És aclaparador les dades que hi ha amb relació al consum dels ultraprocessats i l'augment d'obesitat i que vaig poder repassar arran d'una entrada anomenada "El paper de la indústria del tabac en el consum d'aliments ultraprocessats" de Javier S. Perona a la seva web malnutridos.com. Allí mostra una gràfica de com a variat la taxa d'obesitat dels EUA en les darreres èpoques, un dels països que té un problema epidemiològic d'obesitat. Des dels anys 80 l'índex comença a disparar-se fins a l'actualitat on més del 50% de la població pateix obesitat. Però com apunta el mateix Perona la pregunta que ens hem de fer és que provoca l'obesitat?
Fa dotze anys va fer una investigació conjunta -Harvard, Washington i John Hopkins- es feu una anàlisi per determinar quins eren aquests factors i van concloure que no eren provocats per la reducció de l'activitat física o pels canvis genètics sinó per un increment molt elevat en la ingesta de calories. En concret aquest consum provenia dels aliments "ultraprocessats" nom que en aquell moment no està en voga ni definit com a tal, però la recerca ho descrivia perfectament. Assenyalava que hi havia dos mecanismes principals que impulsaven els augments del consum calòric: per un costat les innovacions tecnològiques i per l'altre factors sociodemogràfics. Els més influents eren els preus excessivament baixos d'aquest tipus de productes elaborats i la facilitat d'inundar el mercat per part de les empreses. També apuntaven l'ús de la publicitat als mitjans de comunicació com a modus de crear la necessitat del consum d'aquests aliments, amb bombardejos constant, formant referents en pel·lícules i actors de referència, amb l'ús de tècniques específiques i estudiades de màrqueting per fomentar la ràpida integració, hàbit i necessitat.
La utilització de greixos hidrogenats, la baixada de preus del sucre, la creació de cereals transgènics, fomentaren la creació d'uns productes ultraprocessats hipercalòrics, això per part de la indústria, però a ningú li escapa el fet del naixement del fast-food, el menja-ràpid on un àpat equilibrat no tenia cabuda i la ingesta de carn, hidrats, sucres i greixos es donava a cabassos. Aquest tipus d'oferta va pujar vertiginosament com apunta Perona d'un 9,4% a finals dels setanta a un 21,3% a finals dels noranta.
En la mateixa línia la revista Psychotherapy and Psycosomatics afirmava "que la indústria alimentària havia tingut molt èxit al beneficiar-se dels ultraprocessats, que ara representen més del 60% de totes les calories consumides als EUA i que l'evidència empírica donava suport al paper directe que juguen aquests productes en la motivació del comportament de menjar en excés". Es parla d'un procés d'addició que s'inicia amb la publicitat, la identificació d'un tipus de rol o pertinença i s'implementa amb la composició atractiva, gustativament parlant, del producte. Es crea tot un conjunt de patrons de consum entorn aquest "aliments" que contribueixen a augmentar els trastorns alimentaris de tipus compulsiu, l'obesitat i les malalties relacionades amb la dieta en aquests darrers quaranta anys.
Sé que la Dieta Mediterrània és una interpretació construïda a partir d'uns valors equilibrats i saludables amb relació al consum d'una quantitat de productes diaris, d'unes tècniques culinàries recomanades, d'una distribució d'àpats així com uns hàbits que fomenten l'exercici per tal que visquem sans i feliços. Alhora que reconec que parteix d'una base nostàlgica i bucòlica que atribuïm a la conca Mediterrània. Però és una bona opció o alternativa. Potser sembla que un "Tigretón" ens donarà plaer o que uns "ja et menjo" són la bomba o que una beguda ens donarà ales, però segurament el que farem és una societat més grassa amb més problemes de salut, de mobilitat que al final afectaran també el seu estat d'ànim i d'autoestima.
Cuinem i mengem de forma equilibrada, amb el producte d'aquí, aquesta és la cura a la gran malaltia que s'està convertint en epidèmia. Que no ens venguin un bou amb ales!