14 de set. 2011
Ens deixem enredar a l’hora de comprar?
Em va fer que pensar un article publicat a Marqueting Directo on explicava les principals tècniques que feien servir els nostres supermercats per fer-nos comprar més o determinats articles. La veritat encara que aquestes “trampes” tenen una lògica al darrera em resisteixo a pensar que realment caiem tan en els paranys!
La mida importa, l’article diu que el gran invent per compra més comença de fet amb el pas de la cistella al carret, on el comprador te molt d’espai per augmentar el volum de les seves compres. De fet ens pot donar la sensació que si no portem el carro ple, ens deixem quelcom! Em de constatar l’augment de la grandària dels carretons en algunes superfícies, on quasi és demana carnet per conduir-los!
A l’entrada habitualment és col•loquen les seccions de fleca, pastisseria i floristeria, les bones fragàncies ens estimulen i ens desperten les glàndules saliveres aquestes ens activen els sentits amb la finalitat de que realitzem compres de manera compulsiva, a més de provocar-nos un estat d’ànim agradable.
Normalment els productes anomenats bàsics, estan un xic amagats per forçar al consumidor a passejar-se pels passadissos. De fet també és freqüent que és canviï sovint d’ubicació certs productes, per desorientar al client i per eliminar un recorregut establert i rutinari.
La disposició dels productes és essencial, les tècniques recomanen forçar al client a moure’s de dreta a esquerra pels passadissos, els productes més temptadors sempre es troben a la dreta. Els productes estrella son els més accessibles, habitualment a l’alçada dels ulls. Les marques més cares en posició superior i les més econòmiques a baix de tot. La comoditat marca aquesta premissa.
Cartells i publicitat son estratègicament col•locats com a reclam, els productes destinats als nens és distribueixen a la seva alçada per que siguin ells els que ens reclamin fins a la sacietat!
La musica...si la musica! Ens trobem de vegades una musica lenta que ens convida a prendre’ns el nostre temps per gastar molt. També podem trobar una musica estrident , alta i repetitiva que ens convida a moure’ns ràpida i compulsivament.
La darrera temptació es troba en les línees de caixa, la part més rentable segons els estudis. Fem cua durant minuts i mirem i remirem, aquells golosos productes, baixem la guàrdia i la temptació fa que caiguem al parany i comprem allò que no teníem previst!
Esta clar que ningú ens obliga a comprar allò que no volem. Encara que de vegades ens deixem portar, no ens adonem i comprem allò que no havíem pensat comprar. I que per això no em de pagar penitència, però si estar més al cas! El coneixement ens fa més lliures i ens permet ser els amos del que comprem. No cal dir que si tenim clar que anem a comprar, no ens vendran la moto !
5 de set. 2011
Adeu a l’estiu i als bons “mantecaos”
La meva iaia a l’estiu sempre em deia : nen, anem a la “Quiconenca a fer un mantecao”, cosa que sempre em feia molt feliç. Bé, crec que a tothom li agraden els “mantecaos” o gelats i més en les èpoques estiuenques .
Em de donar gràcies a la tecnologia per poder gaudir del que avui coneixem per gelat, aquesta ens ha permès introduir aire a una barreja liquida treballada a baixa temperatura, si no fos per això de segur lleparíem gel aromatitzat.
Aquest precisament es creu que és l’origen, la neu que era agafada de les muntanyes, conservada i aromatitzada. Els Perses 400 ac. ja feien una mena de púding glaçat amb aquest sistema. Alexandre el Magne i Nero feien que els seus esclaus els portessin neu per barrejar-la amb vi. Potser avui seria un granissat de disseny!
Els turcs anomenaven a l’Edat mitjà “chorbet” i els àrabs “charat” a una mena de gelats que feien amb sucs de fruita i especies refredades amb gel. Pràcticament com s’elaboren a l’actualitat, sense cap tipus de greix.
Per altre banda és el greix precisament el que diferencia el sorbet del gelat, el primer mantecao fet amb llet, o sigui amb greixos làctics, fou a Xina a càrrec del rei Tang de Shang que li encantava fer unes barreges de llet amb gel. Mètode que és fou estenent per tota Àsia. A Europa aquest gelat de llet fou introduït pel gran aventurer Marc Polo al segle XIII que ràpidament comptaren amb gran popularitat a la cort italiana.
A partir d’aquí els italians i el seu gelato envaïren el món occidental. Un sicilià Francisco Procope va obrir a París el que podríem considerar la primera gelateria a l’any 1660. Tot i això encara els mètodes eren molts rudimentaris i calien les barres de gel per poder fer aquest postres sota zero. No fou fins al 1913 que no s’inventà la gelatera moderna, el moviment mecànic constant i el fred industrial permet la congelació sense la cristal•lització del aigua. En aquest procés s’incorpora aire que dona al gelat la seva textura i cremositat.
El primers mantecaos eren cremes amb aroma a vainilla refredades, res a veure amb els gelats de iogurt o els fets al moment “soft” o amb la immensa varietat de sabors que avui podem trobar en el mostrador de les “Quiconenques”.
11 de juny 2011
Els grans xefs reflexionen sobre la cuina catalana en el Motel Empordà
Els xefs catalans amb major projecció internacional van compartir el dilluns una de les taules del Motel Empordà, a Figueres. Ferran Adrià, Carme Ruscalleda i Joan Roca van brindar pel cinquanta aniversari del restaurant que consideren precursor de l'avantguarda gastronòmica catalana que ells lideren.
Els orígens: "Vam ser hàbils per prevaler el producte i fer una cuina amb personalitat" | "La dispersió i la falta d'un líder va fer que no tinguéssim un moviment català" | "És el moment d'afirmar que la revolució de l'avantguarda neix aquí" | "En el futur els restaurants tindran poc luxe i no seran grans negocis"
enllaç entrevistes
Cuina democràtica a cop d'estrella
Marques com Coca-cola, Cruzcampo-Heineken, Bezoya o Jaguar aprofiten els 12.000 metres quadrats de Millesime Weekend per lligar la seva imatge a la gastronomia.
Pel pagament d'una entrada de deu euros, el client podrà entrar en un recinte vestit durant quatre dies de gastronomia, en el qual els xefs de 32 restaurants multipremiados cuinaran per oferir una fórmula que sona a model de negoci d'èxit: alta gastronomia, però democratitzada.
Millesime és un club gastronòmic empresarial creat fa quatre anys per l'empresari Manuel Quintanero. Funciona de la següent manera: les empreses es fan sòcies per gaudir d'experiències gastronòmiques especials. Quan aquest gastroclub organitza esdeveniments, els seus membres tenen accés a les activitats on poden portar als seus executius o convidar als seus clients. Es tracta, per tant d'una fórmula de fidelització experiencial amb la cuina com a reclam.
Però, de tant en tant i en línia amb la seva estratègia de diversificació, Millesime inventa formats de negocis per accedir a tots els públics. I així sorgeix un concepte popular Millesime Weekendcelebrat a València.
font: Expansion
Pel pagament d'una entrada de deu euros, el client podrà entrar en un recinte vestit durant quatre dies de gastronomia, en el qual els xefs de 32 restaurants multipremiados cuinaran per oferir una fórmula que sona a model de negoci d'èxit: alta gastronomia, però democratitzada.
Millesime és un club gastronòmic empresarial creat fa quatre anys per l'empresari Manuel Quintanero. Funciona de la següent manera: les empreses es fan sòcies per gaudir d'experiències gastronòmiques especials. Quan aquest gastroclub organitza esdeveniments, els seus membres tenen accés a les activitats on poden portar als seus executius o convidar als seus clients. Es tracta, per tant d'una fórmula de fidelització experiencial amb la cuina com a reclam.
Però, de tant en tant i en línia amb la seva estratègia de diversificació, Millesime inventa formats de negocis per accedir a tots els públics. I així sorgeix un concepte popular Millesime Weekendcelebrat a València.
font: Expansion
Reus Viu el Vi 2011 fomenta el vi i la música
El divendres 17 de juny obrirà portes la tercera edició de la Reus Viu el Vi, la Fira de les DO de l’àmbit territorial de la Cambra de Comerç de Reus. Un certamen que permet al visitant descobrir en un mateix espai, la Plaça de la Llibertat de la capital del Baix Camp, els millors vins que produeixen els cellers de casa nostra sota el paraigua de les DO Catalunya, Conca de Barberà, Montsant, Tarragona, Terra Alta i la DOQ Priorat.
Enguany també es repetirà el cicle musical paral•lel de la fira que va servir per tancar cadascuna de les jornades. Els Lax’n’busto seran al Parc de Sant Jordi el dissabte. I diumenge el grup de jazz The Street Soul Machine farà les delícies dels assistents a la mateixa plaça Llibertat. Però el cicle l’encetarà Joan Masdéu el divendres 17 a les Peixateries dins de l’operatiu REUS NON STOP SHOPPING.
Aquesta tercera edició del certamen -que fan possible la Cambra, l’Ajuntament de Reus i el Consorci Reus Vitalitat- comptarà amb la presència de més de cinquanta cellers.
Per participar de la fira els visitants hauran d’adquirir el pack de tast de la Reus Viu EL vI. Per 12 euros s’emportaran la copa, el “transport glass”, el catàleg del certamen i 5 tiquets per fer els tastos.
Més info:http://www.reusviuelvi.com/home
Enguany també es repetirà el cicle musical paral•lel de la fira que va servir per tancar cadascuna de les jornades. Els Lax’n’busto seran al Parc de Sant Jordi el dissabte. I diumenge el grup de jazz The Street Soul Machine farà les delícies dels assistents a la mateixa plaça Llibertat. Però el cicle l’encetarà Joan Masdéu el divendres 17 a les Peixateries dins de l’operatiu REUS NON STOP SHOPPING.
Aquesta tercera edició del certamen -que fan possible la Cambra, l’Ajuntament de Reus i el Consorci Reus Vitalitat- comptarà amb la presència de més de cinquanta cellers.
Per participar de la fira els visitants hauran d’adquirir el pack de tast de la Reus Viu EL vI. Per 12 euros s’emportaran la copa, el “transport glass”, el catàleg del certamen i 5 tiquets per fer els tastos.
Més info:http://www.reusviuelvi.com/home
Tarragona al The New York Times
Tarragona, recomanada com a destinació de turisme pel The New York Times.El diari nord-americà publicava, aquest dissabte, dues pàgines a tot color sobre la ciutat de Tarragona.
La crònica és de Florence Fabricant, qui acompanyada del seu marit, van visitar la ciutat a finals d’abril.
En el text es destaquen alguns dels indrets més característics de Tarragona, com ara l’Amfiteatre o el Circ Romà, del que en destaquen que és un dels més ben conservats d’Europa. Parla també del sarcòfag d’Hipòlit, de la Rambla Nova i de les muralles.
Però una part important del text la dedica a la gastronomia. Els dos nord-americans van dinar al Degusta, van tastar algunes tapes de bars de la Part Alta, i ban degustar el peix del Serrallo.
A més, al reportatge hi apareixen fotografies a tot color sobre indrets de la ciutat, que també es poden veure a través de la web del diari amb una alta resolució.
Es poden veure imatges de la Plaça de la Font, de la Catedral o de les platges de la ciutat.
font:tarragona radio
La crònica és de Florence Fabricant, qui acompanyada del seu marit, van visitar la ciutat a finals d’abril.
En el text es destaquen alguns dels indrets més característics de Tarragona, com ara l’Amfiteatre o el Circ Romà, del que en destaquen que és un dels més ben conservats d’Europa. Parla també del sarcòfag d’Hipòlit, de la Rambla Nova i de les muralles.
Però una part important del text la dedica a la gastronomia. Els dos nord-americans van dinar al Degusta, van tastar algunes tapes de bars de la Part Alta, i ban degustar el peix del Serrallo.
A més, al reportatge hi apareixen fotografies a tot color sobre indrets de la ciutat, que també es poden veure a través de la web del diari amb una alta resolució.
Es poden veure imatges de la Plaça de la Font, de la Catedral o de les platges de la ciutat.
font:tarragona radio
Neix la marca Catalonia Gourmets
El Clúster Català d'Elaboradors de Productes Gourmet ha creat la marca Catalonia Gourmet per tal de promocionar internacionalment els productes més selectes de la gastronomia catalana. En formen part 17 empreses catalanes que elaboren producte d'alta gamma i que pertanyen a diversos sectors com ara fruita seca, lactis, olis, conserves (Ferrer), productes del mar, vins i caves, xarcuteria (Salgot), xocolates (Bombons Cudié) i galetes (Galetes Trias).
font : el Punt
font : el Punt
Rafael Anson elogia l'Escola Universitària de la Gastronomia i de la Mar
El President de la Real Academia Española de Gastronomia Rafael Anson, visita l’Ametlla de Mar, elogia el projecte i planteja la seva internacionalització.
El projecte d’Escola Universitària de la Gastronomia i de la Mar que està impulsant l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar des defa mesos, podria convertir-se en un institut internacional després que el President de la Real Academia Española de Gastronomía Rafael Anson, hagi donat ple suport a la seva promoció, no només a l’estat, sinó a la resta d’Europa i Iberoamèrica.
Rafael Anson a explicat que, “la iniciativa s’emmarca en quelcom que per a Espanya es fonamental. Nosaltres en aquesta zona som líders en turisme i en gastronomia i el que necessitem són iniciatives que garanteixin professionals de qualitat en un futur. En segon lloc avarca un espai original i diferent que centra els seus objectius en la mar, i avui en dia es molt difícil fer coses que no hagin fet els altres”.
font:la plana radio
El projecte d’Escola Universitària de la Gastronomia i de la Mar que està impulsant l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar des defa mesos, podria convertir-se en un institut internacional després que el President de la Real Academia Española de Gastronomía Rafael Anson, hagi donat ple suport a la seva promoció, no només a l’estat, sinó a la resta d’Europa i Iberoamèrica.
Rafael Anson a explicat que, “la iniciativa s’emmarca en quelcom que per a Espanya es fonamental. Nosaltres en aquesta zona som líders en turisme i en gastronomia i el que necessitem són iniciatives que garanteixin professionals de qualitat en un futur. En segon lloc avarca un espai original i diferent que centra els seus objectius en la mar, i avui en dia es molt difícil fer coses que no hagin fet els altres”.
font:la plana radio
Cuina i Vi de Pere Sans
La història i la gastronomia mediterrànies i la cultura del vi són els fonaments del llibre La cuina del vi, que Pere Sans recupera fruit de l'experiència i la voluntat de dur la tradició vinícola més enllà de l'àpat.
El llibre compta amb excepcionals receptes regades amb els millors vins, que inclouen delícies com les guatlles del vinyater, els cargols de vinya o les sardines a la brasa amb pàmpols, que juntament amb l'explicació de fets històrics i anècdotes de la cultura vinícola ens submergeix en el plaer del bon menjar i el bon beure.Gaudir del vi no és un acte només físic, és un acte intel.lectual, és un desig de portar-se als llavis el resultat d’un treball i d’un esforç, fruit de la cultura de la nostra terra.
font:BIBLIOTECA LES VOLTES
El llibre compta amb excepcionals receptes regades amb els millors vins, que inclouen delícies com les guatlles del vinyater, els cargols de vinya o les sardines a la brasa amb pàmpols, que juntament amb l'explicació de fets històrics i anècdotes de la cultura vinícola ens submergeix en el plaer del bon menjar i el bon beure.Gaudir del vi no és un acte només físic, és un acte intel.lectual, és un desig de portar-se als llavis el resultat d’un treball i d’un esforç, fruit de la cultura de la nostra terra.
font:BIBLIOTECA LES VOLTES
3 de juny 2011
Entrevista a Pep Pellicer del Restaurant Acuamar “Tenim la idea que cada taula, cada dinar, és una petita festa per al client”
Pep Pellicer és el cap visible dels cinc membres de la cooperativa que porten el restaurant Acuamar. Una idea de treball compartit i trencador en el món de la restauració del nostre país. Integraciço, responsabilitat i honestedat són les premisses d’aquest particular negoci.
Com comences al món de l’hosteleria?
Vaig començar sense voler-ho. Als 14 anys anava a treballar a l’estiu al restaurant Francis que era dels pares del meu amic Xalero i dos anys després vaig començar a l’Acuamar, on el meu oncle havia muntat un restaurant, bar, cafeteria i pastisseria. Era un format molt novedós per l’època i vaig treballar-hi durant les vacances d’estiu de l’escola.
Què suposa aquesta feina?
Te n’adones que tens una vida de no massa qualitat, disposes de molt poc temps personal i portes un ritme bastant diferent a les altres persones. Per altre banda, tens una ofici que mai falta feina, que et fa feliç i que et guanyes la vida, una cosa compensa a l’altre. Quan et fas gran, ho trobes tant normal per què és la teva forma de vida.
Als anys noranta vau formar la cooperativa.
Si, el meu oncle trobava que la millor manera de funcionar era agafar aquelles persones que treballàvem amb ell des que teníem setze anys i proposa aquesta forma de societat.
Ho vas trobar una bona idea?
Recordo que em va fer una mica de por però ara reconec que he de donar la raó al meu tiet. Era una aposta que se’m feia gran, en aquell moment no teníem la seva visió comercial, estàvem supeditats a una forma de treballar. Treballàvem al cent per cent però no compartíem aquesta responsabilitat de la direcció.
Quina ha estat l’evolució de l’Acuamar?
Ha estat un cúmul de coses pròpies del temps. Modernitzant algunes coses com els plats o l’estètica, pròpies d’un canvi d’època.
Teniu una carta i unes suggerencies molt extenses.
Si, parlem de quasi dues cartes. Tenim una carta fixa amb plats tradicionals. La segona està formada per plats de temporada per què la gent ens els demanava. Si el públic t’ho demana no li pots dir sempre: “d’això no en tinc” i així la majoria de plats s’han quedat fixes menys els que són estrictament de temporada.
Però també teniu una tercera carta...
Si també tenim una tercera carta que no està escrita però que existeix. Sempre tenim alguna cosa amagada per quan ve aquell client especial.
La atenció individualitzada és el secret del restaurant?
Suposa un gran esforç i voluntat per part de la cuina. És molt complicat tenir una sèrie de productes sempre a punt, sempre frescos per que puguis funcionar així. Diria que a vegades fem un vestit a mida i això la gent t’ho agraeix, fidelitzes al client. Tenim la idea que cada taula, cada dinar, és una petita festa per al client. Intentem que cada client se senti important, especial, intentem estar molt al damunt de la gent i fer un servei molt individual amb l’aspecte de relació humana i crec que això al final la gent amb el temps t’ho agraeix i et permet triomfar cada dia. No es tracta només de venir a menjar, la gent vol gaudir el millor possible i que els hi cobris el que val, en relació a qualitat preu.
Quin ingredient extreuria l’essència del Acuamar?
Honestedat en el tracte, en el producte i de la relació qualitat-preu.
Què opines de la cuina actual?
Crec que és molt complicada. No és la nostra línea, entenc que hi ha de ser pel fet que hi hagi una sèrie de persones que innovin però no hem d’estar pendent de tot el que fan. El que em sap greu és que quan es parla de la cuina actual, sempre es parla dels grans cuiners i de les grans estrelles. La premsa s’oblida dels centenars i centenars de locals, de restaurants, de cuiners i de cambrers que diàriament i durant molts anys estan treballant per fer un ofici digne. De vegades dona la impressió que aquest tipus de restaurants no existeixen.
Restaurant Acuamar
Consolat de mar, 66
43850 Cambrils
977360059
http://www.acuamar.com/
Com comences al món de l’hosteleria?
Vaig començar sense voler-ho. Als 14 anys anava a treballar a l’estiu al restaurant Francis que era dels pares del meu amic Xalero i dos anys després vaig començar a l’Acuamar, on el meu oncle havia muntat un restaurant, bar, cafeteria i pastisseria. Era un format molt novedós per l’època i vaig treballar-hi durant les vacances d’estiu de l’escola.
Què suposa aquesta feina?
Te n’adones que tens una vida de no massa qualitat, disposes de molt poc temps personal i portes un ritme bastant diferent a les altres persones. Per altre banda, tens una ofici que mai falta feina, que et fa feliç i que et guanyes la vida, una cosa compensa a l’altre. Quan et fas gran, ho trobes tant normal per què és la teva forma de vida.
Als anys noranta vau formar la cooperativa.
Si, el meu oncle trobava que la millor manera de funcionar era agafar aquelles persones que treballàvem amb ell des que teníem setze anys i proposa aquesta forma de societat.
Ho vas trobar una bona idea?
Recordo que em va fer una mica de por però ara reconec que he de donar la raó al meu tiet. Era una aposta que se’m feia gran, en aquell moment no teníem la seva visió comercial, estàvem supeditats a una forma de treballar. Treballàvem al cent per cent però no compartíem aquesta responsabilitat de la direcció.
Quina ha estat l’evolució de l’Acuamar?
Ha estat un cúmul de coses pròpies del temps. Modernitzant algunes coses com els plats o l’estètica, pròpies d’un canvi d’època.
Teniu una carta i unes suggerencies molt extenses.
Si, parlem de quasi dues cartes. Tenim una carta fixa amb plats tradicionals. La segona està formada per plats de temporada per què la gent ens els demanava. Si el públic t’ho demana no li pots dir sempre: “d’això no en tinc” i així la majoria de plats s’han quedat fixes menys els que són estrictament de temporada.
Però també teniu una tercera carta...
Si també tenim una tercera carta que no està escrita però que existeix. Sempre tenim alguna cosa amagada per quan ve aquell client especial.
La atenció individualitzada és el secret del restaurant?
Suposa un gran esforç i voluntat per part de la cuina. És molt complicat tenir una sèrie de productes sempre a punt, sempre frescos per que puguis funcionar així. Diria que a vegades fem un vestit a mida i això la gent t’ho agraeix, fidelitzes al client. Tenim la idea que cada taula, cada dinar, és una petita festa per al client. Intentem que cada client se senti important, especial, intentem estar molt al damunt de la gent i fer un servei molt individual amb l’aspecte de relació humana i crec que això al final la gent amb el temps t’ho agraeix i et permet triomfar cada dia. No es tracta només de venir a menjar, la gent vol gaudir el millor possible i que els hi cobris el que val, en relació a qualitat preu.
Quin ingredient extreuria l’essència del Acuamar?
Honestedat en el tracte, en el producte i de la relació qualitat-preu.
Què opines de la cuina actual?
Crec que és molt complicada. No és la nostra línea, entenc que hi ha de ser pel fet que hi hagi una sèrie de persones que innovin però no hem d’estar pendent de tot el que fan. El que em sap greu és que quan es parla de la cuina actual, sempre es parla dels grans cuiners i de les grans estrelles. La premsa s’oblida dels centenars i centenars de locals, de restaurants, de cuiners i de cambrers que diàriament i durant molts anys estan treballant per fer un ofici digne. De vegades dona la impressió que aquest tipus de restaurants no existeixen.
Restaurant Acuamar
Consolat de mar, 66
43850 Cambrils
977360059
http://www.acuamar.com/
1 de juny 2011
Toc d'atenció del Grup Godó als membres del col·lectiu 5 a taula
El comitè que vetlla per les bones pràctiques periodístiques del rotatiu del Grup Godó també adverteix contra els titulars tendenciosos, la promoció encoberta de certs establiments per part d’alguns articulistes.
El col·lectiu 5 a Taula, que escriu sobre gastronomia, també mereix una seriosa advertència per part del consell professional per considerar que dos dels seus articles, publicats el 18 de febrer passat i el 17 de setembre de 2010, són "contraris a l’ètica professional". En el primer es fa referència al conegut restaurant Hispània, d’Arenys de Mar, del qual s’elogia l’interiorisme del local, fet per un membre del col·lectiu signant, Miquel Espinet. En concret, en l’article s’escriu literalment "ens acomodem en una de les taules del magnífic nou menjador obra d’Espinet/Ubach Arquitectos i la interiorista Tere Ferrín. Es tracta d’un espai transparent i confortable que penetra des del mateix restaurant al jardí, un espai que sobresurt per la seva elegant senzillesa i austeritat. Un espai agradable i molt acollidor". L’article publicat el 17 de setembre passat està dedicat íntegrament al restaurant Monvínic, propietat d’un altre membre dels 5 Taula, Sergi Ferrer-Salat, al qual cobreixen d’elogis. En aquest cas, s’escriu que "5 a Taula ha esperat dos anys per parlar de Monvínic. La natural cautela i la vinculació amb el seu fundador i propietari –qui, per cert, s’ha mantingut completament al marge de la valoració– han estat les causes. Passat un temps de prudencial distància hem decidit abordar el comentari d’aquest local, un dels més novedosos i interessants de la ciutat".
El consell professional considera sorprenent que "la natural cautela" o respecte a la deontologia caduqui al cap de dos anys i adverteix que "la imatge d’amiguisme i de poca seriositat que han donat atempta al prestigi de La Vanguardia".
font:Diari El Triangle
El col·lectiu 5 a Taula, que escriu sobre gastronomia, també mereix una seriosa advertència per part del consell professional per considerar que dos dels seus articles, publicats el 18 de febrer passat i el 17 de setembre de 2010, són "contraris a l’ètica professional". En el primer es fa referència al conegut restaurant Hispània, d’Arenys de Mar, del qual s’elogia l’interiorisme del local, fet per un membre del col·lectiu signant, Miquel Espinet. En concret, en l’article s’escriu literalment "ens acomodem en una de les taules del magnífic nou menjador obra d’Espinet/Ubach Arquitectos i la interiorista Tere Ferrín. Es tracta d’un espai transparent i confortable que penetra des del mateix restaurant al jardí, un espai que sobresurt per la seva elegant senzillesa i austeritat. Un espai agradable i molt acollidor". L’article publicat el 17 de setembre passat està dedicat íntegrament al restaurant Monvínic, propietat d’un altre membre dels 5 Taula, Sergi Ferrer-Salat, al qual cobreixen d’elogis. En aquest cas, s’escriu que "5 a Taula ha esperat dos anys per parlar de Monvínic. La natural cautela i la vinculació amb el seu fundador i propietari –qui, per cert, s’ha mantingut completament al marge de la valoració– han estat les causes. Passat un temps de prudencial distància hem decidit abordar el comentari d’aquest local, un dels més novedosos i interessants de la ciutat".
El consell professional considera sorprenent que "la natural cautela" o respecte a la deontologia caduqui al cap de dos anys i adverteix que "la imatge d’amiguisme i de poca seriositat que han donat atempta al prestigi de La Vanguardia".
font:Diari El Triangle
El Museu Martim BCN organitzà menus mariners
El restaurant del Museu Marítim organitza menús temàtics amb peix i marisc amenitzats amb música en directe.
Tot i que està en ple centre de la ciutat, a la terrassa del Museu Marítim de Barcelona, a l'ombra de tarongers en fruit, només se senten les animades converses dels que disfruten de la Nit dels museus. Aquí hauria d'estar celebrant-se la primera de les nits temàtiques amb rerefons mariner organitzades pel projecte Norai, una iniciativa d'inserció laboral de persones en risc d'exclusió social, però la pluja ha obligat a canviar els plans.
El sopar serà a dins, al saló del local», explica als clients Fina Garcia, d'Impulsem, una de les entitats del Raval que formen part del projecte. El sopar, que costa 35 euros, està amenitzat amb música en directe. Avui la nit està dedicada a les closques i els cargols de mar, de punxa, musclos, navalles i petxines variades envaeixen les elegants taules.
Però, sens dubte, el toc més autèntic del local el posa Manuel, l'ostrer holandès, que es passeja per les taules guarnit amb un davantal amb tires de cuir, brandant a la mà el ganivet amb què obre les protagonistes de la vetllada.
Font : Periodico Catalunya
Tot i que està en ple centre de la ciutat, a la terrassa del Museu Marítim de Barcelona, a l'ombra de tarongers en fruit, només se senten les animades converses dels que disfruten de la Nit dels museus. Aquí hauria d'estar celebrant-se la primera de les nits temàtiques amb rerefons mariner organitzades pel projecte Norai, una iniciativa d'inserció laboral de persones en risc d'exclusió social, però la pluja ha obligat a canviar els plans.
El sopar serà a dins, al saló del local», explica als clients Fina Garcia, d'Impulsem, una de les entitats del Raval que formen part del projecte. El sopar, que costa 35 euros, està amenitzat amb música en directe. Avui la nit està dedicada a les closques i els cargols de mar, de punxa, musclos, navalles i petxines variades envaeixen les elegants taules.
Però, sens dubte, el toc més autèntic del local el posa Manuel, l'ostrer holandès, que es passeja per les taules guarnit amb un davantal amb tires de cuir, brandant a la mà el ganivet amb què obre les protagonistes de la vetllada.
Font : Periodico Catalunya
Guanyadora del IV Concurs de Fotografía del Museu de Xocolata de Barcelona.
Un esclat de colors, globus, bombons i la imaginativa perspectiva que ofereix un mirall van permetre a Ángela Ulloa Ots obtenir el primer lloc en l'IV Concurs de Fotografia del Museu de la Xocolata de Barcelona. El jurat va valorar l'original plasmació del tema d'aquesta edició del concurs, Xocolata i Festa. En aquesta ocasió, per a la final d'aquest interessant certamen es van classificar prop de 20 fotografies d'allò més variades.
font : Pasteleria.com
font : Pasteleria.com
Al matí no soc res sense un cafè-cafè!
L’altre dia al cafè a toca de casa, és parlava precisament d’això del cafè –cafè, d’aquesta beguda tan necessària com l’aire que és respira per a molts només llevar-se, i per suposat de les diferenciés entre el cafè d’avui i el d’abans. Aquí trencaríem els topics, ja que no crec que ningú afirmés que el cafè d’abans si que era bo, no com el d’ara! Sobretot si tenim en compte que la majoria dels nostres avis i avies de fet no bevien cafè, sinó unes infusions del que anomenaven “malta”, que es feia amb civada torrada. Amarg y molt negre que servia bàsicament per barrejar amb un xic de llet. El cafè de cafetera és reservava pel dia de festa major.
En aquella època també és feia el “suau”, un cafè barrejat amb sifó i sucre o gasosa. Un cafè dolcet, espumós i molt suau!
Ja no cal recorre món per trobar tot tipus de cafè, des del ristretto italia que podríem dir que es quasi mastegable, al seu antònim coffe americà, el cafè llarg per emplenar tasses i tasses de manera constant i sense demanar-ho en una cafeteria de l’Oest. Del nord d’Europa ens arribà el aromatisches Kaffe alemany una mena d’aigua fosca, popularment “aiguaxirri” o del nostres veïns més propers que ens portaren el cafè turc, que no ha acabat de quallar a casa nostra, un cafè on és deixen el poso a la tassa i l’has de veure a xarrups petits per no empassar-te’ls gola a baix.
Amb el temps, hem acumulat al prestatge de dalt de la nostra cuina, una secció amb una quantitat indefinida de cafeteres de tot tipus, segons les tendències de l’època. La italiana de diverses mides des de la de cada dia a les grosses per quan venien les visites. A la mateixa secció trobem la cafetera de filtro de paper, la d’èmbol o també dita cafetera sueca o aquella relíquia de cafetera exprés amb un braç que pretenia simular a la de les cafeteries, i és quedava amb això, un simulacre!
Avui les nostres llars, han deixat enrere totes aquestes relíquies, les cafeteres que fem servir son les que ens ha portat el George Clooney, les de les capsules, amb dissenys cool, fashion, ergonòmiques i fins i tot un xic fàl•liques!
I es que ara hi entenem molt, ha arribat la cultura del cafè a casa nostra, o una gran campanya de marketing, bé alegrem-nos per que podem gaudir de diverses varietats aràbic, robusta, colombià o Etíop per no deixar-nos els capuccinos o doble espressos. Ara doncs quan un s’aixeca al matí pot tenir un autèntic dilema a l’hora de fer-se una tassa de cafè.
Ja no cal recorre món per trobar tot tipus de cafè, des del ristretto italia que podríem dir que es quasi mastegable, al seu antònim coffe americà, el cafè llarg per emplenar tasses i tasses de manera constant i sense demanar-ho en una cafeteria de l’Oest. Del nord d’Europa ens arribà el aromatisches Kaffe alemany una mena d’aigua fosca, popularment “aiguaxirri” o del nostres veïns més propers que ens portaren el cafè turc, que no ha acabat de quallar a casa nostra, un cafè on és deixen el poso a la tassa i l’has de veure a xarrups petits per no empassar-te’ls gola a baix.
Amb el temps, hem acumulat al prestatge de dalt de la nostra cuina, una secció amb una quantitat indefinida de cafeteres de tot tipus, segons les tendències de l’època. La italiana de diverses mides des de la de cada dia a les grosses per quan venien les visites. A la mateixa secció trobem la cafetera de filtro de paper, la d’èmbol o també dita cafetera sueca o aquella relíquia de cafetera exprés amb un braç que pretenia simular a la de les cafeteries, i és quedava amb això, un simulacre!
I es que ara hi entenem molt, ha arribat la cultura del cafè a casa nostra, o una gran campanya de marketing, bé alegrem-nos per que podem gaudir de diverses varietats aràbic, robusta, colombià o Etíop per no deixar-nos els capuccinos o doble espressos. Ara doncs quan un s’aixeca al matí pot tenir un autèntic dilema a l’hora de fer-se una tassa de cafè.
26 de maig 2011
Nova web de productes agroalimentaris del Bages
El Consell del Bages ha posat en marxa una web on es poden trobar els productes agroalimentaris que s'elaboren a la comarca i també conèixer qui són els seus elaboradors.
Aquesta nova eina de difusió forma part del projecte Rebost de Productes Naturals del Bages, que té com a objectiu impulsar a la comarca una producció agroalimentària de qualitat i una gastronomia que reflecteixi la particularitat dels seus productes, i que ha donat peu a la creació d'una associació de productors i elaboradors.
La web (www.rebostbages.cat) facilita informació als consumidors sobre els productes que integren aquest projecte. Hi són agrupats per categories: productes d'horta, camp i bosc; productes de la vinya, el cereal i l'olivera; làctics; productes carnis i derivats; licors; i dolços.
Hi ha informació general de cada producte a més de les seves característiques gastronòmiques, i s'acompanya amb una fotografia. També hi ha l'enllaç amb el productor, que informa de la seva adreça i la situa en un mapa virtual. L'objectiu és anar ampliant els productes amb l'aportació de nous productors i elaboradors.
Els promotors d'aquest projecte han posat en relleu que el Rebost de Productes Naturals del Bages va néixer per recuperar "el gust pel producte fresc, les varietats locals i l'estacionalitat del seu consum, en un moment en què és fàcil menjar de tot durant tot l'any gràcies als productes llunyans que utilitzen una gran quantitat de combustibles fòssils abans d'arribar al nostre plat", i consideren que la conscienciació "cada cop més gran dels consumidors envers aquesta problemàtica ha fet créixer l'interès pel consum de productes locals i de qualitat".
Font : Regio 7
Aquesta nova eina de difusió forma part del projecte Rebost de Productes Naturals del Bages, que té com a objectiu impulsar a la comarca una producció agroalimentària de qualitat i una gastronomia que reflecteixi la particularitat dels seus productes, i que ha donat peu a la creació d'una associació de productors i elaboradors.
La web (www.rebostbages.cat) facilita informació als consumidors sobre els productes que integren aquest projecte. Hi són agrupats per categories: productes d'horta, camp i bosc; productes de la vinya, el cereal i l'olivera; làctics; productes carnis i derivats; licors; i dolços.
Hi ha informació general de cada producte a més de les seves característiques gastronòmiques, i s'acompanya amb una fotografia. També hi ha l'enllaç amb el productor, que informa de la seva adreça i la situa en un mapa virtual. L'objectiu és anar ampliant els productes amb l'aportació de nous productors i elaboradors.
Els promotors d'aquest projecte han posat en relleu que el Rebost de Productes Naturals del Bages va néixer per recuperar "el gust pel producte fresc, les varietats locals i l'estacionalitat del seu consum, en un moment en què és fàcil menjar de tot durant tot l'any gràcies als productes llunyans que utilitzen una gran quantitat de combustibles fòssils abans d'arribar al nostre plat", i consideren que la conscienciació "cada cop més gran dels consumidors envers aquesta problemàtica ha fet créixer l'interès pel consum de productes locals i de qualitat".
Font : Regio 7
25 de maig 2011
El cinquè Festival de les Nacions a Gipuzkoa
Es donaran cita dos grans restaurants temàtics, de Mèxic i Argentina on es degustaran els plats típics. El certamen se celebrarà en el pàrquing de Sant Martín des de matí fins al proper 19 de juny
Per cinquè any consecutiu la capital alabesa brindarà l'oportunitat a de Vitòria i visitants de tenir la sensació d'estar viatjant pel món sense sortir de la ciutat. El Festival de les Nacions s'instal·la matí en el pàrquing de Sant Martín per apropar als assistents la cultura de 50 països dels cinc continents.
Amb l'objectiu de «despertar l'alegria» entre el públic i que aquest l'hi «passi bé», fins al proper 19 de juny l'esdeveniment apostarà per la gastronomia internacional i els espectacles. Així, entre les novetats de la nova edició destaca la presència de dos grans restaurants temàtics, un de Mèxic i un altre d'Argentina, amb capacitat per a cent persones, on degustar els seus plats típics.
A més, totes les nacions representades oferiran tapes a 3 euros que es poden acompanyar amb més d'un centenar de cerveses del món, va venir, còctels o una variada selecció de cafès.
Així mateix, aquest any, el certamen col·laborarà amb l'Escola d'Hostaleria de Mendizorroza i durà a terme els dies 9 i 16 de juny tallers de cuina-fusió, en els quals els xefs Luis Ángel Plágaro i Asier *Urbina cuinaran les seves especialitats aportant un toc internacional.
Per cinquè any consecutiu la capital alabesa brindarà l'oportunitat a de Vitòria i visitants de tenir la sensació d'estar viatjant pel món sense sortir de la ciutat. El Festival de les Nacions s'instal·la matí en el pàrquing de Sant Martín per apropar als assistents la cultura de 50 països dels cinc continents.
Amb l'objectiu de «despertar l'alegria» entre el públic i que aquest l'hi «passi bé», fins al proper 19 de juny l'esdeveniment apostarà per la gastronomia internacional i els espectacles. Així, entre les novetats de la nova edició destaca la presència de dos grans restaurants temàtics, un de Mèxic i un altre d'Argentina, amb capacitat per a cent persones, on degustar els seus plats típics.
A més, totes les nacions representades oferiran tapes a 3 euros que es poden acompanyar amb més d'un centenar de cerveses del món, va venir, còctels o una variada selecció de cafès.
Així mateix, aquest any, el certamen col·laborarà amb l'Escola d'Hostaleria de Mendizorroza i durà a terme els dies 9 i 16 de juny tallers de cuina-fusió, en els quals els xefs Luis Ángel Plágaro i Asier *Urbina cuinaran les seves especialitats aportant un toc internacional.
11 de maig 2011
Els europeus llancem a les escombreries el 20% del que comprem
L'estudi Save Food, realitzat en set països, els europeus malbaratem una gran quantitat de menjar. En concret, un 20% del que comprem acaba en les escombraries. Segons les dades de l'informe, cada espanyol rebutjaria 63 quilos de menjar a l'any, la qual cosa equivaldria a malgastar 2,9 milions de tones de menjar, o el que és el mateix, 11 bilions d'euros a l'any. La raó d'aquest problema cal trobar-la en el canvi de mentalitat del consumidor, molt més *despreocupado.
De fet resulten preocupants conclusions de l'estudi com el fet que més del 50% d'aliments rebutjats podria evitar-se amb una millor planificació. A més, entorn del 30% del menjar empaquetat es tira sense ni tan sols haver estat oberta o tocats els aliments. Al voltant del 50% dels aliments que es tiren són fruites i verdures.
De fet resulten preocupants conclusions de l'estudi com el fet que més del 50% d'aliments rebutjats podria evitar-se amb una millor planificació. A més, entorn del 30% del menjar empaquetat es tira sense ni tan sols haver estat oberta o tocats els aliments. Al voltant del 50% dels aliments que es tiren són fruites i verdures.
Les elits culinaries s'inspiren en Ferran. Fermi Puig
Entrevista a Fermi Puig molt interesant
"Restaurants com el Drolma, desgraciadament, segueixen un model que a totes les capitals europees és molt car. I dic desgraciadament perquè acabaran sent restaurants només per a elits econòmiques. En realitat, si féssim justícia al preu final dels plats, d’acord amb qualsevol teoria econòmica que digui que a més a més, com a negoci, hi ha d’haver un benefici, els restaurants com aquest encara serien més cars”."...Les elits culinàries de la majoria de països occidentals s’inspiren en les fórmules del Ferran Adrià. Ell ha obert les portes d’un llenguatge nou en la cuina. Els camins que s’han obert són insospitats. Ara bé, aquesta serà la única expressió culinària dins de l’alta cuina? No, ni de lluny. A mi se’n plantegen moltes incògnites. Veure ara el futur des del prisma d’un moment de tristor, tant dur com aquest de crisi, fa que el que jo pugui dir sigui una mica esbiaixat. El que és segur és que no hi ha marxa enrera i una certesa: la cuina, la gastronomia, el fet no només d’alimentar-nos sinó de transformar els aliments amb una certa gràcia per poder-los gaudir amb més sentits que no pas únicament el gust té èxit."
segueix lleguint Entrevista
font: tarragona 21
"Restaurants com el Drolma, desgraciadament, segueixen un model que a totes les capitals europees és molt car. I dic desgraciadament perquè acabaran sent restaurants només per a elits econòmiques. En realitat, si féssim justícia al preu final dels plats, d’acord amb qualsevol teoria econòmica que digui que a més a més, com a negoci, hi ha d’haver un benefici, els restaurants com aquest encara serien més cars”."...Les elits culinàries de la majoria de països occidentals s’inspiren en les fórmules del Ferran Adrià. Ell ha obert les portes d’un llenguatge nou en la cuina. Els camins que s’han obert són insospitats. Ara bé, aquesta serà la única expressió culinària dins de l’alta cuina? No, ni de lluny. A mi se’n plantegen moltes incògnites. Veure ara el futur des del prisma d’un moment de tristor, tant dur com aquest de crisi, fa que el que jo pugui dir sigui una mica esbiaixat. El que és segur és que no hi ha marxa enrera i una certesa: la cuina, la gastronomia, el fet no només d’alimentar-nos sinó de transformar els aliments amb una certa gràcia per poder-los gaudir amb més sentits que no pas únicament el gust té èxit."
segueix lleguint Entrevista
font: tarragona 21
Gin-Jazz maridatge entre música i gintònics a Calonge
Els Festivals de Música de Calonge, van obrir una nova etapa amb una nova filosofia, amb propostes que volen ampliar la franja d'edat del públic i també incorporar aspectes extramusicals relacionats amb la gastronomia i l'enologia, en un autèntic festival dels sentits.
Com a cloenda del festival, el 14 d'agost tindrà lloc la nit Gin-Jazz, protagonitzada en la part musical per Asstrio: un maridatge entre la música i els gintònics preparats per la sommelier Sònia Farran.
font : el punt
Com a cloenda del festival, el 14 d'agost tindrà lloc la nit Gin-Jazz, protagonitzada en la part musical per Asstrio: un maridatge entre la música i els gintònics preparats per la sommelier Sònia Farran.
font : el punt
El concurs de Menjar i Beure busca els millors escriptors gastronòmics
La campanya Menjar i Beure a Manresa busca per cinquè any consecutiu el millor relat gastronòmic amb la convocatòria del concurs de narrativa en què poden participar amants de la cuina i de l'escriptura de totes les edats. Hi ha temps fins el 23 de maig per presentar-hi propostes, en forma de narració curta d'un màxim de 500 paraules. El relat ha d'estar escrit en català i ha de tenir la cuina, la gastronomia o la restauració com a eix central. El guanyador podrà gaudir d'un cap de setmana en un Parador Nacional, un lot de productes gastronòmics i dos menús al restaurant Passeig de Manresa. El jurat, a més, podrà concedir fins a tres accèssits en cas que ho cregui convenient.
Els treballs s'han de presentar en un sobre tancat amb indicació del nom, l'adreça i el telèfon de l'autor, als restaurants Passeig o Maïami. També poden enviar-se per correu electrònic a comunicacio@menjaribeure.net.
font: Manresainfo.cat
Els treballs s'han de presentar en un sobre tancat amb indicació del nom, l'adreça i el telèfon de l'autor, als restaurants Passeig o Maïami. També poden enviar-se per correu electrònic a comunicacio@menjaribeure.net.
font: Manresainfo.cat
5 de maig 2011
Ostres! XXI Jornades Gastrònomiques de l'Ostra a l'Ampolla
L'ostra és una peça fonamental per entendre la gastronomia de les Terres de l'Ebre, i en l'ampolla, ja fa anys que ho saben, i aquest any ja van per la XXI edició de les Jornades Gastronòmiques dedicades a aquest mol·lusc.
Durant el dissabte 7 i fins al diumenge 22 de maig, els restaurant de L'Ampolla, podrem menjar els millors plats, amb l'ostra com a protagonista. Tempura d'ostra, ostra en escabetx, ostres *kataifi amb verdures i salsa de gambeta, i altres plats basats en l'ostra, ho podrem trobar en els restaurant de L'Ampolla, amb un preu únic de 28 € per a tots.
El restaurants que participen en les jornades són: Botavara, Ca Piñana, Casa Llambrich-Juani, Club Nàutica-Casa Montero, Del Mar-Flamingo, L'Ham, La Barraca, Plat a Mesa, Pollastre, Sol-Llambrich.
Durant el dissabte 7 i fins al diumenge 22 de maig, els restaurant de L'Ampolla, podrem menjar els millors plats, amb l'ostra com a protagonista. Tempura d'ostra, ostra en escabetx, ostres *kataifi amb verdures i salsa de gambeta, i altres plats basats en l'ostra, ho podrem trobar en els restaurant de L'Ampolla, amb un preu únic de 28 € per a tots.
El restaurants que participen en les jornades són: Botavara, Ca Piñana, Casa Llambrich-Juani, Club Nàutica-Casa Montero, Del Mar-Flamingo, L'Ham, La Barraca, Plat a Mesa, Pollastre, Sol-Llambrich.
Ciencia, cuina y alimentació sana pels joves als Instituts Cervantes del món
Ahir en l'Institut Cervantes de Madrid ha estat presentat el programa de tallers sobre ciència, cuina i alimentació saludable destinat a joves d'edat compresa entre 14 i 18 anys. El programa – organitzat pel Basque Culinary Center i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia i patrocinat per la Interprofessional de l'Oli d'Oliva Español – va arrencar el passat 14 març a la ciutat italiana de Palerm i recorrerà en els propers mesos altres seus de l'Institut Cervantes a tot el món.
Aproximar la ciència a la gent a través de la cuina
Un dels objectius d'aquest cicle internacional de tallers és ensenyar als més joves les raons químiques i físiques d'una alimentació saludable i aproximar la ciència a la gent a través de la cuina.
Aproximar la ciència a la gent a través de la cuina
Un dels objectius d'aquest cicle internacional de tallers és ensenyar als més joves les raons químiques i físiques d'una alimentació saludable i aproximar la ciència a la gent a través de la cuina.
Es lliuren els Premis Denominacions d’Origen Catalanes d’Oli
Els guardons s'emmarquen en la campanya de promoció dels olis catalans amb DOP
El Palau Robert de Barcelona va acollir ahir l’acte de lliurament dels primers Premis Denominacions d’Origen Catalanes d’Oli. L’esdeveniment va ser presidit pel conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, i va comptar amb la presència dels productors d’oli agrupats a les DOP, gastrònoms, cuiners i personalitats del món gastronòmic.
Els premis s’han posat en marxa aquest any 2011 per promocionar els productes de proximitat, donar a conèixer els olis catalans amb DOP a les àrees de gran consum, difondre les virtuts gustatives i els beneficis per a la salut, i reforçar els valors de la gastronomia catalana a través dels productes tradicionals.
Dos dels principals cuiners de Catalunya van ser guardonats en aquesta primera edició dels premis. El desaparegut Santi Santamaria va rebre el guardó a títol pòstum per haver contribuït a la utilització de productes de proximitat i la defensa dels productes i productors locals. D’altra banda, Carme Ruscalleda va rebre el guardó atorgat a un cuiner, restaurador o gastrònom.
El Palau Robert de Barcelona va acollir ahir l’acte de lliurament dels primers Premis Denominacions d’Origen Catalanes d’Oli. L’esdeveniment va ser presidit pel conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, i va comptar amb la presència dels productors d’oli agrupats a les DOP, gastrònoms, cuiners i personalitats del món gastronòmic.
Els premis s’han posat en marxa aquest any 2011 per promocionar els productes de proximitat, donar a conèixer els olis catalans amb DOP a les àrees de gran consum, difondre les virtuts gustatives i els beneficis per a la salut, i reforçar els valors de la gastronomia catalana a través dels productes tradicionals.
Dos dels principals cuiners de Catalunya van ser guardonats en aquesta primera edició dels premis. El desaparegut Santi Santamaria va rebre el guardó a títol pòstum per haver contribuït a la utilització de productes de proximitat i la defensa dels productes i productors locals. D’altra banda, Carme Ruscalleda va rebre el guardó atorgat a un cuiner, restaurador o gastrònom.
La Tarraco romana a taula.
L’associació Tàrraco a Taula, ofereix durant els dies del XVIII festival Tarraco Viva una oferta gastronòmica que ens permetrà degustar els sabors de l’antiga Roma.Recuperant, i de vegades actualitzant, receptes de plats romans extrets de textos de l’època com el llibre “De re coquinaria” d’Apici (el famós gastrònom de l’època d’August i Tiberi), hom podrà constatar les similituds i les diferències amb la cuina d’avui dia, tot fent un viatge en el temps a través del paladar.
Es mantindrà la unificació i el preu del menú de 35 €.
TALLER DE CUINA ROMANA novetat 2011
KuanUm. Gastronomia i història (
Els components del grup KuanUm ens ofereixen la possibilitat de realitzar un taller sobre la cuina romana. Explicacions i comentaris es complementen amb la realització pràctica d’alguns plats de la cuina romana.
AD CUCUMAS. TABERNA VINARIA
El món del vi a Roma.Taller amb tast de vins romans. Un passeig per la cultura vinícola dels antics romans amb comentaris i tasts de vins romans recreats per investigadors del tema. Cada tast de vi anirà acompanyat d’un petit tast de menjar romà.
web tarraco viva
Es mantindrà la unificació i el preu del menú de 35 €.
TALLER DE CUINA ROMANA novetat 2011
KuanUm. Gastronomia i història (
Els components del grup KuanUm ens ofereixen la possibilitat de realitzar un taller sobre la cuina romana. Explicacions i comentaris es complementen amb la realització pràctica d’alguns plats de la cuina romana.
AD CUCUMAS. TABERNA VINARIA
El món del vi a Roma.Taller amb tast de vins romans. Un passeig per la cultura vinícola dels antics romans amb comentaris i tasts de vins romans recreats per investigadors del tema. Cada tast de vi anirà acompanyat d’un petit tast de menjar romà.
web tarraco viva
Els bloguers "ambaixadors" de la Costa Brava
Els del Patronat de la Costa Brava ho tenen clar, avui tothom que vo, fer un viatge, fot mà d'internet i sobretot dels blogs que tenen una certa solidesa, allunyant-se de les webs oficials, per que és el lloc on trovaràn sincers comentaris i recomenacions.
És per això que el Patronat de Turisme de la Costa Brava ha convidat setze bloguers i videobloguers internacionals. Els ha preparat diverses rutes perquè descobreixin i promocionin la zona, Per que les seves opinions son escoltades i seguides pel 70% de la gent que ha de fer un viatge, son grans actors que creen opinió.
font:3/24. cat
És per això que el Patronat de Turisme de la Costa Brava ha convidat setze bloguers i videobloguers internacionals. Els ha preparat diverses rutes perquè descobreixin i promocionin la zona, Per que les seves opinions son escoltades i seguides pel 70% de la gent que ha de fer un viatge, son grans actors que creen opinió.
font:3/24. cat
3 de maig 2011
El bulb que fa plorar als mil homes
L’Andreu per mitjà del correu electrònic, em comenta que és d’aquells que no plora però la ceba sempre el fa quedar malament. Pregunta que pot fer per evitar-ho i per que passa això?
Estigues tranquil Andreu això passa a les millors famílies, no més has de pensar que ja els agafava plorera als més braus gladiadors o als indomables legionaris romans quan utilitzaven diàriament aquest lacrimogen bulb.
Però per que passa això? Bé la resposta s’amaga amb la composició d’aquest conjunt de fines capes que composen la ceba i que contenen una sèrie d’aminoàcids rics amb grups de sulfurs. Aquest al ser trencats o tallats contacten amb uns enzimes específics que produeixen una substància irritant anomenada “sulfòxid de tiopropanal”. El fruit desprèn aquest vapor com a defensa per a potencials depredadors. S’ha aconseguit rebaixar aquest efecte en varietats modificades.
Sabem el perquè però que podem fer, és aquí on ens trobem amb milions de consells que disten molts de fonaments científics i responen més a autosuggestió o actes de fe pròpiament dit . No profunditzarem amb aquells consells que centren el seu eix amb la superstició o els que ens fan apropar perillosament fins el punt de fer el ridícul com el fet de tallar les arrels i posar-nos-les al cap.
Per ser rigorós, he de dir que no he pogut contrastar la informació que crec s’apropa més a la “lògica”, basades en el tractament de la substància que és desprèn, un líquid que és volatilitza en part. S’aconsellà posar la ceba al congelador una estona, aconseguim que el líquid és semi congeli i que al tallar no és desprengui tant. Un altre esta relacionat amb l’aigua que fa d’amortitzador dels vapors, be utilitzada en el procés de tall, cincelant pràcticament sota l’aixeta o d’una manera més heterea col•locant-nos un bol o un plat amb abundant d’aigua a prop d’on estem tallant.
He de confessar que encarà ploro quan tallo ceba, però m’agrada, em netejà els ulls i de fet crec que és una propietat especial que un fruit de la terra em pugui fer plorar, de fet no hi ha cap que em faci riure, o si?
Sempre ens quedarà el remei estrafolari de col•locar-nos unes ulleres de piscina a l’hora de fer el sofregit!
Estigues tranquil Andreu això passa a les millors famílies, no més has de pensar que ja els agafava plorera als més braus gladiadors o als indomables legionaris romans quan utilitzaven diàriament aquest lacrimogen bulb.
Però per que passa això? Bé la resposta s’amaga amb la composició d’aquest conjunt de fines capes que composen la ceba i que contenen una sèrie d’aminoàcids rics amb grups de sulfurs. Aquest al ser trencats o tallats contacten amb uns enzimes específics que produeixen una substància irritant anomenada “sulfòxid de tiopropanal”. El fruit desprèn aquest vapor com a defensa per a potencials depredadors. S’ha aconseguit rebaixar aquest efecte en varietats modificades.
Sabem el perquè però que podem fer, és aquí on ens trobem amb milions de consells que disten molts de fonaments científics i responen més a autosuggestió o actes de fe pròpiament dit . No profunditzarem amb aquells consells que centren el seu eix amb la superstició o els que ens fan apropar perillosament fins el punt de fer el ridícul com el fet de tallar les arrels i posar-nos-les al cap.
Per ser rigorós, he de dir que no he pogut contrastar la informació que crec s’apropa més a la “lògica”, basades en el tractament de la substància que és desprèn, un líquid que és volatilitza en part. S’aconsellà posar la ceba al congelador una estona, aconseguim que el líquid és semi congeli i que al tallar no és desprengui tant. Un altre esta relacionat amb l’aigua que fa d’amortitzador dels vapors, be utilitzada en el procés de tall, cincelant pràcticament sota l’aixeta o d’una manera més heterea col•locant-nos un bol o un plat amb abundant d’aigua a prop d’on estem tallant.
He de confessar que encarà ploro quan tallo ceba, però m’agrada, em netejà els ulls i de fet crec que és una propietat especial que un fruit de la terra em pugui fer plorar, de fet no hi ha cap que em faci riure, o si?
Sempre ens quedarà el remei estrafolari de col•locar-nos unes ulleres de piscina a l’hora de fer el sofregit!
El taller experimental La Vaqueria crea un nova tècnica culinària, la brasa vaporitzada
El taller de cuina experimental La Vaqueria, a Gimenells (Segrià), ha presentat la seva última novetat: un forn que permet realitzar brasa vaporitzada. El forn escalfa amb llenya uns tubs d'aigua que projecten vapor, el resultat és un aliment que manté les seves qualitats organolépticas i que s'enriqueix amb l'aroma de la brasa.
La Vaqueria aquesta impulsat pel IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) i dirigit pel cuiner Josep Maria Xixo Castany, del restaurant Malena, amb un estel *Michelin. El taller-restaurant oferirà cursets per a cuiners per difondre aquestes tècniques.
font: 7canibales
La Vaqueria aquesta impulsat pel IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) i dirigit pel cuiner Josep Maria Xixo Castany, del restaurant Malena, amb un estel *Michelin. El taller-restaurant oferirà cursets per a cuiners per difondre aquestes tècniques.
font: 7canibales
2 de maig 2011
"Si limitem la gastronomia a les receptes podem caure en la pornografia, és com el sexe sense amor "
Fa 20 anys Carlo Petrini va crear Slow Food, un moviment que vol combatre els actuals models d'alimentació. "Més de la meitat del menjar que es produeix al món acaba en l'escombriaire quan un milió de persones sofreix malnutrició. És una bogeria insostenible", adverteix.
Fragments de l'entrevista de Carlo Petrini de noticiasdeGipuzkoa.com
...El sistema alimentari mundial produeix menjar per 12 bilions de persones quan la població mundial és de 6 milions i mitjà, i d'ells, un milió sofreix de malnutrició. Això significa que més de la meitat del menjar que produïm acaba en l'escombriaire. Per canviar aquesta bogeria insostenible, Slow Food ha creat unes xarxes que estan presents en 173 països. No solament on la gastronomia és elitista, sinó també en llocs pobres perquè cada civilització té una gastronomia autòctona, significativa i important.
...Ara com ara, sembla que la gastronomia es limita a les receptes, però això solament és una part de la gastronomia. La cultura, l'economia, la política, la història, la física, la química, la salut i la medicina també són gastronomia i el concepte de Slow Food abasta tots aquests àmbits. Si limitem la gastronomia a les receptes podem caure en la pornografia.
Font: noticias de Gipuzkoa
JaKitea nova associació per potenciar la cuina tradicional Basca
Més de vint cuiners i hotelers guipuscoans han secundat la proposta del xef donostiarra Xabier Zabaleta (Arzak) i de crítics gastronòmics com Peio García Amiano de crear una associació, 'Ja(ki)tea', que preservi i promogui els plats tradicionals de la cuina basca i que aquestes receptes ancestrals no es perdin en evolucions sofisticades en la qual desaparegui el sabor tradicional. L'acte de presentació oficial ho han realitzat aquest matí els seus promotors en el Saló del Tron de la Diputació, emparats pel suport del Diputat General Markel Olano.
Zabaleta va donar les gràcies per l'assistència dels seus companys d'ofici en els fogons, uns trenta, i al màxim responsable foral. Va destacar en la seva intervenció que «és un pas avanci per defensar el nostre sector», va recalcar que la cuina tradicional és «el nostre passat gastronòmic i el nostre present i futur». El crític Mikel Corcuera va assenyalar que 'Ja(ki)tea' « respectarà les bases tradicionals, l'imprescindible, l'essència de la gastronomia basca, una cuina sincera, honrada i posada al dia», si bé va agrair a la Nova Cuina Basca tot el que ha fet per la nostra gastronomia, ja famosa en tot el planeta, des de fa quatre dècades.
Olano va recalcar la «importància de la gastronomia, que estén el prestigi de la nostra cuina per tot el món», va celebrar la idea i va recolzar a l'associació en el seu afany de defensar i potenciar la cuina regional euskaldun.
No va faltar la referència al sector primari i a la qualitat dels nostres productes bàsics en aquestes receptes centenàries.
font: Diario Vasco
Sostenibilitat, traçabilidad i excel·lència gastronòmica de la tonyina vermella
La venda respectuosa de la tonyina vermella del Mediterrani. Això és, justament, la qual cosa Grup Balfegó va presentar la setmana passada a Madrid, unint en una gran festa gastronòmica i política els tres arguments que sustenten la seva ideologia: sostenibilitat, traçabilidad i excel·lència gastronòmica. Però anem a pams.
Grup Balfegó, empresa familiar que avui, ja en la seva cinquena generació, segueix treballant en la pesca i la conservació de la tonyina vermella, és l'avançada en la visió sostenible i contemporània d'aquesta espècia convertida en el nou fetitxe de l'univers alimentari mundial, des d'Espanya fins a Japó.
La companyia, que posseeix la flota més ecoeficient del país, pesca en sistema de cèrcol la tonyina vermella en mar obert i, després d'esperar al fresi per assegurar la continuïtat de l'espècie, trasllada les gàbies a la Ametlla de Mar on els exemplars són alimentats, amb verat fresc, fins a aconseguir el pes idoni per a la seva comercialització en tots els mercats del món. Escrupolós en la quota, Grup Balfegó pot, gràcies a tot el que s'ha dit, subministrar la refinada carn de la tonyina vermella als grans restaurants d'Espanya, Europa i Àsia.
Font: EL economista
29 d’abr. 2011
Fira de l’Espàrrec a Gavà
Va néixer el 1932 com a Concurs Exposició d’Espàrrecs, en què els agricultors volien mostrar un producte autòcton que només es produïa als camps situats a les Sorres de Gavà. Actualment és la 56ena, una mostra agrícola, comercial, industrial i gastronòmica.
La Fira de l’Espàrrec és un aparador de l’economia local i comarcal. Hi tenen lloc diverses activitats, com el concurs-exposició de paneres de verdures i lots d’espàrrecs de Gavà, la venda de productes agrícoles i artesans, i la mostra de l’oferta comercial i industrial.
Dins aquest context també se celebra la 17ena Mostra de Cuina. Sota una gran carpa instal·lada a la plaça Jaume Balmes, els restaurants més representatius de Gavà i una vintena de col·laboradors del sector de la restauració oferiran degustacions de plats especialment elaborats per a la mostra.
Del 29 d'abril al 1 de maig Gavà (Baix Llobregat)
La Fira de l’Espàrrec és un aparador de l’economia local i comarcal. Hi tenen lloc diverses activitats, com el concurs-exposició de paneres de verdures i lots d’espàrrecs de Gavà, la venda de productes agrícoles i artesans, i la mostra de l’oferta comercial i industrial.
Dins aquest context també se celebra la 17ena Mostra de Cuina. Sota una gran carpa instal·lada a la plaça Jaume Balmes, els restaurants més representatius de Gavà i una vintena de col·laboradors del sector de la restauració oferiran degustacions de plats especialment elaborats per a la mostra.
Del 29 d'abril al 1 de maig Gavà (Baix Llobregat)
I Jornades Gastronòmiques de la Patata
La patata, tradicionalment, ha estat un dels productes més arrelats a l’agricultura del Maresme. Sant Vicenç de Montalt ha decidit recuperar-ne el valor amb l’organització de les 1es Jornades Gastronòmiques de la Patata, que alhora també busquen promoure la gastronomia i la pagesia locals.
Actualment al municipi es cultiven les varietats Frisia i Daifla, de pell i carn blanques, o la Red Pontiac, de pell vermella i carn blanca. Els establiments que formaran part de l’esdeveniment són el Bar de la Piscina, Castell de l’Oliver, La Caleta, Esto no es México, El Racó del Bugatti i la ZerveCeria.
Del 28 al 30 d'abril Sant Vicenç de Montalt (Maresme)
font: ara.cat
Actualment al municipi es cultiven les varietats Frisia i Daifla, de pell i carn blanques, o la Red Pontiac, de pell vermella i carn blanca. Els establiments que formaran part de l’esdeveniment són el Bar de la Piscina, Castell de l’Oliver, La Caleta, Esto no es México, El Racó del Bugatti i la ZerveCeria.
Del 28 al 30 d'abril Sant Vicenç de Montalt (Maresme)
font: ara.cat
28 d’abr. 2011
Homenatge al gran Estadella
El periodista i divulgador de gastronomia Jordi Estadella, que va morir el 30 d'abril del passat any, serà homenatjat en una exposició commemorativa que ha inaugurat avui el Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) a Barcelona i que romandrà oberta fins al 10 de Juny.
L'exposició, gran part de la qual és audiovisual, es divideix en tres parts. La primera comprèn una selecció de vídeos de Televisió Espanyola (TVE) i Televisió de Catalunya (Tv3) de programes en els quals Estadella va participar, i també una selecció d'àudios del comunicador.
La segona part, a la sala gran, és un espai de reflexió que inclou fotografies del periodista i també algunes frases d'amics i companys del món del periodisme i la gastronomia.
La tercera part, que es mostra en el bar del Col·legi de Periodistes, consta d'àudios del programa de gastronomia "Boca a Boca", que *Estadella va realitzar en COMRàdio des de setembre de 2000 fins a la seva mort.
font: EFE
Arzak creu que el marisc ha eclipsat la cuina gallega
El cuiner basc Juan Mari Arzak ha lloat la gastronomia popular gallega en la qual veu el "avenir" d'Espanya, encara que ha lamentat el "defecte" que aquesta "meravellós" menjar tradicional s'hagi vist eclipsada pel marisc, que ha considerat com "el millor del món".
El prestigiós cuiner va visitar l'Escola Superior d'Hostaleria de Galícia, a Santiago de Compostel·la, on va recollir el premi nacional de gastronomia tradicional Lola Torres, que la Fundació Amics de Galícia ha concedit al popular restaurant que regenta a Sant Sebastià.
Arzak, considerat un dels millors cuiners a nivell nacional i internacional, es va mostrar "encantat" de rebre aquest guardó perquè li recorda a la seva mare, va dir, i ho va definir com un "premi de cor".
font:(EFE)
Els hotels de Barcelona obren les seves terrasses als ciutadans
Un total de 36 hotels de Barcelona celebraran entre els pròxims dies 3 i 7 de maig la primera setmana de les terrasses, l'objectiu de la qual és obrir aquests espais als ciutadans amb l'organització de diferents activitats. El president del Gremi d'Hotels de Barcelona, Jordi Clos, ha presentat aquesta iniciativa, que està en la línia amb la Barcelona Opportunity Week, que oferia importants descomptes en diversos àmbits de la ciutat, com ara hotels i restaurants, i que va tenir un "èxit aclaparador", segons ha dit, entre els barcelonins.
L'objectiu d'organitzar la setmana de les terrasses dels establiments hotelers de Barcelona amb el lema A vista d'Hotel és que els terrats es converteixin en espais ciutadans i no només s'utilitzin pels visitants de la ciutat.
font: La malla.cat
L'objectiu d'organitzar la setmana de les terrasses dels establiments hotelers de Barcelona amb el lema A vista d'Hotel és que els terrats es converteixin en espais ciutadans i no només s'utilitzin pels visitants de la ciutat.
font: La malla.cat
18 d’abr. 2011
Colman Andrews publica la biografia de Ferran Adrià
El proper mes de maig es posarà a la venda una biografia del cuiner català Ferran Adrià, escrita per colman Andrews, un guardonat crític gastronòmic nord-americà i amic personal d'Adrià.
La biografia, publicada per Phaidon sota el títol:"Reinventar el menjar. Ferran Adrià: Un viatge incessant per la gastronomia", narra com Adrià es va convertir en el "millor cuiner del planeta" i el seu restaurant, *elBulli, va ser triat "Millor restaurant del Món" durant quatre anys consecutius.
El relat se centra en la història de com un jove català, sense massa interès per la cuina i va començar com a cuiner en el servei militar, va acabar revolucionant el món gastronòmic i inventant noves tècniques culinàries.
El llibre també explora el desenvolupament d'aquestes tècniques que han fet famós a el Bulli, com les escumes, aires o esferificacions, i revela què hi ha darrere de la denominació "gastronomia molecular".
En l'últim capítol, l'autor revela els motius de l'anunci de tancament de el Bulli en 2011 i la intenció de reobrir-ho dos anys després com a fundació dedicada a la investigació gastronòmica.
font: EFE
La biografia, publicada per Phaidon sota el títol:"Reinventar el menjar. Ferran Adrià: Un viatge incessant per la gastronomia", narra com Adrià es va convertir en el "millor cuiner del planeta" i el seu restaurant, *elBulli, va ser triat "Millor restaurant del Món" durant quatre anys consecutius.
El relat se centra en la història de com un jove català, sense massa interès per la cuina i va començar com a cuiner en el servei militar, va acabar revolucionant el món gastronòmic i inventant noves tècniques culinàries.
El llibre també explora el desenvolupament d'aquestes tècniques que han fet famós a el Bulli, com les escumes, aires o esferificacions, i revela què hi ha darrere de la denominació "gastronomia molecular".
En l'últim capítol, l'autor revela els motius de l'anunci de tancament de el Bulli en 2011 i la intenció de reobrir-ho dos anys després com a fundació dedicada a la investigació gastronòmica.
font: EFE
Fira de l'Arròs i el Comerç de l'Aldea
S'ha inaugurat la sisena Fira de l'Arròs i el Comerç de l'Aldea , a base dels productes d'horta, d'arrossar i de secà d'aquest municipi del Baix Ebre. La gastronomia local, els productes artesans i una mostra del comerç aldeà completen l'oferta.
Entre les activitats previstes, hi ha esmorzars populars a base de baldanes, carxofes, vi de la terra i cervesa, l'intercanvi de plaquetes de cava, un aplec de puntaires, una exhibició d'animals, un concurs de llaurada amb animals i una demostració d'habilitat eqüestre, la primera exposició d'aviram autòcton, teatre, música... A més, demà i despús-demà es faran tallers infantils de cuinar l'arròs, amb jocs per als més petits.
Lligades a aquesta fira, que es clausurarà diumenge, es fan les III Jornades gastronòmiques de l'arròs, a càrrec dels restaurants de la població, que duraran fins el 8 de maig, quan s'escaurà la IV Diada de l'arròs, col i fesols.
font: Vilaweb
Entre les activitats previstes, hi ha esmorzars populars a base de baldanes, carxofes, vi de la terra i cervesa, l'intercanvi de plaquetes de cava, un aplec de puntaires, una exhibició d'animals, un concurs de llaurada amb animals i una demostració d'habilitat eqüestre, la primera exposició d'aviram autòcton, teatre, música... A més, demà i despús-demà es faran tallers infantils de cuinar l'arròs, amb jocs per als més petits.
Lligades a aquesta fira, que es clausurarà diumenge, es fan les III Jornades gastronòmiques de l'arròs, a càrrec dels restaurants de la població, que duraran fins el 8 de maig, quan s'escaurà la IV Diada de l'arròs, col i fesols.
font: Vilaweb
Turisme Valencià pren mesures de co-màrqueting
La consellera de Turisme de la Comunitat Valenciana, Belén Juste, ha destacat que una de les iniciatives que des de Turisme es van a engegar aquest any ‘és que per primera vegada durem a terme actuacions de co-màrqueting d'aquest producte’.
La Consellera ha realitzat aquestes declaracions durant la presentació del projecte saboreacv.es, engegat per la Confederació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de la Comunitat Valenciana, Conhostur, apuntant que ‘estem treballant amb els empresaris per iniciar una estratègia de promoció de la gastronomia i la restauració valenciana en els nostres principals mercats emissors internacionals’.
Juste ha anunciat que entre les actuacions que es duran a terme "destaquen insercions en revistes especialitzades en mercats estrangers, posicionament en cercadors i webs del sector i recerca d'acords de col·laboració amb majoristes turístics i línies aèries amb les quals mantenim convenis de màrqueting conjunt".
El futur del sector turístic ‘pasa per l'ús de les noves eines tecnològiques i per la segmentació i diversificació de la nostra oferta’, destacant que es tracta d'un projecte innovador i pioner que ‘suposa un pas més en la promoció de la restauració i una revolució en la comercialització de la nostra gastronomia’.
‘A partir d'ara -ha afegit Belén Juste- l'oferta dels nostres restaurants podrà comprar-se a través d'Internet, igual que fem amb l'allotjament i les línies aèries’.
La Consellera ha realitzat aquestes declaracions durant la presentació del projecte saboreacv.es, engegat per la Confederació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de la Comunitat Valenciana, Conhostur, apuntant que ‘estem treballant amb els empresaris per iniciar una estratègia de promoció de la gastronomia i la restauració valenciana en els nostres principals mercats emissors internacionals’.
Juste ha anunciat que entre les actuacions que es duran a terme "destaquen insercions en revistes especialitzades en mercats estrangers, posicionament en cercadors i webs del sector i recerca d'acords de col·laboració amb majoristes turístics i línies aèries amb les quals mantenim convenis de màrqueting conjunt".
El futur del sector turístic ‘pasa per l'ús de les noves eines tecnològiques i per la segmentació i diversificació de la nostra oferta’, destacant que es tracta d'un projecte innovador i pioner que ‘suposa un pas més en la promoció de la restauració i una revolució en la comercialització de la nostra gastronomia’.
‘A partir d'ara -ha afegit Belén Juste- l'oferta dels nostres restaurants podrà comprar-se a través d'Internet, igual que fem amb l'allotjament i les línies aèries’.
El Pota Blava i la gastronomia del Baix Llobregat es promocionen a la Fira Alimentària
El pollastre i capó Raça Prat, l'únic de tot l'Estat que ostenta el segell de qualitat d'Indicació Geogràfica Protegida, serà present al Saló Internacional de l'Alimentació i Begudes d'enguany, que se celebra a Barcelona del 10 al 14 de març del proper any.
L'edició d'enguany comptarà, per primera vegada, amb la presència del Pota Blava que coincideix amb la posada en marxa de les noves edicions de les campanyes gastronòmiques 'El Pota Blava a la carta' i 'Els sabors de l'horta del Baix Llobregat', promogudes pel Consorci de Turisme i el Parc Agrari del Baix Llobregat, i l'objectiu de les quals és potenciar i difondre la gastronomia
L'edició d'enguany comptarà, per primera vegada, amb la presència del Pota Blava que coincideix amb la posada en marxa de les noves edicions de les campanyes gastronòmiques 'El Pota Blava a la carta' i 'Els sabors de l'horta del Baix Llobregat', promogudes pel Consorci de Turisme i el Parc Agrari del Baix Llobregat, i l'objectiu de les quals és potenciar i difondre la gastronomia
15 d’abr. 2011
Celebrats els Premis de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia
Can Jubany va recollir el passat dijous al vespre el Premi al Restaurant de l’Any 2010, un dels Premis Nacionals de Gastronomia que atorga l’Acadèmia Catalana de Gastronomia, en un acte que s’ha fet a l’antiga fàbrica Damm de Barcelona.
Nandu Jubany ha recollit el premi, que segons l’Acadèmia reconeix “la seva perseverança, voluntat de millora constant i la seva generositat i amplitud de caràcter”. L’entitat ha destacat “la solidesa basada en les tradicions i una forma especial d’acollir al client, humil, amistosa i pròxima”. També ha considerat que Can Jubany ha estat “un restaurant fidel a les conviccions culinàries d’en Nandu, i ha viscut amb discreció el seu creixement com a empresa”.
L'Acadèmia també otorgà premià a Dani Lechuga com a millor cuiner jove i Anna Bellsolà com a millor professional. Per una altra, Francesc Fortí, d'El Racó d'en Binu, d'Argentona, ha estat distingit, juntament amb els altres premiats, per la seva aportació al món de la cuina durant el 2010 amb el Premi Especial de l'Acadèmia de la mà del president Artur Mas.
A més, Cristina Jolonch, redactora de 'La Vanguardia' i el periodista i gastrònom, Jordi Estadella, a títol pòstum, han estat guardonats amb el Premi a la Tasca de Divulgació. Abans del lliurament de premis s'ha aprofitat l'ocasió per rendir homenatge al prestigiós cuiner recentment desaparegut Santi Santamaria.
font : Vilaweb i ruralcat
Nandu Jubany ha recollit el premi, que segons l’Acadèmia reconeix “la seva perseverança, voluntat de millora constant i la seva generositat i amplitud de caràcter”. L’entitat ha destacat “la solidesa basada en les tradicions i una forma especial d’acollir al client, humil, amistosa i pròxima”. També ha considerat que Can Jubany ha estat “un restaurant fidel a les conviccions culinàries d’en Nandu, i ha viscut amb discreció el seu creixement com a empresa”.
L'Acadèmia també otorgà premià a Dani Lechuga com a millor cuiner jove i Anna Bellsolà com a millor professional. Per una altra, Francesc Fortí, d'El Racó d'en Binu, d'Argentona, ha estat distingit, juntament amb els altres premiats, per la seva aportació al món de la cuina durant el 2010 amb el Premi Especial de l'Acadèmia de la mà del president Artur Mas.
A més, Cristina Jolonch, redactora de 'La Vanguardia' i el periodista i gastrònom, Jordi Estadella, a títol pòstum, han estat guardonats amb el Premi a la Tasca de Divulgació. Abans del lliurament de premis s'ha aprofitat l'ocasió per rendir homenatge al prestigiós cuiner recentment desaparegut Santi Santamaria.
font : Vilaweb i ruralcat
14 d’abr. 2011
Restaurant Fonoll, la fonda del monestir de Poblet
En plena ruta dels Cisters és troba l’Hostal Fonoll, una masia catalana construïda al 1600 i que des de fa uns 150 anys dona de menjar al peregrí que visita el Monestir de Poblet.
Set generacions dels “Fonolls” avalen una cuina de qualitat i de tradició. Al viatger se li ofereix un menú per 15€ entre setmana i de 18€ elcap de setmana, amb beguda i cafè inclosos. També s’ofereix el menú “calçotada” per a l’època.
Els plats son de la terra, com a primers trobem canelons de carn o d’espinacs, espinacs saltejats, cargols amb allioli o amanida. De segons pollastre farcit, botifarra a la graella, bacallà glasejat o bistec. I de postres, els “classics” flams, crema catalana, músic, el submarí (suc de taronja amb gelat de vainilla i licor ) o lioneses.
El servei més que correcte, dues noies molt amables porten el saló. La decoració és rústica, trencada per uns tons ataronjats a les parets.
Els vins servits al menú són acceptables, tot i la prolifera zona vinicola on és troba. Podem gaudir de la terrasseta per fer el cafè al “solet”, mentre contemplem el monestir.
Restaurant Hostal Fonoll
P/Ramon Berenguer IV n.2 Poblet
Tel: 977 870 333
Reserves:restauranthostalfonoll@hotmail.com
Set generacions dels “Fonolls” avalen una cuina de qualitat i de tradició. Al viatger se li ofereix un menú per 15€ entre setmana i de 18€ elcap de setmana, amb beguda i cafè inclosos. També s’ofereix el menú “calçotada” per a l’època.
Els plats son de la terra, com a primers trobem canelons de carn o d’espinacs, espinacs saltejats, cargols amb allioli o amanida. De segons pollastre farcit, botifarra a la graella, bacallà glasejat o bistec. I de postres, els “classics” flams, crema catalana, músic, el submarí (suc de taronja amb gelat de vainilla i licor ) o lioneses.
El servei més que correcte, dues noies molt amables porten el saló. La decoració és rústica, trencada per uns tons ataronjats a les parets.
Els vins servits al menú són acceptables, tot i la prolifera zona vinicola on és troba. Podem gaudir de la terrasseta per fer el cafè al “solet”, mentre contemplem el monestir.
P/Ramon Berenguer IV n.2 Poblet
Tel: 977 870 333
Reserves:restauranthostalfonoll@hotmail.com
Tast de vins de la Cooperativa Falset-Marçà a Cambrils
L’agrobotiga de la Cooperativa Falset-Marçà va organitzat un tast de vins el passat dimecres, 13 d’abril, a Cambrils amb l’objectiu de compartir la gamma clàssica de vins. L’enòleg de la cooperativa, Jordi Alonso, va dirigir el tast.
L’agrobotiga ubicada a l'antiga plaça del Pòsit de la vila, fa un mes que va obrir les seves portes amb l’objectiu de consolidar la venda directa de productes de proximitat, tot reforçant el posicionament de l’empresa en el mercat català.
En aquest sentit, han possat en marxa una botiga virtual www.etim.cat, des d’on es poden fer comandes de vins, olis, vermuts i altres productes de la cooperativa.
L’establiment de Cambrils organitzarà activitats periòdicament amb l’objectiu d’esdevenir un punt de trobada enogastronòmic.
L’agrobotiga ubicada a l'antiga plaça del Pòsit de la vila, fa un mes que va obrir les seves portes amb l’objectiu de consolidar la venda directa de productes de proximitat, tot reforçant el posicionament de l’empresa en el mercat català.
En aquest sentit, han possat en marxa una botiga virtual www.etim.cat, des d’on es poden fer comandes de vins, olis, vermuts i altres productes de la cooperativa.
L’establiment de Cambrils organitzarà activitats periòdicament amb l’objectiu d’esdevenir un punt de trobada enogastronòmic.
Arzak referencia del món de la cuina segons Pelegrino
La llista S. Pelegrino de la revista 'Restaurant' diu que Juan Mari Arzak és «una referència al món de la cuina». La seva filla Elena Arzak, distingida com una de les tres millors xefs del món.
Pot ser que sigui un cas únic al món. Un pare i una filla van ser reconeguts ahir amb dues dels més significatius galardorns de la gastronomia internacional. Juan Mari Arzak va ser distingit amb el 'premi a la trajectòria professional' que s'emmarca en els Premis als 50 millors restaurants del món de S.Pellegrino i la revista londinenca Restaurant. Al mateix temps, Elena Arzak va ser inclosa entre les tres millors xefs del planeta, encara que el gran premi en aquesta categoria va ser finalment per a la francesa Ann-Sophie *Pic, de Maison Pic.
«M'alegro sobretot per la meva filla Elena», manifestava ahir un emocionat Juan Mari Arzak. «Doncs a mi m'encanta que al *aita li lliurin una distinció tan important», reposava la filla.
Serà dilluns que ve, dia 18, quan els dos rebin els seus guardons en una cerimònia que tindrà lloc a la capital britànica. Aquest dia es donarà a conèixer la llista completa amb els 50 millors restaurants del món. Ahir, com a aperitiu, es van desvetllar els noms dels premiats com a millor trajectòria professional i millor cuinera.
El premi Veuve Clicquot a la millor xef femenina del món és un nou reconeixement creat aquest any, en el qual han participat 837 votants que conformen l'Acadèmia Electrolux dels 50 millors restaurants del món, segons va informar l'organització. Formada per votants de tot el planeta, l'Acadèmia Electrolux dels 50 millors restaurants del món està dividida en 27 regions.
L'Acadèmia va anunciar que Ann-Sophie Pic de Maison Pic (França) és la primera guanyadora de la història del premi Veuve Clicquot. Va ser triada «entre una impressionant llista de candidates preseleccionades» en les quals van ser finalistes Nadia Santini, de Dal Pescatore (Itàlia), i Elena Arzak, de Arzak.
font: Diario Vasco
Pot ser que sigui un cas únic al món. Un pare i una filla van ser reconeguts ahir amb dues dels més significatius galardorns de la gastronomia internacional. Juan Mari Arzak va ser distingit amb el 'premi a la trajectòria professional' que s'emmarca en els Premis als 50 millors restaurants del món de S.Pellegrino i la revista londinenca Restaurant. Al mateix temps, Elena Arzak va ser inclosa entre les tres millors xefs del planeta, encara que el gran premi en aquesta categoria va ser finalment per a la francesa Ann-Sophie *Pic, de Maison Pic.
«M'alegro sobretot per la meva filla Elena», manifestava ahir un emocionat Juan Mari Arzak. «Doncs a mi m'encanta que al *aita li lliurin una distinció tan important», reposava la filla.
Serà dilluns que ve, dia 18, quan els dos rebin els seus guardons en una cerimònia que tindrà lloc a la capital britànica. Aquest dia es donarà a conèixer la llista completa amb els 50 millors restaurants del món. Ahir, com a aperitiu, es van desvetllar els noms dels premiats com a millor trajectòria professional i millor cuinera.
El premi Veuve Clicquot a la millor xef femenina del món és un nou reconeixement creat aquest any, en el qual han participat 837 votants que conformen l'Acadèmia Electrolux dels 50 millors restaurants del món, segons va informar l'organització. Formada per votants de tot el planeta, l'Acadèmia Electrolux dels 50 millors restaurants del món està dividida en 27 regions.
L'Acadèmia va anunciar que Ann-Sophie Pic de Maison Pic (França) és la primera guanyadora de la història del premi Veuve Clicquot. Va ser triada «entre una impressionant llista de candidates preseleccionades» en les quals van ser finalistes Nadia Santini, de Dal Pescatore (Itàlia), i Elena Arzak, de Arzak.
font: Diario Vasco
Esc celebra el XIII Campionat d'Espanya de Joves cuiners dintre del XXV Saló de Gourmets
Un dels actes que ha posat punt i final al XXV Saló de Gourmets és el XIII Campionat d'Espanya de Cuiners/Joves Restauradores/Grup Gourmets.
En aquest el jurat va atorgar el títol de Millor Cuiner d'Espanya, (dotat amb 6.000 € i trofeu), a Evarist Miralles, del Restaurant La Finca. Elx, representant de la Comunitat Valenciana. Miralles serà el professional que defensarà els colors patrios en el Bocuse d’Or-Europa 2012, pas previ per el Campeonato Mundial de Cuina Bocuse d’Or 2013.
El segon classificat (4.500 € i trofeu), va anar Javier Gómez Torre, del Parador de la Granja de Sant Ildefons. Segòvia, representant a Castella i Lleó.
I el tercer premi (3.00 € i trofeu), va viatjar a Galícia, de la mà de Marco Varela Freds, de l'Hotel Palacio de Sober, Lugo.
Premi al Millor Ajudant: David Biscaí, de la Comunitat Valenciana.
Premi al Plat de Carn més Original: Francisco Heras, del Principat d'Astúries.
Premi al Plat de Peix més original: Mario *Moñivas, de la Comunitat de Madrid.
En aquest el jurat va atorgar el títol de Millor Cuiner d'Espanya, (dotat amb 6.000 € i trofeu), a Evarist Miralles, del Restaurant La Finca. Elx, representant de la Comunitat Valenciana. Miralles serà el professional que defensarà els colors patrios en el Bocuse d’Or-Europa 2012, pas previ per el Campeonato Mundial de Cuina Bocuse d’Or 2013.
El segon classificat (4.500 € i trofeu), va anar Javier Gómez Torre, del Parador de la Granja de Sant Ildefons. Segòvia, representant a Castella i Lleó.
I el tercer premi (3.00 € i trofeu), va viatjar a Galícia, de la mà de Marco Varela Freds, de l'Hotel Palacio de Sober, Lugo.
Premi al Millor Ajudant: David Biscaí, de la Comunitat Valenciana.
Premi al Plat de Carn més Original: Francisco Heras, del Principat d'Astúries.
Premi al Plat de Peix més original: Mario *Moñivas, de la Comunitat de Madrid.
Touroperadors russos visiten interessen per gastronomia de Cambrils
Des del passat dilluns 11 d'abril i fins demà divendres, un grup de touroperadors i de periodistes russos, estan realitzant un tour per la nostra zona per tal de conèixer de primera mà la seva gastronomia, de la mà de l'Agència Catalana de Turisme.
Aquest grup de persones –professionals especialitzats en gastronomia i en temes culinaris– van gaudir el passat dilluns d'una visita pel port de Cambrils, seguint les explicacions del vicepresident de la Confraria de Pescadors, Alexis Domènech. Després de la visita, van anar a sopar al restaurant Macarrilla de Cambrils, on també van poder visitar la seva cuina. Des de Turisme de Cambrils també se'ls hi va fer entrega d'un llibre de gastronomia cambrilenca i informació relacionada amb Cambrils.
Sobre aquest tipus de visita, la regidora de Turisme –Ana López– va manifestar que, "enguany s'espera que el 60% del turista provinent de l'Europa de l'est esculli la Costa Daurada com a destinació turística. Per tant, continuarem confiant en aquest tipus d'accions promocionals in situ, esperant que els fruits d'aquestes trobades siguin profitoses"
font: Revista Cambrils
Aquest grup de persones –professionals especialitzats en gastronomia i en temes culinaris– van gaudir el passat dilluns d'una visita pel port de Cambrils, seguint les explicacions del vicepresident de la Confraria de Pescadors, Alexis Domènech. Després de la visita, van anar a sopar al restaurant Macarrilla de Cambrils, on també van poder visitar la seva cuina. Des de Turisme de Cambrils també se'ls hi va fer entrega d'un llibre de gastronomia cambrilenca i informació relacionada amb Cambrils.
Sobre aquest tipus de visita, la regidora de Turisme –Ana López– va manifestar que, "enguany s'espera que el 60% del turista provinent de l'Europa de l'est esculli la Costa Daurada com a destinació turística. Per tant, continuarem confiant en aquest tipus d'accions promocionals in situ, esperant que els fruits d'aquestes trobades siguin profitoses"
font: Revista Cambrils
Nova edició Espaidolç
El saló Espaidolç tornarà a Fira València. Després de l'acolliment que va tenir la primera edició, s'ha confirmat que aquest saló especialment centrat en la fleca i la pastisseria tradicional i artesana tornarà a realitzar-se, aquesta vegada del 18 al 21 de febrer de 2012, associat a l'esdeveniment Gastrónoma, que també abasta branques de la gastronomia com la cuina o els vins.
Tal com s'espera, Espaidolç englobarà associacions, escoles, fabricadores i distribuïdors de matèries primeres, envasos i elements decoratius, maquinària, utillatge, mobles de fred, mobiliaris i ambientacions. A més, es donarà especial importància a la formació i informació dels professionals del sector a través d'activitats paral·leles com a jornades, conferències, demostracions, concursos i degustacions. Per a això, ja s'han disposat dues zones anomenades a ser els eixos de l'esdeveniment: l'Obrador i la Fleca i Pastisseria Ideal.
Tal com s'espera, Espaidolç englobarà associacions, escoles, fabricadores i distribuïdors de matèries primeres, envasos i elements decoratius, maquinària, utillatge, mobles de fred, mobiliaris i ambientacions. A més, es donarà especial importància a la formació i informació dels professionals del sector a través d'activitats paral·leles com a jornades, conferències, demostracions, concursos i degustacions. Per a això, ja s'han disposat dues zones anomenades a ser els eixos de l'esdeveniment: l'Obrador i la Fleca i Pastisseria Ideal.
Elbullifundation és podrà consultar diariament online i de forma gratuïta
En el nou projecte de elBullifoundation, te la intenció de regenerar-se i difondre el projecte de la Fundació, preparar-ho tot perquè el 2014 estigui operatiu i aprofitar per portar a terme tots els treballs d’arxiu.
Els objectius de la fundació a més de la creativitat, serà la divulgació. Cada nit es penjarà vídeos i informacions resumint les creacions de l'equip de Ferran Adrià.
D'aquí a dos anys aproximadament, tant cuiners com aficionats a la gastronomia, podran consultar diàriament online i de forma gratuïta tot el coneixement i les genials creacions que l'equip liderat per Ferran Adrià compartirà a través d'internet. La cuina té els seus trucs i secrets, i enlloc de guardar-se'ls, des de elBullifoundation han optat per divulgar-ho i compartir-ho. La idea genial d'unir la cuina i les noves tecnologies només podia sortir d'una persona tan excepcional com Ferran Adrià.
Els objectius de la fundació a més de la creativitat, serà la divulgació. Cada nit es penjarà vídeos i informacions resumint les creacions de l'equip de Ferran Adrià.
D'aquí a dos anys aproximadament, tant cuiners com aficionats a la gastronomia, podran consultar diàriament online i de forma gratuïta tot el coneixement i les genials creacions que l'equip liderat per Ferran Adrià compartirà a través d'internet. La cuina té els seus trucs i secrets, i enlloc de guardar-se'ls, des de elBullifoundation han optat per divulgar-ho i compartir-ho. La idea genial d'unir la cuina i les noves tecnologies només podia sortir d'una persona tan excepcional com Ferran Adrià.
La IGP Llonganissa de Vic entrega els seus premis anuals
La Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Llonganissa de Vic entregarà demà divendres els seus premis anuals en un acte que farà a les 19:00 hores a la capital d’Osona, a la sala Coll i Bardolet de l’edifici El Sucre. Aquests premis són la Llonganissa d’Or, que des de l’any 2006 es concedeix en reconeixement de la tasca realitzada per algun personatge en la defensa dels valors gastronòmics i ètics del nostre país; i el guardó corresponent al Primer Concurs de Tapes amb Llonganissa de Vic, que s’ha realitzat entre alumnes de l’Escola d’Hosteleria d’Osona.
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) col•labora den l’organització de l’acte mitjançant Prodeca. El seu director, Ferran Bienert, estarà present en l’entrega de guardons, que es van instituir amb la finalitat de promocionar aquesta IGP..
L’empresa cervesera DAMM, personificada en Enric Crous, rebrà aquesta any el principal premi, la Llonganissa d’Or, per ser una entitat implicada en diversos projectes socials i haver contribuït a la valorització del món de la gastronomia del nostre país.
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) col•labora den l’organització de l’acte mitjançant Prodeca. El seu director, Ferran Bienert, estarà present en l’entrega de guardons, que es van instituir amb la finalitat de promocionar aquesta IGP..
L’empresa cervesera DAMM, personificada en Enric Crous, rebrà aquesta any el principal premi, la Llonganissa d’Or, per ser una entitat implicada en diversos projectes socials i haver contribuït a la valorització del món de la gastronomia del nostre país.
12 d’abr. 2011
X Certamen Nacional de Gastronomía
S'ha donat el tret de sortida al X Certamen Nacional de Gastronomía organitzat per la Federació de cuiners i pastissers d'Espanya FACYRE.
El Certamen Nacional de Gastronomia ha pres aquest any per primera vegada en aquesta desena edició el nom de Salvador Gallego, fundador i president de FACYRE, entitat professional amb seu a Madrid i adscrita a la World Association of Cooks Societies (WACS), Federació Mundial d'Associacions de Cuiners.
Les sessions del concurs es desenvolupen en les instal·lacions de l'Escola Superior d'Hostaleria i Turisme de Madrid, a la Casa de Camp. Intervenen els representants federats de diferents punts d'Espanya amb menys de 40 anys. Aquests participants, han de realitzar dos plats l'ingredient bàsic dels quals en l'elaboració de cadascun d'ells és el bacallà Lofoten sec i fresc, i el be ibèric, concretament el "magret de agnei ibèric de pastors", una carn que resulta diferent a les carns de be que es comercialitzen habitualment i que està al mercat des de fa molt poc temps.
El Certamen Nacional de Gastronomia ha pres aquest any per primera vegada en aquesta desena edició el nom de Salvador Gallego, fundador i president de FACYRE, entitat professional amb seu a Madrid i adscrita a la World Association of Cooks Societies (WACS), Federació Mundial d'Associacions de Cuiners.
Les sessions del concurs es desenvolupen en les instal·lacions de l'Escola Superior d'Hostaleria i Turisme de Madrid, a la Casa de Camp. Intervenen els representants federats de diferents punts d'Espanya amb menys de 40 anys. Aquests participants, han de realitzar dos plats l'ingredient bàsic dels quals en l'elaboració de cadascun d'ells és el bacallà Lofoten sec i fresc, i el be ibèric, concretament el "magret de agnei ibèric de pastors", una carn que resulta diferent a les carns de be que es comercialitzen habitualment i que està al mercat des de fa molt poc temps.
IGP pel Pa de Pagès Català
El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya a aprovat la Indicació Geogràfica Protegida Pa de Pagès Català.
L'àmbit geogràfic d'aquesta IGP abasta la totalitat del territori català. Els impulsors han estat el Gremi de Forners de Catalunya i s'ha dut a terme per recolzar als aliments de qualitat catalans que duu a terme la Generalitat.
Segons el plec de condicions de la IGP el Pa de Pagès Català es defineix com un pa tradicional, rodó, d'escorça cruixent, molla tendra i de alveolado gran, on almenys el format es realitza de forma manual. Tot el procés es realitza seguint una elaboració tradicional, amb fermentacions lentes, coent sempre les masses en forns de solera refractària.
L'àmbit geogràfic d'aquesta IGP abasta la totalitat del territori català. Els impulsors han estat el Gremi de Forners de Catalunya i s'ha dut a terme per recolzar als aliments de qualitat catalans que duu a terme la Generalitat.
Segons el plec de condicions de la IGP el Pa de Pagès Català es defineix com un pa tradicional, rodó, d'escorça cruixent, molla tendra i de alveolado gran, on almenys el format es realitza de forma manual. Tot el procés es realitza seguint una elaboració tradicional, amb fermentacions lentes, coent sempre les masses en forns de solera refractària.
11 d’abr. 2011
Maig Gastronòmic a Sant Sadurní d'Anoia
La capital del cava celebra, per quart any consecutiu, els plaers de la gastronomia amb un conjunt d’activitats que faran gaudir tots els paladars. Una quinzena d’establiments participen en les jornades, amb iniciatives com aperitius, maridatges clàssics i de pizza i pasta, un sopar ecològic, tastos de formatges i vins, degustacions de xocolata desfeta, un taller de pasta o diversos menús imaginatius per festejar la primavera.
Marcos Zaragoza guanyador del SpainSkills 2011 de pastisseria
El passat 9 d'abril es va celebrar a Madrid una nova edició del certamen SpainSkills, que organitza el Ministeri d'Educació per premiar als millors alumnes en diferents especialitats de Formació Professional, entre elles pastisseria, cuina o servei de sala. En l'apartat pastisser es va fer amb la victòria Marcos Zaragoza, alumne de l'Institut Costa Flor del taronger, l'escola d'hostaleria del Grau de Castelló.
Gràcies a aquesta victòria, aquest alumne representarà a Espanya en el prestigiós mundial WorldSkills, alguna cosa així com les olimpíades dels oficis, que se celebrarà a Londres entre els dies 5 i 8 d'octubre. A més, cal remarcar que aquest institut de Castelló també va aconseguir que el seu candidat en l'apartat de cuina, Luis Gargallo, es fes amb la victòria en aquest apartat.
En aquesta ocasió l'eliminatòria pastissera va comptar amb sis representants. La segona posició la hi va portar el candidat de Ceuta Jesús Hipòlit, mentre que la tercera posició va recaure ex aequo en el gallec Juan Ramón Tocino i en el madrileny Iván Pérez.
font: pasteleria.com
Gràcies a aquesta victòria, aquest alumne representarà a Espanya en el prestigiós mundial WorldSkills, alguna cosa així com les olimpíades dels oficis, que se celebrarà a Londres entre els dies 5 i 8 d'octubre. A més, cal remarcar que aquest institut de Castelló també va aconseguir que el seu candidat en l'apartat de cuina, Luis Gargallo, es fes amb la victòria en aquest apartat.
En aquesta ocasió l'eliminatòria pastissera va comptar amb sis representants. La segona posició la hi va portar el candidat de Ceuta Jesús Hipòlit, mentre que la tercera posició va recaure ex aequo en el gallec Juan Ramón Tocino i en el madrileny Iván Pérez.
font: pasteleria.com
Foro "Gastronomía, ciencia y sociedad" en la Universitat la Laguna
La Universitat de la Llacuna (ULL) celebrarà entre el dimecres i el divendres un dels seus Fòrums Universitat i Societat, que en aquesta ocasió es denomina 'Cuinar-te. Gastronomia, ciència i societat' i abordarà el món de la restauració i la cuina com a recurs turístic i camp per a la investigació científica.
L'esdeveniment, que ha comptat amb el suport organitzatiu de la consultoria Tecno-i, consta de diverses xerrades i taules rodones que es desenvoluparan en l'antic convent de Santo Domingo de la Llacuna, i diverses activitats paral·leles en diversos punts de la mateixa ciutat.
L'esdeveniment va ser presentat aquest dilluns en una roda de premsa a la qual van assistir la vicerectora de Relacions Universitat i Societat de la ULL, Nélida Rancel; i els dos directors del fòrum: el professor del Departament d'Economia i Adreça d'empreses de la ULL Eduardo Parra i l'administrador de Tecno-i, Francisco Almeida.
L'entrada a totes les activitats d'aquest esdeveniment serà lliure i gratuïta sempre que l'aforament de la sala ho permeti, però aquelles persones que estiguin interessades a obtenir un certificat d'assistència o convalidar el fòrum com a crèdits de lliure elecció haurà de realitzar una inscripció. Tota la informació sobre el procés de matrícula, així com el programa competeixo d'activitats, pot consultar-se en la web www.forococinarte.com
Font: EFE
L'esdeveniment, que ha comptat amb el suport organitzatiu de la consultoria Tecno-i, consta de diverses xerrades i taules rodones que es desenvoluparan en l'antic convent de Santo Domingo de la Llacuna, i diverses activitats paral·leles en diversos punts de la mateixa ciutat.
L'esdeveniment va ser presentat aquest dilluns en una roda de premsa a la qual van assistir la vicerectora de Relacions Universitat i Societat de la ULL, Nélida Rancel; i els dos directors del fòrum: el professor del Departament d'Economia i Adreça d'empreses de la ULL Eduardo Parra i l'administrador de Tecno-i, Francisco Almeida.
L'entrada a totes les activitats d'aquest esdeveniment serà lliure i gratuïta sempre que l'aforament de la sala ho permeti, però aquelles persones que estiguin interessades a obtenir un certificat d'assistència o convalidar el fòrum com a crèdits de lliure elecció haurà de realitzar una inscripció. Tota la informació sobre el procés de matrícula, així com el programa competeixo d'activitats, pot consultar-se en la web www.forococinarte.com
Font: EFE
500 persones passen per l'Emporda a Taula
Gairebé 500 persones han assistit a les jornades de cuina en directe que s’han celebrat a L’Empordà a taula durant els mesos de març i abril, i que han comptat amb la col•laboració de 13 restaurants altempordanesos, vinculats al col•lectiu gastronòmic La Cuina del Vent. La iniciativa va acabar el dissabte passat amb les demostracions de Susi Fabregó i José Gurillo, cuiners del restaurant La Vela i l’Hotel Montecarlo, respectivament.
Al llarg de les sis sessions de cuina en viu el públic s’ha mostrat molt interessat en la cuina empordanesa i en els aliments de proximitat. Amb aquestes sessions al celler Empordàlia de Vilajuïga s’ha convertit en un espai de creació on el públic ha après gastronomia, s’han intercanviat tècniques culinàries i s’han difós receptes que combinen la tradició ancestral amb la modernitat més gourmet.
Amb la iniciativa L'Empordà a Taula, es pretén promoure el consum i el gaudi de producte de proximitat com a eines que poden contribuir a aconseguir un major equilibri entre productors i consumidors, a més de millorar la qualitat de l'alimentació.
font: jornal.cat
Al llarg de les sis sessions de cuina en viu el públic s’ha mostrat molt interessat en la cuina empordanesa i en els aliments de proximitat. Amb aquestes sessions al celler Empordàlia de Vilajuïga s’ha convertit en un espai de creació on el públic ha après gastronomia, s’han intercanviat tècniques culinàries i s’han difós receptes que combinen la tradició ancestral amb la modernitat més gourmet.
Amb la iniciativa L'Empordà a Taula, es pretén promoure el consum i el gaudi de producte de proximitat com a eines que poden contribuir a aconseguir un major equilibri entre productors i consumidors, a més de millorar la qualitat de l'alimentació.
font: jornal.cat
8 d’abr. 2011
Gran Gala per la Gastronomía Francesa com a Patrimoni Intangible de la Humanitat
Frància sempre ha tingut en la gastronomia un dels exponents més clars del seu savoir faire i dels seus atractius turístics inqüestionables. Ara que la seva exquisida cuina ha estat reconeguda com un dels Béns Patrimoni Intangible de la Humanitat de la Unesco, les prestigioses associacions Relais & Châteaux i Grans Tables du Monde han organitzat un sopar molt especial per celebrar-ho. Què millor manera.
60 xefs internacionals, 72 maîtres d'hotel, 22 sumilleres, 5.300 copes, més de 200 ampolles de Champagne, 310 ampolles de vi i fins a 8.000 flors han estat necessaris per preparar aquest magnífic sopar de gal·la la protagonista de la qual no ha estat una altra que la pròpia gastronomia francesa.
Organitzada per iniciativa de l'espanyol Jaume Tàpies, president de Relais & Châteaux, i Marc Haeberlin, president de Grans Tables du Monde, i sota l'auspici de Nicolas Sarkozy, aquest exclusiu sopar s'ha celebrat en un marc incomparable, el Palau de Versalles.
650 privilegiats convidats van poder gaudir no només del sopar, servida en la Gallería de les Batalles, sinó també d'una visita privada a la cèlebre residència dels monarques francesos. Van acudir personalitats del món de la gastronomia i la restauració, de la política i de les arts plàstiques, com Carole Bouquet, el ministre francès Fréderic Lefebvre i el president de Moët Hennesy, Christophe Navarre.
font : EL Eoonomista
60 xefs internacionals, 72 maîtres d'hotel, 22 sumilleres, 5.300 copes, més de 200 ampolles de Champagne, 310 ampolles de vi i fins a 8.000 flors han estat necessaris per preparar aquest magnífic sopar de gal·la la protagonista de la qual no ha estat una altra que la pròpia gastronomia francesa.
Organitzada per iniciativa de l'espanyol Jaume Tàpies, president de Relais & Châteaux, i Marc Haeberlin, president de Grans Tables du Monde, i sota l'auspici de Nicolas Sarkozy, aquest exclusiu sopar s'ha celebrat en un marc incomparable, el Palau de Versalles.
650 privilegiats convidats van poder gaudir no només del sopar, servida en la Gallería de les Batalles, sinó també d'una visita privada a la cèlebre residència dels monarques francesos. Van acudir personalitats del món de la gastronomia i la restauració, de la política i de les arts plàstiques, com Carole Bouquet, el ministre francès Fréderic Lefebvre i el president de Moët Hennesy, Christophe Navarre.
font : EL Eoonomista
Exporten la cuina d’elit feta amb calçots fins als fogons d’Itàlia
El cuiner Àngel Solé hi donarà a conèixer una gelatina feta amb liquat de calçot i pols de romesco, una altre manera de tastar la calçotada
El calçot està adquirint volada entre els productes utilitzats a la cuina de disseny. El cuiner Àngel Solé s’ha especialitzat durant els darrers anys a treure’n el màxim rendiment i aquests dies és a Roma per divulgar la cuina d’elit que es pot fer amb aquesta ceba dolça amb IGP de Valls, però també per donar a conèixer als romans què és i com es menja la típica calçotada de la capital de l’Alt Camp.
El producte estrella, però, de la seva presentació són els glaçons fets amb gelatina de calçot i pols de romesco. «Ben bé el consumidor té la sensació que s’està menjant una calçotada. Encara que es fa des d’una perspectiva diferent» assenyalava Solé. De fet, aquests glaçons de calçot són la nova producció que ha fet enguany i què ha incorporat a la ja gamma de plats que confegeix apostant per la utilització de la ceba vallenca com a un dels ingredients més destacats.
font: Diari Tarragona
El calçot està adquirint volada entre els productes utilitzats a la cuina de disseny. El cuiner Àngel Solé s’ha especialitzat durant els darrers anys a treure’n el màxim rendiment i aquests dies és a Roma per divulgar la cuina d’elit que es pot fer amb aquesta ceba dolça amb IGP de Valls, però també per donar a conèixer als romans què és i com es menja la típica calçotada de la capital de l’Alt Camp.
El producte estrella, però, de la seva presentació són els glaçons fets amb gelatina de calçot i pols de romesco. «Ben bé el consumidor té la sensació que s’està menjant una calçotada. Encara que es fa des d’una perspectiva diferent» assenyalava Solé. De fet, aquests glaçons de calçot són la nova producció que ha fet enguany i què ha incorporat a la ja gamma de plats que confegeix apostant per la utilització de la ceba vallenca com a un dels ingredients més destacats.
font: Diari Tarragona
I Jornades Cook Working
Les I Jornades Cook Working és un nou concepte de Networking, segons els seus organitzadors, que se celebraran el proper mes en Xátiva (València en el Restaurant Portal Fosc.
Es tracta d'un escenari en el qual es reuniran empresaris amb idees, projectes o serveis afins, per crear xarxes de negoci en un ambient agradable, gaudint de la bona taula entre altres coses.
Aquest esdeveniment sorgeix fruit de la col·laboració de l'agència de publicitat Comuniqualis, Daura Birindelli (organitzadora d'esdeveniments) i Jordi Garrido.
Des de la web creada per a les I Jornades Cook Working, esdeveniment que pel que sembla va començar a gestar-se el passat mes de març, conviden a empresaris a assistir a aquesta cita per ‘gaudir d'un menjar d'alta qualitat, a més de viure una experiència culinària a un preu especial’, i el més important potser, trobar contactes i tenir la possibilitat de presentar l'empresa o producte que es desitgi promocionar, encara que només es donaran per a això 5 minuts.
Es tracta d'un escenari en el qual es reuniran empresaris amb idees, projectes o serveis afins, per crear xarxes de negoci en un ambient agradable, gaudint de la bona taula entre altres coses.
Aquest esdeveniment sorgeix fruit de la col·laboració de l'agència de publicitat Comuniqualis, Daura Birindelli (organitzadora d'esdeveniments) i Jordi Garrido.
Des de la web creada per a les I Jornades Cook Working, esdeveniment que pel que sembla va començar a gestar-se el passat mes de març, conviden a empresaris a assistir a aquesta cita per ‘gaudir d'un menjar d'alta qualitat, a més de viure una experiència culinària a un preu especial’, i el més important potser, trobar contactes i tenir la possibilitat de presentar l'empresa o producte que es desitgi promocionar, encara que només es donaran per a això 5 minuts.
"Comer bien por muy poco". Consells per estalviar a la cuina
Miguel Angel Almodovar presenta el llibre "Comer bien por muy poco" un llibre en la finalitat de donar consells per estalviar a la cuina.
Al nostre planeta es tira aproximadament un quart dels aliments que es compren. Aquest costum, que a més de anti ecològica és molt poc econòmica, pot solucionar-se si tenim en compte algunes senzilles recomanacions i parem esment a la nostra manera de consumir i de cuinar. El pa dur, les fruites massa madures, els patés de la vespra o les restes de carn del menjar del diumenge poden aprofitar-se. Amb una mica d'imaginació, el pollastre del dia anterior o les restes de verdura poden convertir-se, en gens de temps... en plats originals i econòmics!
Al nostre planeta es tira aproximadament un quart dels aliments que es compren. Aquest costum, que a més de anti ecològica és molt poc econòmica, pot solucionar-se si tenim en compte algunes senzilles recomanacions i parem esment a la nostra manera de consumir i de cuinar. El pa dur, les fruites massa madures, els patés de la vespra o les restes de carn del menjar del diumenge poden aprofitar-se. Amb una mica d'imaginació, el pollastre del dia anterior o les restes de verdura poden convertir-se, en gens de temps... en plats originals i econòmics!
Com la disciplina científica de la gastronomia molecular podria canviar la forma en què mengem?
Aquest és el titól del nou article publicat per el prestigiós ciéntific Hervé This, on analitzà diverses qüestions sobre la cuina molecular i els aliments del futur.
Hervé This és Director Científic de la Fundació Ciència i la Cultura Alimentaire (Académie donis sciences), i cap del INRA Gastronomia Molecular Grup en el Laboratoire de Chimie analytique, Institut Nacional Agronómico Paris-Grignon, París, França, i en el Laboratoire de Chimie interaccions donis moléculaires, Collège de *France, París, França.
Petit fragment de l'introducció del estens article:
Durant anys, una tendència culinària nou anomenat "cuina molecular" ha estat promocionat com el desenvolupament més emocionant en l'alta cuina. Ara és l'últim de la moda dels xefs per oferir als seus clients a partir de fals caviar de alginatode sodi i calci, sorbets crema, espagueti de verdures i gelat instantani, ràpid-congelat amb nitrogen líquid. En el rànquing més recent dels més importants del món dels 50 caps de cuina per la revista britànica Restaurant-Els tres cuiners van ser Ferran Adrià del Bulli en Roses, Espanya, Heston Blumenthal de The Fat Duck en Bray, Regne Unit, i Pierre Gagnaire del seu restaurant a París, França (Restaurant, 2006). En 2005, Blumenthal i Adriá va ser el primer va ocupar el segon lloc. El notable és que aquests tres talentosos xefs i populars s'han inspirat en la gastronomia molecular.
Què és la gastronomia molecular? És només una tendència temporal per a les persones que estan disposades a gastar una petita fortuna en l'últim del bon menjar, o és que va arribar per quedar-se? És una tècnica útil tant per al xef de la mitjana i el sopar tots es preparen per a la seva família? Què significa per al futur de la preparació d'aliments? Què anem a menjar matí?
seguir lleguint "Els aliments del futur"
Hervé This és Director Científic de la Fundació Ciència i la Cultura Alimentaire (Académie donis sciences), i cap del INRA Gastronomia Molecular Grup en el Laboratoire de Chimie analytique, Institut Nacional Agronómico Paris-Grignon, París, França, i en el Laboratoire de Chimie interaccions donis moléculaires, Collège de *France, París, França.
Petit fragment de l'introducció del estens article:
Durant anys, una tendència culinària nou anomenat "cuina molecular" ha estat promocionat com el desenvolupament més emocionant en l'alta cuina. Ara és l'últim de la moda dels xefs per oferir als seus clients a partir de fals caviar de alginatode sodi i calci, sorbets crema, espagueti de verdures i gelat instantani, ràpid-congelat amb nitrogen líquid. En el rànquing més recent dels més importants del món dels 50 caps de cuina per la revista britànica Restaurant-Els tres cuiners van ser Ferran Adrià del Bulli en Roses, Espanya, Heston Blumenthal de The Fat Duck en Bray, Regne Unit, i Pierre Gagnaire del seu restaurant a París, França (Restaurant, 2006). En 2005, Blumenthal i Adriá va ser el primer va ocupar el segon lloc. El notable és que aquests tres talentosos xefs i populars s'han inspirat en la gastronomia molecular.
Què és la gastronomia molecular? És només una tendència temporal per a les persones que estan disposades a gastar una petita fortuna en l'últim del bon menjar, o és que va arribar per quedar-se? És una tècnica útil tant per al xef de la mitjana i el sopar tots es preparen per a la seva família? Què significa per al futur de la preparació d'aliments? Què anem a menjar matí?
seguir lleguint "Els aliments del futur"
El ICEX crea el portal "SPAIN GOURMET"
L'Institut Español de Comerç Exterior (ICEX) disposa d'un sistema de portals temàtics de comerç exterior, la fi del qual és promoure la internacionalització de les empreses espanyoles. Aquest portal, Spain Gourmet, complementa a Wines from Spain i constitueix Foods from Spain, una marca consolidada a través d'una revista prestigiosa i que s'uneix a l'esforç realitzat per a la promoció exterior de la cuina espanyola.
A través del nou portal, el ICEX busca crear una imatge de marca als mercats internacionals per als productes alimentaris espanyols i oferir la informació sobre ells de la manera més eficient possible. Per a això el portal ha fet necessari determinar l'usuari i adaptar-se als seus diferents perfils: públic professional (mitjans de comunicació especialitzats, restaurants, xefs, escoles de cuina), importadors, distribuïdors, organitzacions firals internacionals especialitzades i públic no professional.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)