El blog de Santi Santamaria continuarà. O, millor dit, el blog de Santi Santamaria continua des d'avui mateix: perquè més enllà d'una obra excepcional, l'esperit de diàleg i debat ha de continuar.
Deia Santi que “el material és efímer, i per a molts fins i tot els records desapareixen amb un. Però la realitat cultural de la cuina permet anar més enllà de la matèria, en el terreny de l'esperit, per establir una relació més fructífera entre l'ésser humà i el seu temps. […] L'efímer és una realitat inevitable, escollir els fruits madurs és una opció per gaudir de tota la llibertat pròpia de la naturalesa humana: ben guanyada, segur que mai és breu”.
Les receptes inèdites, disperses o difícils de trobar, els papers amb reflexions sobre cuina i sobre la seva cuina, sobre el paisatge, el "paisanaje", la cultura i la vida, estan aquí, i creiem que la millor forma de retre homenatge al seu autor és posant-los a l'abast de tot el món, sense més. Per citar de nou a Santi, “el meu pare em va ensenyar també que la vida no està feta només de records, ni es poden tolerar actituds nostàlgiques o ploraneres d'els qui, en lloc de plantar cara a l'adversitat, es refugien en la idealització del passat”. Així doncs, i parafrasejant a un altre gran, cal continuar, no podem continuar, anem a continuar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada