Pep Pellicer és el cap visible dels cinc membres de la cooperativa que porten el restaurant Acuamar. Una idea de treball compartit i trencador en el món de la restauració del nostre país. Integraciço, responsabilitat i honestedat són les premisses d’aquest particular negoci.
Com comences al món de l’hosteleria?
Vaig començar sense voler-ho. Als 14 anys anava a treballar a l’estiu al restaurant Francis que era dels pares del meu amic Xalero i dos anys després vaig començar a l’Acuamar, on el meu oncle havia muntat un restaurant, bar, cafeteria i pastisseria. Era un format molt novedós per l’època i vaig treballar-hi durant les vacances d’estiu de l’escola.
Què suposa aquesta feina?
Te n’adones que tens una vida de no massa qualitat, disposes de molt poc temps personal i portes un ritme bastant diferent a les altres persones. Per altre banda, tens una ofici que mai falta feina, que et fa feliç i que et guanyes la vida, una cosa compensa a l’altre. Quan et fas gran, ho trobes tant normal per què és la teva forma de vida.
Als anys noranta vau formar la cooperativa.
Si, el meu oncle trobava que la millor manera de funcionar era agafar aquelles persones que treballàvem amb ell des que teníem setze anys i proposa aquesta forma de societat.
Ho vas trobar una bona idea?
Recordo que em va fer una mica de por però ara reconec que he de donar la raó al meu tiet. Era una aposta que se’m feia gran, en aquell moment no teníem la seva visió comercial, estàvem supeditats a una forma de treballar. Treballàvem al cent per cent però no compartíem aquesta responsabilitat de la direcció.
Quina ha estat l’evolució de l’Acuamar?
Ha estat un cúmul de coses pròpies del temps. Modernitzant algunes coses com els plats o l’estètica, pròpies d’un canvi d’època.
Teniu una carta i unes suggerencies molt extenses.
Si, parlem de quasi dues cartes. Tenim una carta fixa amb plats tradicionals. La segona està formada per plats de temporada per què la gent ens els demanava. Si el públic t’ho demana no li pots dir sempre: “d’això no en tinc” i així la majoria de plats s’han quedat fixes menys els que són estrictament de temporada.
Però també teniu una tercera carta...
Si també tenim una tercera carta que no està escrita però que existeix. Sempre tenim alguna cosa amagada per quan ve aquell client especial.
La atenció individualitzada és el secret del restaurant?
Suposa un gran esforç i voluntat per part de la cuina. És molt complicat tenir una sèrie de productes sempre a punt, sempre frescos per que puguis funcionar així. Diria que a vegades fem un vestit a mida i això la gent t’ho agraeix, fidelitzes al client. Tenim la idea que cada taula, cada dinar, és una petita festa per al client. Intentem que cada client se senti important, especial, intentem estar molt al damunt de la gent i fer un servei molt individual amb l’aspecte de relació humana i crec que això al final la gent amb el temps t’ho agraeix i et permet triomfar cada dia. No es tracta només de venir a menjar, la gent vol gaudir el millor possible i que els hi cobris el que val, en relació a qualitat preu.
Quin ingredient extreuria l’essència del Acuamar?
Honestedat en el tracte, en el producte i de la relació qualitat-preu.
Què opines de la cuina actual?
Crec que és molt complicada. No és la nostra línea, entenc que hi ha de ser pel fet que hi hagi una sèrie de persones que innovin però no hem d’estar pendent de tot el que fan. El que em sap greu és que quan es parla de la cuina actual, sempre es parla dels grans cuiners i de les grans estrelles. La premsa s’oblida dels centenars i centenars de locals, de restaurants, de cuiners i de cambrers que diàriament i durant molts anys estan treballant per fer un ofici digne. De vegades dona la impressió que aquest tipus de restaurants no existeixen.
Restaurant Acuamar
Consolat de mar, 66
43850 Cambrils
977360059
http://www.acuamar.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada