2 de maig 2018

Brain & Wine. Més enllà de beure vi!


Alguna cosa es cou, a la gastronomia en general i en el mon del vi en concret dençà uns anys, el diàleg amb altres disciplines, sobretot amb la ciència està en boga.

Diversos congressos, simposis i jornades, sanunciant a cabassos per tractar les diferents inèrcies que te un món tant especialitzat com el del vi amb disciplines científiques o artístiques que poden confluir amb ell.

Laltre dia va donar la casualitat que en una mateixa setmana es donaven dos daquestes jornades. Una relacionada més amb la ciència i laltre més amb el llargmetratge.


Així doncs sommeliers, enòlegs i amants daquests caldos, assistien a xerrades i col·loquis amb neurocientífics, , filòsofs o músics.

On saborden diversos punts de vista, reflexions i on es viuen experiments científics on el vi es el protagonista. I amb un xic de pompa es presenten instal·lacions interactives de música, tecnologia i per descomptat molt de vi.

Els diàlegs propicien més preguntes que respostes com per exemple:

Per què la degustació és més difícil del que creiem? Què podem fer?
L'art i ciència de maridar?
Com incorporar l'evidència científica en les degustacions i maridatges?

Podríem dir que al final les reflexions giren al voltant de "el tastador tastat", si perquè realment el que ens interessa en el món de la restauració gastronòmica es tot el que gira a la experiència que viu el client. O sigui que nosaltres oferim una oferta sigui quina sigui i el comensal degusta o viu una experiència.

Per això te sentit tota aquesta relació amb la ciència en primer lloc per veure com som i com ens comportem els humans, que ens passa dintre nostre quan mengem o bevem, quina connexió neuronal, com actuen els sentits, com es construeixen les percepcions, que esdevenen imatges i records finalment en el nostre paladar mental.



Sens dubte un món apassionant per comprendre i donar fonament a tota aquesta vivència de lexperiència.

Per un altre banda, la relació amb les diferents disciplines del món de lart és molt interesant per la comparativa amb làmbit del restaurant i de la experiència, podem aprendre molt de tot allò que ha estat investigat sobre lart, la musica, la belles arts, etc.

Al final el restaurant i sobretot les elaboracions que en ell es preparen, sigui allò que es menja o que es beu al final tenen la funció de donar plaer, dagradar, de gaudir, que transcendeix al concepte de alimentar.

Pel que fa al maridatge  podríem parlar que es un esglaó més en la oferta, buscant que allò que es menja i allò que es veu conflueixin en harmonia, i es degustin en un sentit global. 
Sobre aquest temes per donar més voltes teniu : 

Papil·les i Molècules de Françoise Chartier 
“Chartier essencialment fa el que Ferran Adrià en elBulli amb el menjar..Deconstruirla i reptar als seus comensals a obrir la ment i a considerar les possibilitats de fer un viatge a través de les aromes, els sabors, les textures i el fascinant ying i yang de tot això”

¿Que vino con este pato? De Ferran Centelles 

" El sumiller de elBulli fa una detallada explicació de les teories clàssiques i les més actuals sobre el maridatge, mostrant aquest binómi estretament lligat que es retroalimenta  entre el vi i el menjar."


 O la Gastrifisica la nueva ciència de la cocina de Charles Spence. D'aquest darre us deixo una entrevista molt bona!
"Spence mostra com els nostres sentits es relacionen de formes extraordinàries, i la importància de tots els elements «més enllà del plat» en el menjar: el pes dels coberts, el color del plat, la música d'ambient, i molt més. Bé sigui menjant sol o en una festa, en un avió o davant del televisor, l'autor ens ajuda a entendre què estem assaborint i a influenciar en l'experiència dels altres."







20 de març 2018

Qui va ser Paul Bocuse?


El passat dissabte 20 de gener va morir  amb 91 anys, el que molts consideren el pare de la cuina francesa, Paul Bocuse. Però coneixem qui era i que va fer realment?
Darrera daquest xef hi havia una persona carismàtica, emprenedora i optimista de mena. Una de les frases que més es coneixen de la seva biografia te a veure en la seva visió de la vida "Treballar com si tinguessin que viure cent anys, i viure com si fóssis a morir demà".

Potser ens podem fer-nos una idea, del perquè daquest filosofia si coneixem que  va neixer en un petit poble de la regió de Lyon, que va lluitar a la segona guerra mundial i va ser ferit a tocar del cor o que portaba la seva pàtria tatuada en forma de gall. 

Com a cuiner podem dir que va néixer i es va anar fent. A la casa dels Bocuse tenien negoci familiar on el seu pare feia de cuiner. Després de la guerra feu cap al restaurant de Eugénie Brazier, la primera xef que tingue tres estrelles Michelin. Brazier lensenya al jove Paul els tres ingredients necessaris perquè cuinar sigues quelcom simple organització, memòria i gust .

La figura que possiblement va marca la seva vida va ser Fernand Pointde la Vienna Pyramid restaurant de tres estrellas desde 1933.
Podríem dir que va ser lideari, la persona que tant a Paul Bocuse, com a daltres joves que varen passar per la seva casa, inspiraren les bases del moviment que posteriorment sanomena la nouvelle cuisine. Amb Point va descobrir un tarannà que el va captivar, una cuina fruit de la senzillesa, el rigor i el respecte als productes frescos de lentorn, a partir daquell moment va ser la cuina que defensaria Bocuse. 

Val a dir que també passarà per lemblemàtic Lucas Carton, on copsarà una cuina més acadèmica.
Bocuse torna a casa seva lAuberge du Pont de Collonges quan el seu pare mort i desde allí comença a defensar el seu tipus de cuina. A partir daquí comença a recollir èxits, en dos anys guanya la seva primera estrella, a la que li seguirien les altres.  Va guanyar el "Meilleur Ouvrier de France" i comença la seva projecció internacional.

Paul Bocuse juntament amb els desapareguts Jacques Pic, Roger Verge, Alain Chapel, Jean Troisgros, Paul Haeberlin o Alain Senderens varen ser els indomables, aquells que forjaren un moviment que revolucionar la cuina. Un moviment que generar una ruptura amb la cuina imperava, la cuina codificada del mestre Escoffier.

Els seus deixebles diuen que va posar la cuina a lalçada de la sala, li dona visibilitat i lapropà al gran públic. Bocuse amb anima de divulgador i amb gran empenta, va compartir la seva cuina de mercat amb tot el mon i va importar la nouvelle cuisine a infinitat de països. Generacions de cuiners segueixen encara el seu llegat, la nouvelle cuisine encara no ha mort a anat evolucionant.
Avui els cuiners estan de dol, perquè una gran icona a marxat, això si Bocuse serà sempre lenfant terrible de la cuina francesa.

Au revoire monsieur Bocuse

5 de febr. 2018

Xarxes i Restaurants una relació superfigital

Esta clar que avui les xarxes socials son un altaveu per a comunicar la oferta i la proposta gastronòmica de tot el sector de la restauració.

La xarxa s’ha proclamat la millor guia, el millor referent per anar a un restaurant.
Abans calia preguntar algun conegut, si un volia no fer salat. Confiàvem amb persones de referencia que ens donaven la seva opinió i a partir d’aquesta, triàvem on anar a fer un mos.

Avui la referencies es diuen tripadvisor, el tenedor o el que estigui en aquest moment en voga. Una web on cadascú puntua i deixa els seus comentaris, penja fotos, però sobretot opina. No hi ha criteri, mentre un no ofengui o la digui molt grossa, tot si val.  Comentaris que responen uns filtres aplicats de caràcter quantitatiu i no qualitatiu. Cosa que ha provocat,  la picaresca a la qual malauradament estem habituats.

 

Si, es moment de entonar el mea culpa. 


Molts  familiars, amics i companys dels propis restauradors , s’han dedicat a fer comentaris excel·lents dels seus restaurants i posar verda a la competència. També shan donat casos de treballadors despatxats que fan campanya contra el seu antic lloc de treball, ni ha de tots colors, fins i tot per ficar-hi pel mig la política.

 

Un efecte "bola de neu" que acabat en la indignació de molts, amb el resultat de diverses campanyes encontra d’aquestes webs, per reclamar un filtre real dels comentaris que es fan als negocis.

 

Una rebel·lió seriosa que encara que no sabem quin efecte tindrà a curt recorregut. Esta clar que les xarxes tenen un efecte boomerang, tot allò que et poden ajudar en un obrir i tancar d'ulls et poden  enfonsar. Emparada per diversos factors i escletxes com ara la llibertat que dona l'anonimat, cosa que genera la impunitat dels comentaris, també i juga en contra la immediatesa del comentari, sense corroboració o contrastació de dades.  Tot plegat es tornen una autèntica arma perillosa, la qual s’haurà de gestionar amb seny.

 

Però la xarxa permet donar a conèixer locals i negocis que no tenen els mitjans per fer campanyes de difusió, ni pot pagar l’assessorament d’una xarxa de comunicadors o afinitats de periodistes del ram. Aquesta a provocat una democratització, on la opinió ja no la genera un suposat expert en la matèria, ja que tothom pot opinar sobre això.

 

En el futur segurament caldrà una formació i unes qualificacions més detallades, més tècniques o que aportin un plus de professionalitat, ja que descriure els plats  i fer valoracions subjectives, com deia, la pot fer fins i tot la meva tieta.


 

Les xarxes han provocat una nova manera de viure, gent que ha fet de la seva afició una feina. Que ha aconseguit que en contes de pagar per menjar, els paguen per fer-ho i com dèiem no requereixen de formació! Salut per ells!

 


Per últim, deixo la darrera perla sobre les xarxes, un estudi americà realitzat a l’Universitat de Brigham Young, que ha tret com a conclusió que mirar fotografies de elaboracions que menjar, prèviament al mateix acte, redueix el plaer en si de la seva degustació.

O sigui que si anem fen fotos com a possessos d'allò que ens posen a taula per compartir-ho a la finestra digital,  al final ens pot fer passar la gana!

 

 


-->

 

TRANSLATE