, té nou cervells, com? Si el que sentiu, de fet hi ha unes línies d'investigació que defensen que el pop és d'un altre planeta que va vindre per uns ous crionitzats per mitjà d'un esteroide. A causa del fet que el seu sistema d'ADN és atípic, el seu codi genètic està desordenat ple de tallar i enganxar d'una forma totalment diferent, això explicaria segons els científics de l'Institut de Ciències Marines de Vigo, que tingui els braços on el cap i que l'esòfag país pel mig del cervell. S'afirma també que això podia ser degut a un virus de fa milions d'anys que va alterar el genoma. De totes maneres si ens fixem en l'estereotip de l'extraterrestre una mica pop ho és. Bé i si voleu veure l'empatia, l'amor i l'intel·ligència d'un pop només cal veure el documental que fan a Netflix "Lo que el pulpo me enseñó" que fins i tot plorareu. 

Ara he marxat de mare, tot això bé per la moda de menjar pop, que és a tot arreu, això implica la desaparició del pop salvatge, ara vindria un ... Recordo quan anava amb el pare a recollir les gàbies per agafar pops... perquè el pop no es pesca, s'enganya amb trampes, ja que és molt llest com hem dit! Clar l'augment del consum de pop a part d'acabar amb l'espècie, ha generat la reproducció en captiveri que a la pràctica és més difícil del que pot semblar perquè requereix tenir engabiat a un animal molt intel·ligent amb tres cors i nou cervells. De totes maneres us deia que no tenim solució perquè ara m'ha entrat gana i em fotria un pop amb allioli!

Carta a la gent del camp

Fa uns mesos que el nou president dels EUA va jurar el càrrec, al cap de pocs dies de la presa de possessió la ministra d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, va enviar una carta al vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, en la qual li urgeix a Brussel·les a iniciar converses amb la nova administració estatunidenca, presidida per Joe Biden, per a suspendre la llei Helms-Burton, que perjudica el comerç i a la inversió espanyola a Cuba, especialment al sector turístic, així com la suspensió dels aranzels a productes espanyols que aplica els Estats Units i que perjudicant greument l'exportació de diversos productes com l'oli, el vi o les olives entre molts altres. 

Paral·lelament una altre gran i poderosos de EUA Bill Gates, s'ha convertit en el propietari de més terres conreables d'Amèrica, uns 240 mil acres repartits en 16 estats, el gran pare dels softwares binaris diu estar interessat en els avenços en tecnologia agrícola per combatre el canvi climàtic, encara que tot fa pensar que darrere està l'expansió de l'empresa de producció de carn vegetal Impossible Foods. 

Com deia el Marc Casanovas en un dels seus articles en Bill Gates serà un pagès que mai s'embrutarà les mans. La veritat és que no sé si la millor de les idees és fer una carta al nou president dels EUA o al president de Microsoft, estic encara rumiant que li podríem demanar segurament als dos i al que representen. En el tema de l'alimentació els veig com els líders de la marca blanca. Els que porten aquest món com un gran hipermercat, on es compren les collites de camps sencers d'un any per l'altre a preus a la baixa. On hectàrees i hectàrees de terres són conreades amb el monocultiu de moda d'aquell any, carregant-se l'equilibri del territori i l'ecosistema com amb la soja, l'advocat o tants d'altres productes que esgoten els recursos del sol. I deixen a la població sense un altra alternativa sostenible. Grans multinacionals i nacions marca blanca, vermella o verda, tant es val. 

La meva carta segurament la voldria dirigir a pagesos, pastors, ramaders la gent de camp, de terra endins perquè resisteixi, els donaria les gràcies per ser tan valents i fer de la seva feina una passió, de pensar en nosaltres i en l'espai que els envolta. Perquè ells formen part de la resistència, dels que lluiten contra molins o contra Goliats que s'omplen la boca amb la lluita del medi ambient, amb les polítiques que han de concretar en una cimera que no arriba. 

Hi ha molts herois que s'embruten les mans, tants que no podem posar noms i cares a tots. Un dels darrers projectes que s'ha passat a la resistència és la cooperativa Lletera de Campllong (Gironès), una de les antigues sòcies fundadores de Llet Nostra, llençarà la seva pròpia marca de llet i deixarà de treballar per una coneguda marca blanca. La companyia a donat un gir existencial per oferir assenyala, un producte "de proximitat" i reivindicar "la qualitat" de les explotacions ramaderes del territori. Al final com diuen a la cooperativa, reduir el circuit comercial vol dir ajudar al productor 40 explotacions entre Girona i Lleida; aquest benefici revertirà de forma positiva en la qualitat del producte, en el benestar animal i millorarà la viabilitat de les explotacions a llarg termini.

Com deia l'estimat Johan "No hase falta decir nada más". 

Com a consumidor conclouria la carta donant les gràcies a la resistència per estar i fer les coses bé, aprofitant per convidar-los a vogar para una producció i un comerç resilient, just i de persones que s'embrutin les mans.

Producció animal sintética, una solució per l'alimentació del futur?

-->

En la darrera entrada parlàvem de la sostenibilitat i el medi ambient i tota la campanya que  hi ha al voltant de l’alimentació.  No se si el confinament ens esta ensenyant a menjar diferent, el que si que és cert que hi ha qüestions que com a miním ens podiem fer mirar.

Una altra cara d’aquesta moneda que esta sobre la taula és el mercat sintètic,  aquell que la ciència ja esta fent realitat i que apunta maneres. En els darrers anys s'ha avançat molt en la producció de carn sintètica a través de cèl·lules mare, que es presenten com una alternativa a la reproducció i la cria d'animals. En les properes línies revisarem els avenços en diversos tipus de carn.

La vedella

En 2013 es va presentar la primera carn sintètica creada a partir de cèl·lules mare. El seu creador va ser el professor Mark Post, del departament de Fisiologia Vascular de la Universitat de Maastricht, que des de llavors ha continuat treballant en la producció de carn artificial. El procés de creació consisteix a prendre cèl·lules mare del múscul, que s'extreuen d'una vaca mitjançant biòpsia. S'aïllen i comencen a multiplicar-se, el resultat són cèl·lules genèticament idèntiques a les de l'animal.

El pollastre

Dos dies necessita una empresa, que lidera el mercat de la producció de pollastre sintètic, per a produir un “nugget”. Ho aconsegueixen a través d'un petit bioreactor, usant una proteïna per a estimular la multiplicació de cèl·lules, en un suport per a donar estructura al producte i un mitjà de cultiu per a alimentar la carn a mesura que es desenvolupa.  Poden treure cèl·lules de les plomes d'una gallina i d'aquesta produeixen la seva carn sintètica.

El peix

La producció també s'estén als peixos i a la seva part muscular, es produeixen diferents espècies, però sobretot la tonyina vermella, pel seu alt valor i resposta en el mercat. Se segueix el mateix procés de reproducció comentat, i que s'inicia a través de cèl·lules mare. Les diverses recerques indiquen que és més fàcil reproduir muscle de peix que de vedella per exemple com han demostrat els cientifics Mike Selden y Brian wywa's amb la seva empresa Findless food.

Del marisc també s’esta avançant en el desenvolupament sintètic.

Els defensors parlen d’un sistema de producció de carn sense produir animals. Que no parteix d'una modificació genètica, ni requereix antibiòtics per al seu creixement i no genera contaminació. Per aquests es una de les solucions perfectes per el problema dels gasos provocats per la cria d’animals pel consum.

Però la veritat es que aquesta nova manera de produir ens genera moltes preguntes i dubtes, no només per un tema moral i de prejudicis per la creació en laboratoris, també sobre la seva par més degustativa, per destriar si en aquest moment es presenta com a un producte nivell alimentació únicament o si te pretensions hedonistes, buscant també un nínxol en el món de la gastronomia, preocupant en si mateix.

Dubtes també relacionats en la part de la bioètica, sobre el control i legislació del sistema i de les conseqüències del seu consum a mig i llarg terme.

Solucions que potser esdevenen problemes, o no.

Urgència pel canvi climàtic, per l’alimentació i pels hàbits de vida

Aquest és un article de fa uns mesos que volia compartir amb vosaltres i que sembla que respon a l'estat d'alarma dels temps que estem i que parla de com la terra està a les últimes per la nostra culpa. 

De fet aquest dies que patim la pandèmia del Covit-19, es fa palès la nostra empremta al medi ambient, perquè li estem donant treva i es nota, la contaminació a baixat dràsticament, l'aire és més net, així com l'aigua.

Us deixo unes línias que  fan referencia a la famosa trobada la Espanya per parlar del que l'ONU  on es va declarar l'urgència de la lluita contra el canvi climàtic. Ja que les veus són cada cop més altes i clares, i ja no podem girar-nos i mirar cap a un altre costat.

Com deia el secretari general de l'ONU, António Guterres, no val a badar, ja que "el canvi climàtic està corrent més ràpidament que nosaltres i hem de posar-nos al dia abans que sigui massa tard". Tot i això les grans potencies s'aixequen de la taula de negociacions sense acords ni compromisos, a la política ningú es vol arremangar i posar mans per fer pinya. I la informació va i bé, de manera a vegades tergiversada, perquè al final la responsabilitat caigui sempre en mans de la població.

Una de les campanyes se situa també l’àmbit de l'alimentació i en especial de la producció de carn, fem un exercici de cerca la informació. Es defensa que s'ha de reduir el consum de carn perquè és una de les causes vitals de la contaminació. La producció intensiva de bèstia, produeix gran quantitat de residus altament contaminants com ara purins i gasos, aquests darrers representen el 25-30% de gasos d'efecte hivernacle segons el darrer informe de l'ONU. En canvi l'informe d'avaluació més recent de la FAO va estimar que la ramaderia produeix un 14,5% dels gasos d'efecte d'hivernacle de les activitats humanes a escala mundial.

L'expansió dels agrocombustibles a Amèrica i els impactes ecològics associats a les tecnologies usades en la producció de monocultius a gran escala de blat de moro i soja. Té greus conseqüències A més de la desforestació i el desplaçament de terres dedicades a cultius autòctons a causa de l'expansió dels agrocombustibles, l'ús massiu de cultius transgèniques i l'entrada d'agroquímics, principalment de fertilitzants i herbicides que s'usen en la producció dels agrocombustibles, plantegen greus problemes mediambientals.

Es comenta que el 70% del sol es dedica a terres agrícoles, per posar en peu de guerra el tipus de producció i gestió del sol. El que no es comenta es que la majoria d'aquest percentatge són terres de deveses només fetes servir com a terres de pastura.

El que vull dir és que hem de destriar el gra de la palla i veure l'avenç en la dieta i la nutrició global. I cercar els percentatges dels agents contaminants que manquen i que no responen a la necessitat vital d'alimentar-nos. Això no impedeix que com diu el Toni Massanes en un dels seus articles, és que ens hem de replantejar el nostre model de dieta. Que inevitablement van lligades a lleis, reglaments i polítiques que acompanyin la producció de proximitat i més sostenible.

El que han anomenat "dieta mediterrània" es planteja sostenible, equilibrada i variada. On és present la carn i el peix però de manera moderada. De fet deu ser per això que el nostre país té el primer lloc en el rànquing de longevitat d'Europa amb 83 anys. Conscienciem-nos de què el canvi passa per les nostres mans, però reclamem que es facin les polítiques necessàries i que s'apunti amunt. Malauradament haurem de vigilar que no ens venguin gat per llebre, perquè ha arribat el moment de corre amb urgència.