22 de març 2011

Investigació de les reaccions en la carn per la Gastronomia Molecular

El projecte de recerca Molecular Gastronomy a vist la llum. L'estudi científic de va ser finançat pel Consell de Recerca danès. Dirigit per prof. Leif Skibsted i el seu l'equip de Química Alimentària així com el grup de Ciència Sensorial del Departament de la ciència Alimentària a Universitat de Copenhaguen han estat implicats

Molecular Gastronomy és una emergent disciplina científica que és concernida amb per les transformacions esdevenides a la cuina utilitzats per elaborar menjars de qualitat alta. Les reaccions que pateix la carn és un exemple d'un procés de cuina comú que ha rebut poca atenció per científics però molta atenció pels xefs. Entenent la química i la física d'aquest procediment de cuina bàsic és dins de l'abast de Molecular Gastronomy

Per marcar el final del projecte va ser organitzat un seminari durant el mes de març.

Ángel Layos i Jose Luis Alonso guanyen el Premi Vila Viniteca


El Casino de Madrid va celebrar ahir el 4º Premi Vila Viniteca de Tast per Parelles en el qual van participar 120 duos, entre els quals es trobaven tant apassionats del món del vi com els millors sumilleres d'Espanya. El premi, impulsat per Quim Vila, un dels experts més reconeguts al món del vi, es va presentar com un format classificatori.

Es tracta d'un concurs inèdit, tant per la seva dotació econòmica (el primer premi és de 15.000 euros i 3.000? en productes *Riedel), com per la modalitat de parelles, ja que aquest sistema obliga als concursants a consensuar la decisió entre ells.
Es cataren 7 vins: 2 blancs, 3 negres i 2 vins especials, les deu parelles van haver de descobrir, novament, país, zona, denominació d'origen, varietats de raïm, anyada, elaborador i marca d'altres set vins diferents.

Després d'una disputada final, es van anunciar els guanyadors del 4º Premi Vila Viniteca de Tast per Parelles; els triumfadors van ser Ángel Layos, de Viatgers del vi i Jose Luis Alonso, de Distribucions Navarro.

La gastronomia espanyola vol fer-se un lloc a la xarxa

La gastronomia espanyola està en campanya. El ministeri d'Indústria presenta aquesta setmana a Nova York , el foodsfromspain.com compendio culinari més complet en anglès.
La imatge de l'economia espanyola no travessa el millor moment als mercats mundials. Però no succeeix el mateix amb la seva gastronomia, que cada vegada té més fans anés de les fronteres nacionals. A poc a poc, es van introduint productes made in Spain en el supermercat estranger comú. Ho fan a una velocitat molt lenta, i el Govern, conscient d'aquesta situació, ha decidit donar una empenta a la cuina més autèntica perquè arribi a qualsevol cantonada del planeta.

Almenys, per Internet. L'Executiu presentarà aquesta setmana oficialment la web Foodsfromspain.com, el major compendi culinari oficial en anglès que existeix al món cibernètic, realitzat per professionals del sector de tots els àmbits.

La iniciativa ha estat el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, a través de l'Institut Español de Comerç Exterior (Icex). I serà el titular d'Indústria, Miguel Sebastián, qui, segons ha pogut saber EXPANSIÓ, presentarà la web a Nova York, on estarà avui i matí amb una nodrida agenda que inclou un acte amb el cuiner Ferran Adrià.


font : Expansión

21 de març 2011

Gastrografia. Que he de fer per que em quedin tous els cigrons?


Bona pregunta, sobretot en aquests moments que la cuina de cullera esta en perill d’extinció. A veure, i no ens enganyem, que qui no te gaire temps, tira de veta de les llegums cuites que hem de reconeixen que fan el seu servei.
Be això va per tota aquella que s’atreveix a fer uns cigrons a l’antiga i de vegades li queden un xic durs o no tot el tendre que esperava. De segur que el motiu rau en el temps de remull dels cigrons i la seva posterior cocció.
Les llegums necessiten una bona hidratació, en especial el cigrons i els fesols, necessiten estar en remull no menys de dotze hores, el millor es posar-los en aigua tèbia i un xic de sal, que ajudarà a la bona penetració de l’aigua en el llegum.
Hi ha molt snob que fica aigua mineral embotellada per treure la cal que actua en detriment de la seva tendresa.
Altres en comptes de sal utilitzen bicarbonat, en aquest cas s’ha de vigilar molt per que aquest, actua com una carrega de cavall, es molt freqüent que el cigró un cop cuit quedi sense pellofa i obert. Cal rentar-lo be i no perllongar el temps de remull.
La cocció dels cigrons ha de ser a xup-xup, temperatura constant i partint millor d’aigua tèbia.
Recordeu que aquests petits fruits provinents de la Mediterrània son rics en proteïnes, midons i àcids oleics insaturats sense colesterol. Que tenen fibra i calories . Però per equilibrar-ho be cal acompanyar-los d’arròs o pasta.
Elos romans ja reconeixien la seva versatilitat, els podem gaudir cuits, torrats, fregits o en farina. En amanida, com aperitiu , guisadets, en crema, en bunyols, com a salsa i com acompanyament. Plats com el“ Cocido madrilenyo”, els“callos a l’andalussa”, els cigrons de quaresma, els cigrons amb peus i tripes, el “hummus” o el “ falafel”son llegats que composen el receptari mediterrani dedicat als cigrons.

Seleccionats els finalistes del VI Campionat de Joves Cuiners de Vitoria

Vuit seran els finalistes del VI Campionat de Joves Cuiners, que se celebrarà a Vitòria, el dimarts, 5 d'abril, dins del XVII Congrés Nacional de la Cuina d'Autor que organitza el restaurant

.
Els seleccionats per l'organització, en funció dels menús presentats i el seu currículum, són: Ricardo Glez. Sotres “El Retir”, en Llanes (Astúries); Jaime Teixidor “Casa Fusté”, a Barcelona; Gema Peñalva “Hotel Vila Venècia”, a Benidorm (Alacant); Antonio Ros “Fonda *Campero”, a Linares (Jaén); Roger Co “Vila Mas”, a Sant Feliu de Guixols (Girona); Paco Morales “Paco Morales”, a Bocairent (València); Enrique Pérez “Sambal”, en Noja (Cantàbria) i Juanjo Ruiz “Tempo”, a Pozuelo de Alarcón (Madrid). Cada concursant elaborarà un menú de tres plats i unes postres. Els 3 primers rebran trofeus i 6.000, 3.000 i 2.000 €.

Ferran Adrià embaixador de la Tapa

Ferran Adrià posa ara la primera pedra d'un "projecte socioeconòmic i de país" que servirà per rellançar un concepte culinari definit per primera vegada en 1939, però molt mal explotat i exportat des d'un punt de vista comercial.
L'acord al que han arribat el xef del *Bulli, la cervecera Estrella Damm, la Fundació Alícia i l'Institut de Turisme d'Espanya passa irremeiablement per la divulgació. Partint de la base que, segons Adrià, "molta gent no sap el que és una tapa ni d'on ve" i de la gran via de negoci que han obert per a la gastronomia espanyola les experiències en el tapeo d'altres cuiners de renom com Quique Dacosta i Dani García, cal tornar a la pedagogia per calibrar les possibilitats de futur d'aquesta cuina en miniatura 'made in Spain'.

Adrià es posa així al capdavant d'un repte sobre el qual ha estat insistint en els últims tres anys sense que trobés des de la iniciativa privada l'embranzida necessària per dur-ho a terme. "Ara és el moment", addueix el xef malgrat la crisi i les retallades que imposa l'Administració en tantes iniciatives. "Cal creure-li-ho. Diners hi ha. Les empreses d'alimentació són les que més i millor aguanten aquests mals temps", afirma Adrià, qui al seu torn expressa la seva ferma intenció que l'impuls de la tapa obri així mateix nous mercats per a productes com el pernil o l'oli espanyols.
font : EL Mundo

Grado_BCulinary_castellano.mp4



Gran Inversió del estat pel grau ofert al Basque Culinary

TRANSLATE