Fa uns dies, vaig tindre l’honor i
responsabilitat com a professor de l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils,
de donar el vist-i plau a les tapes elaborades per trenta set locals de
restauració de la nostra vila.L’Institut ha estat per segon any elegit com a
espai de presentació i tret de sortida d’aquestes Jornades de la tapa.
He de
confessar, ara que no ens escolta ningú,
que tot es un compromís personal, tant com a professor de cuina i pastisseria,
com a Cambrilenc. Sí, és difícil posar-se les ulleres de crític per posar nota
a l’esforç de professional propers, companys d’ofici que amb la feina que ja
arrossega el dia a dia, han de fer un sobreesforç per no perdre cap tren, ni
oportunitat de negoci per casa seva.
Això en part és una de les accions per
dinamitzar la gastronomia de Cambrils, una de tantes que em proposat i em
reclamat des d’aquest humil espai dedicat a la restauració. Una bona pensada
que de la que no val a badar!
Sobre les tapes, he de reconèixer que la majoria
dels establiments, dels trenta-set que s’han presentat aquesta edició, s’han
esmerat en l’elaboració de les tapes que oferiran en aquestes jornades. Per la
nostre part hem de donar llum verda, a tota la parada d’aquest be de deu de
miniatures, d’una forma farragosa. Sí,si, provant-les totes, és un esforç que
algú ha de fer, je,je.
La veritat és que aquesta iniciativa sorgida
des de la mateixa associació, és una posada en escena que pretén, al meu
entendre, més que el fet de que un grup de professors avaluïn les tapes
presentades, és fomentar precisament la autocrítica, premiant l’esforç de cada
un, així com l’afany de superació personal. Propiciat pel fet de compartir les
elaboracions de cada un amb la resta de restauradors, intercanvi d’impressions i
poder a l’hora agafar idees per properes jornades.
L’origen de la tapa, de totes les versions la més acceptada fa
referència a l’època medieval, durant el regnat de l’Alfons X el Sabi, segons
les fons, degut a una enfermetat que patia, es veia obligat a prendre xarrups
de vi per prescripció facultativa, per tal d’evitar els efectes de l’acohol, el
rei Alfons prenia petits mossos cada cop que bebia els sanadors caldos. Després de la seva recuperació disposa als
Mesons de Castellans que no es servis vi sense l’acompanyament d’un mos de
menjar, per tapar els efectes de
l’alcohol.
A dia
d’avui, la tapa, és tota una declaració de intencions, una oportunitat de fer
el llepafils sense necessitat de entaular-se totalment, la possibilitat de fer
de tasta olletes i provar d’aquí i d’allà. Així que aprofitem i sortim al
carrer, que al contrari que els Alemanys, nosaltres podem i el temps acompanya.
Gaudim doncs d’aquest menjar de mossegada que ens ofereix la gastronomia més en
miniatura de casa nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada