La Galera mort de
fama, no literalment es clar però si per als nostres pescadors, el mar es
generós i capritxos a l’hora. La captura
d’aquest estrany marisc no dependrà del màrqueting del ajuntament, de les
receptes creatives o tradicionals dels restauradors ni tan sols dels cavalls dels
bastiments de la nostra flota pesquera, sinó més aviat d’un complexa equilibri
entre fauna i flora que existeixi baix a
mar.
No vull dir que
no se’n pesqui, i tant que se’n agafen i moltes robes, però no suficient per la
demanda que les nostres jornades gastronòmiques requereixen. Realment em sento
en part orgullós del resó mediàtic que ha projectat aquest cirrípede que era,
fa deu anys, un autèntic desconegut per al públic en general.
Recordo que era
el recte que em van proposar el consell consultiu de la pesca, i com a fill de
pescador vaig acceptar encantat, volien que els peixos que la gent no coneixia
tant o que simplement no es venien, tinguessin alguna mena d’altaveu.
El punt inicial
era fer pedagogia de tots aquells desconeguts i així vam crear diverses propostes
didàctiques, on les cordoneres, esparralls, clivillons, mabres, verat o galeres
eren protagonistes, tallers participatius de cuina, xerrades de professionals,
activitats diverses com a tasts populars
per apropar-ho al ciutadà. També vam voler implicar als sectors professionals
restauradors i l’Escola d’Hoteleria i Turisme com a cantera de divulgadors
sorgir el concurs i setmanes de menús o plats estrelles.
Finalment com sol
passar amb aquests casos que es barregen tants agents i de mediador esta la
administració, el projecte inicial va ser passat pel sedàs, reduït allò que
sigues (bo, bonic i baratet) s’acorda
presentar cada any un desconegut per a potenciar, però la popularitat de la
Galera va calar ràpidament i aquesta diva va fer ombra als altres renegats.
El boom ens va
agafar amb els pixats al ventre, i tots manyes ajudeu-me per respondre a les
expectatives que ens marcaven tots aquells que volien gaudir d’aquest crustaci.
Però el cert es que em tingut de demanar als nostres veïns galeres per que aquí
la productiva mar no ha donat l’abast.
La gastronomia és
cultura i la cultura esta encalçada per
una monotonia coneguda, difícil de
trenca. Felicitem-nos per trencar-la de tant en tant i preparem-nos per
menjar Galeres i Calçots, productes senzills convertits en estrelles per la
nostra cultura, amen i salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada