El “ranxo” es aquell àpat que menjaven
de la mateixa cassola o platera els mariners a bordo, arrecerats al
pont (la cabina dels vaixells pesquers).
El ranxer era el pescador
que cuinava, sens dubte un càrrec que responia a la passió per
cuinar, ja que la majoria de vegades mentre els altres mariners jeien abans
de xorrar (recollir les arts de pesca) aquest preparava el
ranxo.
S’ha idealitzat i escrit molt sobre el menjar
a la mar, en Jaume Fàbrega esmenava que el ranxo era un “plat
senzill però d’execució sofisticada que acompleix a la perfecció els requisits
de facilitat i valors nutritius - ús de l’allioli i de les patates”.
Ja de petit he sentit sempre parlar del
ranxo, quan anava al moll, mariners com el Patrici, el Carranyo o el pare
sempre parlaven del àpat del dia.
Un explicava que havia fet polla o aranyes amb
patata i all i oli, a més d'un arrossejat amb el
caldo.
Un altre es feia el fatxenda de lo bo que li
havia sortit l’all cremat o un tercer que explicava que els de
abordo es barallaven per escurar la cassola del romesquet que
havia fet.
El ranxo sempre ha estat quelcom important.
De fet, moltes vegades només arribar a port, mentre uns venien el peix a la
subhasta, el ranxer preparava el peix per l’esmorzar de l’endemà.
“La millor cuina és sempre la més senzilla” Josep Pla.
Amb un bon producte es difícil cuinar
malament. Si una cosa tenen els mariners es un producte de primera!
La cuina dels pescadors es caracteritza per
uns l’ús d’ingredients humils i una execució senzilla, com deia Pla, destinada
a complir una funció bàsica, la d’atipar la tripulació, que son una clientela
exigent. "Sort del porro de vi" deia l’avi Cèsar, mentre enrossia uns
fideus a la cassola de ferro negra.
Però si pensem en l’origen d’aquesta ranxo,
em de situar-nos en el context :
Imagineu com era cuinar amb llaguts o
barquetes aparellades a vela o rems. Fent foc en aquella orla de
fusta, pèssimes condicions, cansats i bruts, amb cops de mar constants i
fortes barandades, que feien que es vesses el caldo
constantment.
Aquells ranxers cuinaven a grapat, sipions a
la bruta i amb coure amb aigua de mar. Un origen groller i poc polit.
Cuina senzilla i humil que s’ha convertit en
la icona, en una identitat gastronòmica, que plena de sentit els restaurants
que es concentren el litoral de casa nostra. Avui els ranxers porten xaquetilla
blanca, hi han refinat els processos de la cuina marinera, millorant en gran
mesura el que aquells mariners feien, però intentant conservant l’essència.
De fet qui sap mantenir la essència, només
polit les durícies d’un context groller, es qui avui fa uns ranxos autèntics
amb anima de abordo.
Tots volem tornar als orígens i als nostres
fonaments. A la cuina passa el mateix sinó, feu una ullada als restaurants que
avui revifen o aquells que tenen més anomenada.
És una tendència creixent, la llei del pèndol,
mireu que fan els restaurants que més han estat reconeguts,doncs això uns que fan peix d'abordo!
