Abans de començar potser definir una mica tot això del ranxo d'abordo. Segons el DLIC la seva primera accepció diu que el ranxo és el menjar que es fa per a molts i que es redueix generalment a un sol plat, com el que es dóna a soldats, mariners, presos, etc. En el cas "d'abordo" és una expressió que significa 'en una embarcació o un altre vehicle', s'hauria d'escriure en dues paraules, mentre que el substantiu abordo, és sinònim d'abordatge, s'escriu en una sola.
Del ranxo d'abordo podríem dir que ha estat part de la cuina popular dels pobles costaners estretament acompanyada de la cuina del camp.
Ja hem comentat a vegades, que a casa nostra la restauració esdevenir de sobte, moltes cases particulars de pescadors i els pocs cafès del poble, es convertiren en improvisades cases de menjars amb el boom del turisme que esclata als anys seixanta que prometia platja i sol. L'augment dels salaris i la reducció de la jornada laboral van permetre popularitzar un fenomen fins llavors reservat per a la classe més benestant. L'arribada del Seat 600 i altres utilitaris de l'època apropen el somni de moltes famílies de passar unes vacances al costat de la mar.
En aquelles cases de menjars es reproduïren els ranxos quotidians, un fet que donar a conèixer als forasters la cuina popular de la nostra costa. Es feien ranxos que es cuinaven abordo en la majoria dels improvisats establiments, alguns, però amb el temps van apostar per reproduir la cuina refinada del moment que indiscutiblement era francesa per donar resposta a un client més benestant.
Les nostres arrels responen a una cuina barroera, senzilla i precària que es feia als bastiments. On mariners vigilaven com podien la nafra (el fogonet de carbó) mentre havien de calar la sàrsia o ajudar a xorrar, era una feina dura que responia a la passió per la cuina i pel que la mar els oferia.
Josep Pla en parlava d'això: "De peixos, n'hi ha tanta varietat, que tots volen la cuina que els correspon exactament. En aquest país, la cuina del peix és tradicional i antiquíssima. Si no hem de recular, la tradició s'ha de mantenir literalment. S'ha de mantenir per no rebaixar l'entrada dels peixos de primera qualitat. S'ha de mantenir per augmentar la qualitat dels peixos mediocres. Aquesta visió general de la cuina del peix exigeix molts coneixements i una gran experiència. És per aquesta raó que he sostingut moltes vegades que els millors cuiners d'aquest país són els de marina, vull dir els que han treballat, almenys inicialment, en la cuina del peix."
En Pla ens fa reflexionar que molts dels ranxos d'abordo no estan a les taules dels restaurants que diuen que fan cuina marinera, no només queden orfes moltíssimes elaboracions dels receptaris dels ranxers, sinó que com deia l'escriptor molts productes del mar queden exclosos, per una total desconeixença. La varietat que hi ha al mar no és, ni de bon tros representada a les cartes dels restaurants. Al final sembla que tot és un tema de pedagogia, ho hem vist amb les espardenyes o les galeres, tot és posar-s'hi.
Friso per veure un arròs a la masqueta, gatet o bròtoles i seitons a la calera, cananes o pop masqué amb ceba i tomàquet o un congre, refets o molleretes amb suc. Com que sembla que ara hi ha una tendència a retrobar-nos amb el que ens envolta, amb els orígens, potser fem una fugida enrere cap a una cuina d'abordo terra en dins.
