Ens deixem enredar a l’hora de comprar?

Em va fer que pensar un article publicat a Marqueting Directo on explicava les principals tècniques que feien servir els nostres supermercats per fer-nos comprar més o determinats articles. La veritat encara que aquestes “trampes” tenen una lògica al darrera em resisteixo a pensar que realment caiem tan en els paranys!

La mida importa, l’article diu que el gran invent per compra més comença de fet amb el pas de la cistella al carret, on el comprador te molt d’espai per augmentar el volum de les seves compres. De fet ens pot donar la sensació que si no portem el carro ple, ens deixem quelcom! Em de constatar l’augment de la grandària dels carretons en algunes superfícies, on quasi és demana carnet per conduir-los!

A l’entrada habitualment és col•loquen les seccions de fleca, pastisseria i floristeria, les bones fragàncies ens estimulen i ens desperten les glàndules saliveres aquestes ens activen els sentits amb la finalitat de que realitzem compres de manera compulsiva, a més de provocar-nos un estat d’ànim agradable.

Normalment els productes anomenats bàsics, estan un xic amagats per forçar al consumidor a passejar-se pels passadissos. De fet també és freqüent que és canviï sovint d’ubicació certs productes, per desorientar al client i per eliminar un recorregut establert i rutinari.

La disposició dels productes és essencial, les tècniques recomanen forçar al client a moure’s de dreta a esquerra pels passadissos, els productes més temptadors sempre es troben a la dreta. Els productes estrella son els més accessibles, habitualment a l’alçada dels ulls. Les marques més cares en posició superior i les més econòmiques a baix de tot. La comoditat marca aquesta premissa.

Cartells i publicitat son estratègicament col•locats com a reclam, els productes destinats als nens és distribueixen a la seva alçada per que siguin ells els que ens reclamin fins a la sacietat!

La musica...si la musica! Ens trobem de vegades una musica lenta que ens convida a prendre’ns el nostre temps per gastar molt. També podem trobar una musica estrident , alta i repetitiva que ens convida a moure’ns ràpida i compulsivament.

La darrera temptació es troba en les línees de caixa, la part més rentable segons els estudis. Fem cua durant minuts i mirem i remirem, aquells golosos productes, baixem la guàrdia i la temptació fa que caiguem al parany i comprem allò que no teníem previst!

Esta clar que ningú ens obliga a comprar allò que no volem. Encara que de vegades ens deixem portar, no ens adonem i comprem allò que no havíem pensat comprar. I que per això no em de pagar penitència, però si estar més al cas! El coneixement ens fa més lliures i ens permet ser els amos del que comprem. No cal dir que si tenim clar que anem a comprar, no ens vendran la moto !

Adeu a l’estiu i als bons “mantecaos”

La meva iaia a l’estiu sempre em deia : nen, anem a la “Quiconenca a fer un mantecao”, cosa que sempre em feia molt feliç. Bé, crec que a tothom li agraden els “mantecaos” o gelats i més en les èpoques estiuenques .
Em de donar gràcies a la tecnologia per poder gaudir del que avui coneixem per gelat, aquesta ens ha permès introduir aire a una barreja liquida treballada a baixa temperatura, si no fos per això de segur lleparíem gel aromatitzat.
Aquest precisament es creu que és l’origen, la neu que era agafada de les muntanyes, conservada i aromatitzada. Els Perses 400 ac. ja feien una mena de púding glaçat amb aquest sistema. Alexandre el Magne i Nero feien que els seus esclaus els portessin neu per barrejar-la amb vi. Potser avui seria un granissat de disseny!
Els turcs anomenaven a l’Edat mitjà “chorbet” i els àrabs “charat” a una mena de gelats que feien amb sucs de fruita i especies refredades amb gel. Pràcticament com s’elaboren a l’actualitat, sense cap tipus de greix.
Per altre banda és el greix precisament el que diferencia el sorbet del gelat, el primer mantecao fet amb llet, o sigui amb greixos làctics, fou a Xina a càrrec del rei Tang de Shang que li encantava fer unes barreges de llet amb gel. Mètode que és fou estenent per tota Àsia. A Europa aquest gelat de llet fou introduït pel gran aventurer Marc Polo al segle XIII que ràpidament comptaren amb gran popularitat a la cort italiana.
A partir d’aquí els italians i el seu gelato envaïren el món occidental. Un sicilià Francisco Procope va obrir a París el que podríem considerar la primera gelateria a l’any 1660. Tot i això encara els mètodes eren molts rudimentaris i calien les barres de gel per poder fer aquest postres sota zero. No fou fins al 1913 que no s’inventà la gelatera moderna, el moviment mecànic constant i el fred industrial permet la congelació sense la cristal•lització del aigua. En aquest procés s’incorpora aire que dona al gelat la seva textura i cremositat.
El primers mantecaos eren cremes amb aroma a vainilla refredades, res a veure amb els gelats de iogurt o els fets al moment “soft” o amb la immensa varietat de sabors que avui podem trobar en el mostrador de les “Quiconenques”.

Els grans xefs reflexionen sobre la cuina catalana en el Motel Empordà

Els xefs catalans amb major projecció internacional van compartir el dilluns una de les taules del Motel Empordà, a Figueres. Ferran Adrià, Carme Ruscalleda i Joan Roca van brindar pel cinquanta aniversari del restaurant que consideren precursor de l'avantguarda gastronòmica catalana que ells lideren.

Els orígens: "Vam ser hàbils per prevaler el producte i fer una cuina amb personalitat" | "La dispersió i la falta d'un líder va fer que no tinguéssim un moviment català" | "És el moment d'afirmar que la revolució de l'avantguarda neix aquí" | "En el futur els restaurants tindran poc luxe i no seran grans negocis"

enllaç entrevistes

Cuina democràtica a cop d'estrella

Marques com Coca-cola, Cruzcampo-Heineken, Bezoya o Jaguar aprofiten els 12.000 metres quadrats de Millesime Weekend per lligar la seva imatge a la gastronomia.

Pel pagament d'una entrada de deu euros, el client podrà entrar en un recinte vestit durant quatre dies de gastronomia, en el qual els xefs de 32 restaurants multipremiados cuinaran per oferir una fórmula que sona a model de negoci d'èxit: alta gastronomia, però democratitzada.

Millesime és un club gastronòmic empresarial creat fa quatre anys per l'empresari Manuel Quintanero. Funciona de la següent manera: les empreses es fan sòcies per gaudir d'experiències gastronòmiques especials. Quan aquest gastroclub organitza esdeveniments, els seus membres tenen accés a les activitats on poden portar als seus executius o convidar als seus clients. Es tracta, per tant d'una fórmula de fidelització experiencial amb la cuina com a reclam.

Però, de tant en tant i en línia amb la seva estratègia de diversificació, Millesime inventa formats de negocis per accedir a tots els públics. I així sorgeix un concepte popular Millesime Weekendcelebrat a València.

font: Expansion

Reus Viu el Vi 2011 fomenta el vi i la música

El divendres 17 de juny obrirà portes la tercera edició de la Reus Viu el Vi, la Fira de les DO de l’àmbit territorial de la Cambra de Comerç de Reus. Un certamen que permet al visitant descobrir en un mateix espai, la Plaça de la Llibertat de la capital del Baix Camp, els millors vins que produeixen els cellers de casa nostra sota el paraigua de les DO Catalunya, Conca de Barberà, Montsant, Tarragona, Terra Alta i la DOQ Priorat.

Enguany també es repetirà el cicle musical paral•lel de la fira que va servir per tancar cadascuna de les jornades. Els Lax’n’busto seran al Parc de Sant Jordi el dissabte. I diumenge el grup de jazz The Street Soul Machine farà les delícies dels assistents a la mateixa plaça Llibertat. Però el cicle l’encetarà Joan Masdéu el divendres 17 a les Peixateries dins de l’operatiu REUS NON STOP SHOPPING.

Aquesta tercera edició del certamen -que fan possible la Cambra, l’Ajuntament de Reus i el Consorci Reus Vitalitat- comptarà amb la presència de més de cinquanta cellers.
Per participar de la fira els visitants hauran d’adquirir el pack de tast de la Reus Viu EL vI. Per 12 euros s’emportaran la copa, el “transport glass”, el catàleg del certamen i 5 tiquets per fer els tastos.



Més info:http://www.reusviuelvi.com/home

Tarragona al The New York Times

Tarragona, recomanada com a destinació de turisme pel The New York Times.

El diari nord-americà publicava, aquest dissabte, dues pàgines a tot color sobre la ciutat de Tarragona.
La crònica és de Florence Fabricant, qui acompanyada del seu marit, van visitar la ciutat a finals d’abril.

En el text es destaquen alguns dels indrets més característics de Tarragona, com ara l’Amfiteatre o el Circ Romà, del que en destaquen que és un dels més ben conservats d’Europa. Parla també del sarcòfag d’Hipòlit, de la Rambla Nova i de les muralles.

Però una part important del text la dedica a la gastronomia. Els dos nord-americans van dinar al Degusta, van tastar algunes tapes de bars de la Part Alta, i ban degustar el peix del Serrallo.
A més, al reportatge hi apareixen fotografies a tot color sobre indrets de la ciutat, que també es poden veure a través de la web del diari amb una alta resolució.
Es poden veure imatges de la Plaça de la Font, de la Catedral o de les platges de la ciutat.

font:tarragona radio

Neix la marca Catalonia Gourmets

El Clúster Català d'Elaboradors de Productes Gourmet ha creat la marca Catalonia Gourmet per tal de promocionar internacionalment els productes més selectes de la gastronomia catalana. En formen part 17 empreses catalanes que elaboren producte d'alta gamma i que pertanyen a diversos sectors com ara fruita seca, lactis, olis, conserves (Ferrer), productes del mar, vins i caves, xarcuteria (Salgot), xocolates (Bombons Cudié) i galetes (Galetes Trias).

font : el Punt