Anem de tapes

He de reconèixer que m’encanten les iniciatives i vosaltres hàbits  lectors reconeixereu que desde aquest altaveu s’ha dedicat moltes vegades a esperonat als restauradors a  treure’s la mandra i enpescar-se les per fer coses. Es per això que per endavant l’esforç que fa tothom per donar una oferta engrescadora.

Us explicaré la gestació de les jornades de les tapes a la nostra vila . El gremi de restauradors va posar en un compromís a l’Escola d’Hoteleria, li va demanar que valores les elaboracions dels que volien participar, per fer una criva. Una patata calenta per als professors, entre els que em trobava, era complicat per que ningú no tenia afany de ser un Risto Mejide,  primer per que allò era una cosa seria i no un reality i segon que per valorar s’haurien d’establir unes bases marcades i no ni havien.

En aquell moment ens vàrem en sortir fen una valoració y una sèrie de recomanacions, dintre de les quals convidàvem amb molta diplomàcia a que els membres de l’associació marquessin uns mínims, tot i que sabíem que el temps i els clients eren els millors jutges. D’això han passat uns anys, les tapes estan per tot arreu, i tothom s’apunta a fer-ne per inèrcia. Ja ho deia l’avi, el més tonto fa rellotges! Doncs això, trobem tapes a restaurants, pizzeries, Frankfurt, cafeteries, tendes gourmet, es un tot si val gastronomic! Però he de dir que fa patxoca.

Qui ha dit que les tapes son exclusives dels bars, tabernes i altres llocs de vermut?

Deu ser que som tan moderns que seguim la tendència Bulliniana dels snacks o dels tastets d’allò que els d’altes volades, anomenen menú degustació.

Seguim xorrant que ja arribem al gall, com diria el pare! Va centrem-nos en el marc, “la mar de tapes” que es dona a una vila marinera com la de Cambrils, on la gastronomia va ser un gran fonament del turisme fa uns anys i que ara trontolla de base.

Amollem cable! Fem un passeig per les tapes i per allò que durant aquests dies ens han presentat, analitzen-ho de manera constructiva.  Fent un buidatge de la informació, podeu constatar que les tapes fetes amb productes autòctons, posem el cas de l’oli d’oliva o el peix estan en un percentatge molt minoritari. D’aquest peix les especies representades es concentren en bacallà, salmó, gambes, cigales i llagostins, així com diversos cefalòpodes (calamar i sépia). Salvem una mica la parada per que hi ha una tapa amb lluç i de palangre!

La resta de la oferta es centra en platillos amb derivats del porc, en especial les elaboracions on destaca el  bacon i la botifarra. No valorem si es bo o dolent per que tothom fa el que pot, però si ens diu moltes coses aquesta fotografia, sobretot del que oferim, del que venem de cara en fora.

Podem canviar el plantejament, crec que la gent de turisme esta equivocada o potser ha de canviar el discurs. Enrere queda la pintoresca vila referent de cuina marinera, donem la benvinguda a un popurri, potser ens agermanem amb vic, zona reconeguda pel seu porc.

Qui sap amics fa uns anys enrere ningú donava un duro pels Vermuts, i ara tots manyes a tenir unes ampolles y un bon assortiment d’enllaunats per oferir a mig dia.

Anem a comprar. Buff quant de temps!!!

Be tothom va a comprar però que em de fer per optimitzar la nostra anada a la botiga, mercat o super?

Tot a de començar a casa, ostres però es que tinc temps, doncs si tens poc temps has de planificar. Ja se que de de vegades fa una mica de mandra però a la llarga ens estalviarà molt en la logística del dia  a dia.

A més si ho feu en família o la parella, serà menys farragòs i poder dir la seva es una manera de integrar-los.

A les hores, primer pensar un menú per la setmana, si no som un restaurant i podem ser flexibles, però partir de un menú, és molt més fàcil per saber allò que tenim que comprar i sobretot per estalviar-nos viatges, comprar una manera eficient i sobretot per a no menjar qualsevol cosa, fruit d’un atac de gana a tocar de l’hora de sopar i amb el frigorífic buit!

Be pensem el menú, aprofitant que el estem confeccionant, repartim una mica les viandes de manera equilibrada, introduïm verdura, amanides refrescants, el peix, llegums, be tot allò que en diuen saludable, fruit de la dieta Mediterranea…l’avia diría la de tota la vida, dels que no son rics!

Allò que anem a cuinar, busquem coses senzilles per entre semana, per que tothom va una mica cansat, el cole, la feina, extraescolars, el gimnàs….doncs això que cuina sigui de deu minutets. Això vol dir que tenint-ho tot ben apamat es pota conseguir.

No ens enganyem, podem combinar producte fresc amb producte elaborat, salses fetes, llegums cuites, na cal ser un purista! Em de ser pràctics, si altres cuinen per nosaltres i es de qualitat no cal renunciar.

Podem reservar el cap de setmana si ens ve de gust per cuinar  coses més elaborades. De ficar-nos unes hores a la cuina, a fer un sofregit que després podem congelar un caldo o un gaspatxo. Però a diària, no cal ser un badoc.

A les hores que! No cuinem, de dilluns a divendres, si home! L’únic que deixem que flueixin les elaboracions rapides, gens complicades, ni pesades, les planxes, els saltejats, algun fregit, cuinar al vapor o fins i tot la cuina del megatron, ups !vull dir el microones, que es un recurs.

I deixem el xup-xup pel cap de setmana, les elaboracions dolces, també son moments per compartir en família, fer unes postres llamineres, un dia especial, molt escaient estar reunits a la cuina, mai millor dit fa caliu.

Be doncs el que dèiem si sabem allò que menjarem més o menys durant la setmana, en forma de menú, que podem penjar com si fóssim un restaurant a la cuina, ens serà fàcil fer la llista de la compra, amb tot allò que necessitem, vigilan quins productes ens aguantaran tota la setmana, potser ens caldrà compra un peix o quelcom de fruita a mitja setmana però serà un pim pam!

Aquesta llista ens permet fer via, no comprar coses innecesaries, estalviar per que ens podem fer una idea del pressupots  i sent conscients d’això potser ens dediquem un caprici, que es d’agrair.

I fins i tot ens reservem un dia per anar a menjar fora!

CUINA NATURAL? CUINA SANA? MITES I LLEGENDAS

Darrerament  es fa palès, a nivell gastronòmic, una efervescent preocupació per la salut, cosa que s’agraeix molt sobretot pel sector gerent de la seguretat social.

S’aposta per la cuina natural que és sinònim de cuina sana, amb tot de moviments com el slow food que ha creat diverses sinergies, la cuina de proximitat, el km0 i tota la mandanga.

Aturem-nos en el concepte en si, que vol dir cuina natural?

D’entrada diriem que es refereix a la cuina  que esta feta amb productes naturals,  bastant plausible.  Però quedem-nos en lo natural, segons les definicions que ens aporten els buscadors a internet, natural es tot allò que no te res artificial, sense barreges ni elaboracions provinent de la natura.

Molt be, pels de la darrera fila, aquí va la pregunta. Un tomàquet és natural?

Mmm la resposta es si? Segur que hi ha gat amagat!

És molt fàcil comprovar-ho, agafeu riera a munt, aneu a una zona verda, un bosc i em porteu un tomàquet. No ara no es queixeu, no travareu cap, ja se que faig una mica de trampa, l’únic lloc on trobaríeu uns tomàquets a la natura seria a Perú, terra originaria d’aquest fruit, però us asseguro que no el podrieu menjar és incomestible.

No us estireu dels pels, ja se que estic un xic setciències però natural es allò que és troba a la natura en estat lliure, no modificat per la mà de l’home,  i us puc assegurar que el vuitanta per cent del que podem trobar a la natura es incomestible i en molts casos tòxic, d’alguna manera s’havien de protegir les plantes de nosaltres.

El homo sapients ha anat modificant, primer amb empelts i després genèticament, el que avui considerem natural. I la gran pregunta que us turmenta i us esta treien el son, que podem trobar natural?

Doncs si soc sincer, tot i lo malmès que pot estar el mar, podríem arriscar-nos a afirmar que els peixos i tot allò que és capturat, és el més natural que ens podem ficar al plat.

No! aquesta no es cap campanya de la confraria, i no te res a veure que soc fill i net de pescador, només constato una realitat.

El que caldria és definir quins aliments son més sans pel nostre cos i si anéssim un pas més enllà,  quins productes ajuden a la nostre salut i quins no ens ho posen fàcil.

Una patata sembla que és de la part saludable, però potser esta tan tocada per la nostra mà que ens ho podríem arribar a qüestionar, feu la prova, l’altre dia vaig agafar una patata, la vaig tallar i em vaig oblidar d’ella, doncs després d’hores me la vaig mirar i no s’havia oxidat, estava igual, vaig quedar garratibat! No podia creure, la ciència ficció a arribat a la meva cuina. Aquesta patata no se en quina llista posar-la.

Potser l’important no es que sigui natural que veiem que es difícil, sinó de saber d’on ve, com ha estat tractada, quina ha estat la presencia de la famosa mà del home.

Que en traurem de tota aquesta parrafada? Que em de conèixer allò que mengem, que el saber ens farà lliures, per que així no ens podran donar gat per llebre o tomàquet per pebrot.

Paranys de l’historia, l’eufòria de la cervesa

Sembla que darrerament ha proliferat el consum de cervesa que podem trobar multitud de varietats,  que existeix un boom de cervesa artesana y que els més innovadors la combinen o mariden que queda millor, amb menjars diversos, menjar cervesa amb un bon plat de fideus o el que toqui.

Sembla que la cervesa  tingui el seu moment d’esplendor, però amics i companys no ens enganyem, fem una mica d’arqueologia i veurem que la cosa ja esta més que refregida.

La cervesa es de les primeres begudes que consumi el esser humà, s’elabora  des de fa més de 10.000 ANYS . Existeixen evidencies clares del seu consum a l'antic Egipte , la Xina o Babilònia, on s’utilitzava com a beguda refrescant, també era una alternativa veure aigua que en èpoques no era gens potable, de fet insalubre.  Els babilonis ja disposaven de 20 classes diferents de cerveses .

Però es com tot l’important és la contextualització la cervesa era quelcom pres per aquells que tenien accés a el cultiu del cereal i el coneixement de la seva elaboració.

I qui eren els llocs de culte de la cervesa, precisament els monestirs, que posseïen i gestionaven  terrenys de conreu i guardaven el gra, aquest foren els grans elaboradors i difusors de la cultura d’aquest brebatje. La seva conservació era molt curta, comprar-la i beure-la sempre estava lligat inevitablement als seus productors els monestirs.  Podeu visitar  una de les primeres cerveseries a l'abadia de St. Gallen de Geisingen situat a la vora del Danubi que data del 766.

La cerca de la seva conservació va portar a Hildegarda de Bingen, abadessa del monestir de Rupertsberg en 1079,  a afegir llúpol al most de la cervesa, abans de fermentar pel seu poder conservador.

Però es tan important aquesta elaboració liquida, que va ser un dels primers aliments industrialitzats de la humanitat a finals del s.XIX,  fet que afavorir la seu consum de manera globalitzada. Europa tenia tres centres,  cadascun d'ells amb el seu estil propi d'elaborar cervesa: Burton-on-Trent ( Anglaterra ), München ( Alemanya )  i Pilsen ( Bohèmia ).

Amb l’industrialització es genera la necessitat de vendre aquest producte elaborat , s’inventa el màrqueting, noves tècniques d’informar. Aquesta aposta feu que es dispares el consum, en decrement del vi que era l’estrella de les taules.

La ciència y la investigació fou la segona aposta, això feu que en 1883 el micòleg  danès Emil Christian Hansen dels laboratoris de Carlsberg idearen un mètode per utilitzar cultius unicel·lulars en la producció de llevats. Millorant el resultat, el sabor, la conservació, de una manera espectacular.

Podem afirmar que avui en dia produïm poques varietats de cervesa en comparació a l’origen d’aquest producte elaborat. Que ja a l’època de les grans civilitzacions es menjava a taula amb cervesa i es maridava amb tot.

Que el màrqueting sempre ha estat darrera d’aquesta beguda, que ha anat de la mà amb la innovació i les inèrcies  econòmiques de bona part de la nostra història present.

Que la cervesa es més vella que anar a peu i que el que fem ja ha estat inventat, com a molt nosaltres podem contextualitzar algun us, només cal donar una ullada a la història.