Els sistemes com les neurones tots estan connectats! D.P. E. Punset

Fa quasi mig any que ens va deixar l’Eduard Punset gran divulgador de la ciència. Em refereixo a aquell home de món, que tenia una mirada inquieta, de cabell desbocadament endreçat, de somrís de vailet i ganes de conèixer-ho tot per després explicar-ho de manera didáctica i tendrament encantadora.

Serveixi doncs aquestes línies d’homenatge a la divulgació del coneixement.

Es parla moltes vegades de la teoria de sistemes o del pensament sistemàtic, de fet existeixen moltíssimes professions relacionades amb els sistemes, la sistematització en ingenieries, en els programadors, etc. Però a l’hora de la veritat ningú en sap gaire res.

Es una gran teoria que de tant teòrica, no ha aterrat encara, tot i que moltíssimes grans empreses en fan ús. Si la fem aterrar, si la volem entendre de manera tangible, de fet pot sembla molt senzilla. 

Qualsevol cosa forma part de un sistema

Es fàcil, agafem de referència del nostre origen, vaja des d’Eisntein a Hawking,  ens han explicat que hi ha un moment que es forma un sistema, gràcies a un big bang y  que a l’espai a l’hora es formen diversos sistemes i subsistemes, ens referim a les galàxies, el sistema solar, els planetes i d’aquest en concret, la terra.

I que la terra es un sistema compost de diversos sistemes, on s’hi formen muntanyes, valls, oceans, rius, etc. I on si genera la vida, per mitjà d'una sèrie de sistemes que de fet els formen uns altres sistemes.  Semble complex però no, parlem dels essers vius: els microorganismes, les plantes, els animals, els fongs, etc.

Dintre dels animals existeix una evolució. I saltem doncs a l'aparició d'un primat que destaca i que realitza accions diferents, fruit de la imaginació i  que a l'hora propulsa la creació i que fa que s’allunyi de la resta dels animals.

Arribem doncs a un homo sapiens, que de fet esta format per diversos sistemes, com ara el sistema nerviós, el sistema limfàtic, el circulatori, etc.

Aquest homos realitzaren accions que s’anaren multiplicant, pels intercanvis constants entre els nostres avantpassats. Formant-se les primeres xarxes connectades, els sistemes aleshores es connectaren!

Els humans varen fer aquestes accions de manera organitzada, generant organitzacions que es convertiren en empreses, fundacions, etc.  Si parlem de una organització veiem que esta formada per sistemes, de fet podriem dir que te dos grans sistemes.

Un d'aquest grans sistemes seria el que permet obtindre un resultat que es materialitza en un producte, un servei o una determinada oferta.

I un altre gran sistema que respon a l’experiència que te/viu el client d’aquesta oferta, producte, servei. 

Tot a les hores, forma part d’aquest gran sistema. Formant part de la natura, d’allò que genera la natura, del home o d’allò que crea l’home.

En una empresa existiran diversos sistemes ( per comprar, per vendre, per reproduiro produir, per crear, etc) que estaran connectats a l'hora amb uns sistemes externs. I que per portar a terme les seves tasques, necessitaran recursos per obtindré com deiem uns resultats concrets.

Vaja esta ple de sistemes, sistemes connectats, nosaltres formem part d’aquest gran sistema com tot allò que fem i vivim. La teoria de sistemes es un dels referents de la nova metodologia Sapiens, una metodologia que es treballa desde elBullifoundation.

Les nostres neurones com deia l’Eduard Punset son magnifiques perquè estan connectades i ens connecten entre nosaltres.  Tot som una gran xarxa.

“Redes” va ser un dels grans programes de divulgació de la 2TVE que dirigia Punset i que va apropar a molt l’increïble mont de la ciència.

PD: Gràcies Laia per treballar en les directrius en que s'estructura aquest discurs!

Nikkei. El diàleg culinari entre cultures

-->

(日系 ) així s’escriu el terme Nikkei en japonés origen de la paraula que no esta recollida en el diccionari de la gran llengua catalana, ni al termcat!

El nom com a tal defineix a tots els emigrants d'origen japonès i els seus descendents. Això vol dir que nikkei hi ha arreu del món, podriam definir-ho com a la comunitat nikkei.

Cuina Nikkei es aquella cuina que fan els immigrants japonesos fora del seu país. Mara meva aquesta definició se que ens desmunta el discurs de un munt de nous restaurants que no para de fer “ceviches” i “tiraditos”.

Matitzem, que ha passat amb el tema de la cuina Nikkei! Els japonesos son molts i es mouen per tot arreu, un de les primeres destinacions per proximitat va ser Perú per raons geopolítiques. Actualment la comunitat japonesa al Perú és una de les més extenses: unes 50 mil persones, 5 generacions plenament integrats en la vida i costums del país.

A les hores el que nosaltres entenem per cuina Nikkei es en realitat, una cuina de fusió que ha destacat per damunt d’altres. Concretament entre dos cultures, per una banda la Japonesa i per l’altre la Peruana.

La cuina fusió no és una simple combinació o barreja ocurrent sinó que es significativa d’un context històric i social. Un terme usat per a designar a la cuina que neix de l'intercanvi cultural entre pobles o cultures. Al món podem trobar cuines que van néixer motivades per la creativitat d'una comunitat forana que intenta que s’ha d’establir en un altre territori amb una cultura y productes diferents

De fet la Cuina Nikkei , com es desenvolupa al llibre Nikkei de Bullipedia, es una doble fusió entre el que s’anomena Cuina Criolla Peruana que ja  com a tal, és una fusió entre la autòctona popular y una barreja entre la colona y la africana. Amb la Cunia de fusió contemporánea “Yōshoku” filla de l’art culinari Japonès i la Cuina tradicional refinada “Washoku” d’origen popular, enmarcada com a tal al 1980.

Avui dia segueix havent intercanvi entre diferents cultures, aquestes es fusionen, ja sigui perquè són simpatitzants de l'exotisme o perquè són més absorbents a l'actual procés de globalització alimentària, que ha difós productes i tècniques en tot el món.

En aquest moment,  la cuina nikkei s’ha de veure com un concepte integral, de fet d’entrada s’hauria de dir cuina, menjar i beure nikkei. Una cosa que va més enllà de la simple degustació d'elaboracions.

Ja se que ens posem en un “plan filosòfic”, però em de parlar doncs d’una experiència gastronòmica durant la qual interfereixen elements com la qualitat, l'ambientació de l'espai, el servei i sobretot seva filosofia de vida i el seu llenguatge, símbol d'un país.

Com es diu la cuina que fan els catalans fora de les seves terres i que es fusiona amb els productes y cultures foranies?

RESTAURANTS I TURISME UN TROS ENCARA GRAN DEL PASTIS DEL PIB

-->

La restauració i el turisme encara son molt importants al nostre país, de fet continua sent un dels motors per la nostra economia. Molta gent s’esgarra la vestimenta i promulga el fet que sigui tant important el tercer sector, reflexa que no som un país de primera.

Se que el discurs es basa en que hem d’apostar per uns altres sectors, com la tecnologia, la industria, etc. Però les dades estan aquí i impliquen ser conscients de que em de cuidar aquest sector que ens proporciona tants ingressos.

Mirem les dades per tenir arguments a favor del sector.

A l’estat  espanyol aquest 2018 la van visitar 82,8 milions de turistes, un 1,1% més que l'any anterior, que van realitzar una despesa de 89.856.000 d'euros amb un augment d'un 3,3%, segons les enquestes d'FRONTUR i EGATUR, de l'INE.

La despesa mitjana diària va augmentar en 2018 un 7,4%, fins a 146 euros, amb una despesa mitjana per turista de 1.086 euros, que suposa un 2,2% més. No obstant això, els turistes van retallar la durada de les seves visites un 4% fins 7,4 dies.

Catalunya ocupa la primera posició en relació al llocs de destinació d’aquest turisme, amb pràcticament el mateix nombre de visites que un any enrere, superant els 19 milions, i un increment de la despesa d'un 7,2%.

Per fer-nos una idea els sectors de Turisme, Hostaleria i Indústria Alimentària, Distribució i els seus productors directes (agricultors, ramaderia, etc) representen el 25% del PIB.

En total quan parlem d'hostaleria parlem de 16.617 empreses de càtering i menjars preparats 76.492 Restaurants i altres establiments de menjar i beguda. Que mouen més de 100.000 llocs de treball representen el 8% del PIB.

I per filar més prim si volem parlar del sector més acotat a la part gastronòmica, ens podem centrar amb unes 200 empreses de col·lectivitats i càtering gastronòmic i uns 5000 restaurants gastronòmics al més alt nivell, només aquests darrers s’estima que mouen uns 60.000 professionals amb una facturació aproximada de 5.000.000.000 euros a l’any.

Aquests només som números sens dubte, gens dolents relacionat en un sector que mou de retruc un conjunt diguem de ecosistemes que depenent d’aquest.

I com que estem animats podríem calcular quants d’aquest restaurants gastronòmics, ja que tenen tanta anomenada i sens dubte estan de moda, podem concretar que juguen la “champion league”, aquí ja les dades les em de calcular entre tots amb les referencies que tot i no ser les millors son les que ens poden guiar.

Fem números a la guia vermella, que ha estat referent durant molts anys la Michelin hi consten a Espanya 1.327, d'aquests 206 restaurants té estrella Michelin i hi ha 11 restaurants amb la màxima puntuació, tres estrelles Michelin.

En el top 100 mundial la guia britànica 'The 50 BEST ', hi han 13 restaurants gastronòmics espanyols. Aquest es un exercici tonto o no però es el que et passa quan comences a fer tants números.

Totes aquestes xifres ens serveixen per veure que potser s’ha de invertir en més recursos per aquests sectors, i per suposat en altres que es vulguin potenciar, però no fer de menys a aquest.  Així com per detectar que s’ha d’invertir en la formació de bons professionals o que s’han de revisar les mesures laborals, convenis vigents, ajudes fiscals, etc. Per tal d’ajudar a un sector que encara tira del carro de la economia, ho diuen els números!