Darrerament es fa palès, a nivell gastronòmic, una efervescent
preocupació per la salut, cosa que s’agraeix
molt sobretot pel sector gerent de la seguretat social.
S’aposta per la cuina natural que és sinònim de cuina sana, amb tot de
moviments com el slow food que ha
creat diverses sinergies, la cuina de proximitat, el km0 i tota la mandanga.
Aturem-nos en el
concepte en si, que vol dir cuina natural?
D’entrada diriem que es refereix a la cuina que esta feta amb productes naturals, bastant plausible. Però quedem-nos en lo natural, segons les
definicions que ens aporten els buscadors a internet, natural es tot allò que
no te res artificial, sense barreges ni elaboracions provinent de la natura.
Molt be, pels de
la darrera fila, aquí va la pregunta. Un tomàquet és natural?
Mmm la resposta
es si? Segur que hi ha gat amagat!
És molt fàcil comprovar-ho,
agafeu riera a munt, aneu a una zona verda, un bosc i em porteu un tomàquet. No
ara no es queixeu, no travareu cap, ja se que faig una mica de trampa, l’únic lloc on trobaríeu uns tomàquets a la natura seria a Perú, terra
originaria d’aquest fruit, però us asseguro que no el
podrieu menjar és incomestible.
No us estireu dels
pels, ja se que estic un xic setciències però natural es allò que és troba a la
natura en estat lliure, no modificat per la mà de l’home, i us puc assegurar que el vuitanta per cent
del que podem trobar a la natura es incomestible i en molts casos tòxic, d’alguna manera s’havien de protegir les plantes de
nosaltres.
El homo sapients
ha anat modificant, primer amb empelts i després genèticament, el que avui
considerem natural. I la gran pregunta que us turmenta i us esta treien el son,
que podem trobar natural?
Doncs si soc sincer, tot i lo malmès que pot estar el
mar, podríem arriscar-nos a afirmar que els peixos i tot allò que és capturat,
és el més natural que ens podem ficar al plat.
No! aquesta no es
cap campanya de la confraria, i no te res a veure que soc fill i net de pescador,
només constato una realitat.
El que caldria és
definir quins aliments son més sans pel nostre cos i si anéssim un pas més
enllà, quins productes ajuden a la
nostre salut i quins no ens ho posen fàcil.
Una patata sembla
que és de la part saludable, però potser esta tan tocada per la nostra mà que
ens ho podríem arribar a qüestionar, feu la prova, l’altre
dia vaig agafar una patata, la vaig tallar i em vaig oblidar d’ella, doncs després d’hores me la vaig mirar i no s’havia oxidat, estava igual, vaig quedar garratibat! No podia creure, la
ciència ficció a arribat a la meva cuina. Aquesta patata no se en quina llista
posar-la.
Potser l’important no es que sigui natural que veiem que es difícil, sinó de saber d’on ve, com ha estat tractada, quina ha estat la presencia de la famosa mà
del home.
Que en traurem de
tota aquesta parrafada? Que em de conèixer allò que mengem, que el saber ens
farà lliures, per que així no ens podran donar gat per llebre o tomàquet per
pebrot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada