Hi ha una recepta per l’èxit per un restaurant?

Abans de res, aclarir que aquest títol no em pega gaire! 

Per què qui sóc jo, per parlar de l’èxit o el fracàs d’un negoci, quan no en tinc cap? 

I no compta assessorar negocis i explotar negocis efímers d’aquells que duren uns mesos?

Per sort, tinc molts amics i companys/es que en tenen. L'incombustible Antonio, l’emprenedor Toni o l´eclèctic Jordi. Amb ells sovint en parlem, i posem inquietuds e idees en comú. 

Però aquest article és fruit d’una conversa amb el Juan, un empresari que ja ha vist món,  que té diversos negocis i que n’ha après amb èxits i fracassos. Aprofito doncs demanant-li que ens regali uns consells. “ Juan que li diries algú que vol començar en això, per evitar que s’enporti moltes garrotades” 

I aquí comencen aquest decàleg que es veu que es porta molt.

1.     Cal conèixer el ram. Partir d’una base, cal formar-se, coneixement sobre el funcionament de la sala o de la cuina, o millor de les dos, si pot ser. I sobretot de gestió, si sabem de gestió i podem buscar bons professionals.

2.     El romanticisme no paga factures. L’entusiasme esta be, no, es molt necessari, però s’ha de tenir una bona estratègia, fer el nostre pla d’empresa, quina es la nostra visió i missió, el nostre client potencial, el pla de viabilitat. Si montes un negoci ets un empresari!

3.     La teva competència es important però tu marques la teva oferta. Es important avaluar els negocis similars al nostre, per veure les sevs característiques, però sobretot per marcar on esta el nostre punt diferenciador.

4.     Pensar en la oferta global. Donar de menjar i beure es molt important però oferim quelcom més i tot s’ha de pensar. El espai, l’ambient, la decoració, el servei, les taules, les cadires, la vaixella tot es part de la experiència que viurà el client. No només menjarà be, s’emportarà quelcom que el farà tornar.

5.     Crear un equip amb co-liders. Nosaltres som el pal de paller però sense forma un bon equip el restaurant farà aigües, inverteix en el teu equip i tindràs un client content. Cal fer-los partícips del que fem, tenir co-liders  que es facin seu el projecte.

6.     Per molt be que ho facis, si no surten els números has de plegar. El control i la gestió es la clau. Una gran part dels negocis que obren tanquen abans de cinc anys. I es un problema de gestió. El control pressupostari, els números!

7.     No cal que sàpigues de tot, pots delegar la feina més administrativa, o el tema contractual a un gestor però has de controlar els números.

8.     Amortitzat! sinó en poc temps estaràs mort. Cal preveure i fer calaix, tot té una vida útil i un desgast, no pots deixar que et ploguin les sorpreses.

9.     Cal saber quin cost te un plat, sinó vas venut. Pots fer molt de calaix i esta perdent per tot arreu. Els marges de cada elaboració t’ajudaran a ajustar els preus o treure plats que per molt que es vengui et fan perdre calés. Les compres, estar-hi al damunt, negociar o revisar les comandes et poden fer guanyar un sou!

10.  No deixis sol el teu negoci. No només cal muntar-lo i deixar que rodi, cal estar al peu del canó. Delegar es possible però recorda que necessita el pal de paller. El serà la teva vida 24 hores!

Els sistemes com les neurones tots estan connectats! D.P. E. Punset

Fa quasi mig any que ens va deixar l’Eduard Punset gran divulgador de la ciència. Em refereixo a aquell home de món, que tenia una mirada inquieta, de cabell desbocadament endreçat, de somrís de vailet i ganes de conèixer-ho tot per després explicar-ho de manera didáctica i tendrament encantadora.

Serveixi doncs aquestes línies d’homenatge a la divulgació del coneixement.

Es parla moltes vegades de la teoria de sistemes o del pensament sistemàtic, de fet existeixen moltíssimes professions relacionades amb els sistemes, la sistematització en ingenieries, en els programadors, etc. Però a l’hora de la veritat ningú en sap gaire res.

Es una gran teoria que de tant teòrica, no ha aterrat encara, tot i que moltíssimes grans empreses en fan ús. Si la fem aterrar, si la volem entendre de manera tangible, de fet pot sembla molt senzilla. 

Qualsevol cosa forma part de un sistema

Es fàcil, agafem de referència del nostre origen, vaja des d’Eisntein a Hawking,  ens han explicat que hi ha un moment que es forma un sistema, gràcies a un big bang y  que a l’espai a l’hora es formen diversos sistemes i subsistemes, ens referim a les galàxies, el sistema solar, els planetes i d’aquest en concret, la terra.

I que la terra es un sistema compost de diversos sistemes, on s’hi formen muntanyes, valls, oceans, rius, etc. I on si genera la vida, per mitjà d'una sèrie de sistemes que de fet els formen uns altres sistemes.  Semble complex però no, parlem dels essers vius: els microorganismes, les plantes, els animals, els fongs, etc.

Dintre dels animals existeix una evolució. I saltem doncs a l'aparició d'un primat que destaca i que realitza accions diferents, fruit de la imaginació i  que a l'hora propulsa la creació i que fa que s’allunyi de la resta dels animals.

Arribem doncs a un homo sapiens, que de fet esta format per diversos sistemes, com ara el sistema nerviós, el sistema limfàtic, el circulatori, etc.

Aquest homos realitzaren accions que s’anaren multiplicant, pels intercanvis constants entre els nostres avantpassats. Formant-se les primeres xarxes connectades, els sistemes aleshores es connectaren!

Els humans varen fer aquestes accions de manera organitzada, generant organitzacions que es convertiren en empreses, fundacions, etc.  Si parlem de una organització veiem que esta formada per sistemes, de fet podriem dir que te dos grans sistemes.

Un d'aquest grans sistemes seria el que permet obtindre un resultat que es materialitza en un producte, un servei o una determinada oferta.

I un altre gran sistema que respon a l’experiència que te/viu el client d’aquesta oferta, producte, servei. 

Tot a les hores, forma part d’aquest gran sistema. Formant part de la natura, d’allò que genera la natura, del home o d’allò que crea l’home.

En una empresa existiran diversos sistemes ( per comprar, per vendre, per reproduiro produir, per crear, etc) que estaran connectats a l'hora amb uns sistemes externs. I que per portar a terme les seves tasques, necessitaran recursos per obtindré com deiem uns resultats concrets.

Vaja esta ple de sistemes, sistemes connectats, nosaltres formem part d’aquest gran sistema com tot allò que fem i vivim. La teoria de sistemes es un dels referents de la nova metodologia Sapiens, una metodologia que es treballa desde elBullifoundation.

Les nostres neurones com deia l’Eduard Punset son magnifiques perquè estan connectades i ens connecten entre nosaltres.  Tot som una gran xarxa.

“Redes” va ser un dels grans programes de divulgació de la 2TVE que dirigia Punset i que va apropar a molt l’increïble mont de la ciència.

PD: Gràcies Laia per treballar en les directrius en que s'estructura aquest discurs!

Nikkei. El diàleg culinari entre cultures

-->

(日系 ) així s’escriu el terme Nikkei en japonés origen de la paraula que no esta recollida en el diccionari de la gran llengua catalana, ni al termcat!

El nom com a tal defineix a tots els emigrants d'origen japonès i els seus descendents. Això vol dir que nikkei hi ha arreu del món, podriam definir-ho com a la comunitat nikkei.

Cuina Nikkei es aquella cuina que fan els immigrants japonesos fora del seu país. Mara meva aquesta definició se que ens desmunta el discurs de un munt de nous restaurants que no para de fer “ceviches” i “tiraditos”.

Matitzem, que ha passat amb el tema de la cuina Nikkei! Els japonesos son molts i es mouen per tot arreu, un de les primeres destinacions per proximitat va ser Perú per raons geopolítiques. Actualment la comunitat japonesa al Perú és una de les més extenses: unes 50 mil persones, 5 generacions plenament integrats en la vida i costums del país.

A les hores el que nosaltres entenem per cuina Nikkei es en realitat, una cuina de fusió que ha destacat per damunt d’altres. Concretament entre dos cultures, per una banda la Japonesa i per l’altre la Peruana.

La cuina fusió no és una simple combinació o barreja ocurrent sinó que es significativa d’un context històric i social. Un terme usat per a designar a la cuina que neix de l'intercanvi cultural entre pobles o cultures. Al món podem trobar cuines que van néixer motivades per la creativitat d'una comunitat forana que intenta que s’ha d’establir en un altre territori amb una cultura y productes diferents

De fet la Cuina Nikkei , com es desenvolupa al llibre Nikkei de Bullipedia, es una doble fusió entre el que s’anomena Cuina Criolla Peruana que ja  com a tal, és una fusió entre la autòctona popular y una barreja entre la colona y la africana. Amb la Cunia de fusió contemporánea “Yōshoku” filla de l’art culinari Japonès i la Cuina tradicional refinada “Washoku” d’origen popular, enmarcada com a tal al 1980.

Avui dia segueix havent intercanvi entre diferents cultures, aquestes es fusionen, ja sigui perquè són simpatitzants de l'exotisme o perquè són més absorbents a l'actual procés de globalització alimentària, que ha difós productes i tècniques en tot el món.

En aquest moment,  la cuina nikkei s’ha de veure com un concepte integral, de fet d’entrada s’hauria de dir cuina, menjar i beure nikkei. Una cosa que va més enllà de la simple degustació d'elaboracions.

Ja se que ens posem en un “plan filosòfic”, però em de parlar doncs d’una experiència gastronòmica durant la qual interfereixen elements com la qualitat, l'ambientació de l'espai, el servei i sobretot seva filosofia de vida i el seu llenguatge, símbol d'un país.

Com es diu la cuina que fan els catalans fora de les seves terres i que es fusiona amb els productes y cultures foranies?