Explicaré uns casos verídics perquè puguem reflexionar sobre el tema.
Un primer perfil que respon a un company que treballa amb un menjador escolar i que realment es guanya el cel cada dia això sí de dilluns a divendres: “estic abromat de tots els menús que faig avui hem de fer sis variants per respondre no només a les noves necessitats sanitàries sinó també a les culturals i religioses que això ja és una passada”
El segon exemple reflecteix el tarannà d'un restaurador caspós que viu en una torre de marfil allunyada de la realitat: “En el meu restaurant fem el menú degustació que fem, tots aquests nous al·lèrgics i intolerants més val que no vinguin perquè no podem (volem) canviar el que fem”.
El tercer és del camaleó un paio que no diu les coses pel seu nom i que d’aquests malauradament hi ha bastants: “Perdoni és que soc al·lèrgic al pebrot. Però Josep Antoni si tu no ets al·lèrgic? Ja, però no m’agrada gaire i així m’asseguro que no em fiquin”.
El quart és el de vida o mort i no val a badar, viscut amb les meves carns:
“Li agafem un gelat al nen. Mira o bé que el tema de l’al·lèrgia a la llet és molt complex. Ostres mira que bé aquí posa gelats vegans. Doncs vinga un per a tots.” ... uns minuts després el meu fill de set anys es comença a inflar i no pot respirar la meva dona l’agafa en braços i comença a córrer cap al CAP que just està al costat d’aquell càmping on estàvem estiuejant. Jo vaig obrint pas i ens colem a les urgències cridant que necessita una dosi ràpida d’estilsona per la reacció els joves metges en practiques del CAP esveren i ens fan cas per sort, i reaccionen, li posen la injecció ràpidament i aconseguim que comenci a respirar, i es va recuperant assistit per oxigen, aquest cop s’ha salvat per molt poc.
Tornem derrotats era ja tard i l'endemà marxàvem ven d’hora d’aquell poblet de costa, com a pare volia agafar un mall i destrossar l’establiment de dalt a baix, aquells cabrons no van ser conscients del seu error i del que quasi ens va costar la vida del meu fill.
Vivim amb una societat on la salut està en hores baixes, dic la salut de la gent no el negoci de les farmacèutiques que tenen medicaments per mantenir a la població impertorbable, ja sabem que els que ja tenen una edat poden prendre deu pastilles diferents i una aspirina infantil que no falti! Deixant enrere el discurs conspiranoic floreix una onada de joves que són al·lèrgic o intolerants, però també d’adults que els diagnostiquen ara després d’una vida de menjar de tot com si no existís un demà. Aquesta és la realitat ens agradi o no.
També està la part que respon a una part més frívola, la que està lligada a modes o a tendències que tenen cabuda avui i potser demà aposten per tot el contrari. Això sí que per al cuiner, el restaurador toca una mica els bemolls, tot i que de cada problema per així definir-ho surt un negoci o una oferta que dona resposta a aquesta demanda. D’aquí molts conceptes que avui són nous i on tots els fills del postureig no es poden perdre.
Sense oblidar les problemàtiques que malmeten la salut i inclús poder provocar la mort d'un client. Anem al cas i no banalitzem que amb el menjar no es juga i en la vida dels altres tampoc!
